No havia sapigut mai quina era la dreta i quina l’esquerra al mar, fins el dia que vaig trobar el truc fàcil de dir, com que tot al mar és al revés, doncs fàcil, estribor que sembla esquerra és la dreta 😀 i l’altre doncs l’esquerra. Tècnica cutre, però molt efectiva. Tot això ve perquè avui me n’he anat a fer una sortida en veler!! No havia pujat mai en un veler, i era una d’aquelles coses que sempre m’havia fet il·lusió, a part de la d’aconseguir escenificar l’anunci d’estrella des de fa dos anys, sempre havia pensat que havia de ser una cosa ben entretinguda. Ara sí, entretinguda ho estic ara, que després de més de 7 h dalt de l’embarcació sense marejar-me ni una mica, ara estic a casa a terra ferma i m’estic marejant com una sopa :- | .

Realment m’ho he passat de conya, allò si que era vidorra de la bona!! Mentre el nostre estimat patró (altrement dit Sergi) es disposava a tenir el control del veler fent-nos anar amunt i avall a vegades pel canvi de rumb, nosaltres estavem estirats a la proa (o com se digui) descansant, prenent el solet i gaudint del paissatge. Hem après a issar una vela, i el que vol dir rissar-la. A amarrar el veler, i a tirar-ne les cordes a l’aigua, que per sort les teniem agafades per l’altre cap i no han caigut del tot xd. Hem après, almenys jo, a fer un nus, el ballestrinque, servia per assegurar els seguros que penjaven del voltant del vaixell. Hem fins i tot fundejat i hem vist unes medusses tamany familiar. Ha estat una experiència realment interessant! 😀

El color de l’aigua és normal… sobretot quan intentes fondejar prop de la costa perquè hi hagi menys onades xd

Era molt divertit tirar-se des del veler, però el pitjor de tot era tornar-hi a pujar…

I de moment que segueixi així! 😀

Porto molts anys arrossegant un dolor constant, més tard només una molèstia i ara ja és quasi un alleujament total excepte de tant en tant que encara em juga males passades… Fa un parell de setmanes i mitja que estic anant a córrer cada dia (excepte els caps de setmana). No m’havia agradat mai córrer, però suposu que era perquè feia 5 minuts i ja estava que em moria de dolor, tan pel genoll com per la cadera. Ara estic aconseguint verdaders récords per mi. Potser no és gaire per molta gent, però per mi és tot una proesa! Avui ha estat el dia que he corregut més distància i més temps seguit sense parar ni un minut.

Cada dia una mica més, i espero que això serveixi per entrenar-me per poder fer la Carros de Foc en versió 24h. Per això no hem de deixar mai de perdre l’esperança de poder fer allò que realment desitgem, algun dia, per tard que sigui o potser després d’un gran esforç, ho acabarem aconseguint.

Feia molt de temps que tenia ganes de fer un curs de conducció, i finalment, després que un amic meu em passés el link de l’escola de conducció fastmotor, m’hi he acabat apuntant. Vaig fer-lo ahir, a Castellolí. És potser una mica car, però realment han estat els diners més ben invertits del 2010!! En part em venia de gust ja sols pel fet que m’encanta conduir, i a més per aconseguir més confiança, seguretat i coneixement de com pots reaccionar davant de situacions extremes. És també un curs molt recomanable i que crec que tothom hauria de fer. Van ser quatre hores de curs, però només amb la primera mitja hora que el noi t’explica com t’has d’asseure al cotxe, posició de braços i cames, del seient, del volant, una cosa tan tonta com cordar-se bé el cinturó de seguretat, ja en tens prou per adonar-te que tots, o quasi tots, ho fem ben malament.

Van ser quatre proves. Esquivar, fent servir la imaginació, un camió cisterna que es trobava a 20-30 m des del punt de frenada, amb el cotxe sense ABS ni control de tracció i sobre paviment moll i lliscant. Saber com realitzar i com sortir-se’n d’un contravolant causat pel descontrol d’una no uniformitat del paviment moll, per una part lliscant i per l’altre no. Dibuixar el traçat òptim en un circuit de corbes amb xicanes i slaloms amb cons, aconseguir la màxima velocitat sense la necessitat de fer xirriar les rodes d’un seat leon de 170cv. I finalment, fer slaloms amb cons força seguits sobre paviment sec i moll.

La veritat és que en totes m’ho vaig passar de conya. Vaig disfrutar fins i tot quan en una de les vegades que vaig fer l’exercici del contravolant el cotxe va fer un 360 😀 . I en el circuit de corbes aconseguint la màxima velocitat i apurant al màxim una corba de paella. En el fons, un exercici altament recomanable i molt molt divertit!

Perquè estressar-se??? Quina necessitat hi ha de tancar la finestra del cotxe si la pots deixar ben oberta i confiar que la gent és prou honrrada per no robar-te? No ha calgut que me n’anés a cap urbanització apartarda de la mà de déu, en un poble perdut per la muntanya, ni al barri més pijo de barcelona, no gaire lluny del carrer balmes amb cinturón (Ronda del General Mitre pels que no coneguin aquest nom) hi havia un cotxe aparcat amb la finestra oberta de bat a bat. No he pogut resistir la temptació de fer-li una foto i això que anava en cotxe, i bé, espero, confio i desitjo que el pobre propietari quan torni encara tingui cotxe…

Ara per sort molts cotxes moderns ja et pujen les finestres, el pleguen els retrovisors i t’avisen si et deixes els llums oberts, només en tancar el cotxe o pel sol fet d’obrir la porta del conductor. En quin món de despistats hem arribat!

A la pròxima el món del pobre despistat perdut pel GPS…

No és que m’hagi fet una experta en el tema, ni tampoc que en sigui una gran amant. Simplement que aquesta setmana passada he anat a la biblioteca d’arquitectura per tornar a canviar d’aires, econòmiques no em va acabar de fer el pes… Serà potser cosa d’arquitectes, però… per primera vegada en molt de temps vaig entrar en un lavabo mixte! Des de quan els lavabos dels llocs públics són mixtes?? No és pas que m’alarmi, tot al contrari, però em va xocar bastant! Per sort, abans d’anar-hi m’havien previngut que eren mixtes, perquè sinó, just en moment que vaig entrar, i trobar-me tres tios a dins, dos pixant amb la porta oberta i un bebent aigua, hagués tancat la porta, hagués donat mitja volta i hagués buscat la porta amb el ninotet i la faldilla…

En part ho trobo molt bé, és aprofitament de l’espai, ja que normalment els lavabos no estan mai plens, i és una manera de no fer separatismes sexuals. Però, la veritat és que en el fons prefereixo que els lavabos siguin separats, per vàries raons, que potser moltes noies acabaran assentint després de llegir-les:

1. No tinc cap problema en veure un tio d’esquenes mentre està pixant, però ja que pixen al lavabos amb porta, quina mania tenen en deixar-la oberta???

2. Sé que hi ha moltes noies que ho fan, i ho trobo realment… (no trobo la paraula exacta per descriure-ho), però tant costa rentar-se les mans després de fer les pròpies necessitats??? És ben habitual, veure sortir algú del lavabo i anar directament cap a la porta de sortida sense passar per l’aixeta ni el sabó…

3. La punteria. No crec pas que hi hagi nens de 10 anys a la biblioteca que encara estan aprenent a encertar dins la tassa del vàter, crec que ja som tots una mica grandets per apuntar bé i no deixar la mostreta pel que vingui darrera i sinó, doncs netejar-la. (I això va tan per nois com per noies, però en general els nois són els que van més mancats de punteria, i això que sempre farden quan fan cistella amb el paper de l’esmorzar)

Tot i els desavantatges que pugui tenir la unió dels lavabos, trobo que li dóna un punt modern en un món, al cap i a la fi, tan retrògrade en temes de sexe.

Porta uns dies que no para de ploure, i si para, és per deixar veure un sol espatarrant durant uns minuts i tornar a tapar-se per tornar a donar-li a l’aixeta. Avui pensava, i si em compro una canoa i faig uns ràpids pel meu carrer? Amb l’aiguat que va caure ahir al vespre realment podria aconseguir fer un bon récord de velocitat i potser tornar al video dels esports d’hivern de Barcelona, però canviant la neu pel seu  l’estat líquid 😀 . El més sorprenent de tot és que al cap d’unes hores de la remullada d’ahir, més o menys sobre les tres de la matinada, el cel estava totalment descobert, els núvols havien deixat pas a les estrelles que brillaven fins i tot a Barcelona. Tot i que pel que he vist quan he obert els ulls, la calma va durar ben poc, aquest matí ja hi tornava. Més o menys com la dutxa que em vaig donar dimecres per la nit, que amb només dos minuts al carrer vaig arribar a casa com si m’hagués ficat de debò sota la dutxa amb roba i tot 😛 , el cabell anava regalimant gotes i la roba la vaig poder escórrer i tot.

Hi ha una altra cosa que últimament em té un pel preocupada. Fa un parell o tres de dies que (almenys des des casa i des de la universitat) hi ha unes baixades de tensió massa freqüents. No heu notat que l’hora del video (si és que algú encara en té) es desprograma de la nit al matí? O que l’hora del rellotge que teniu connectat al corrent us despisteu i ja posa 00:oo ? O que la nevera té més gotetes d’aigua congelades de l’habitual? Potser sóc jo, però els aparells no enganen, i de tan en tant es van notant baixades de llum. A casa meva és l’únic lloc on passa? Si és així potser m’hauria de preocupar xd , però com que a la universitat també ho he notat… Això em recorda l’altre dia que tenint el portàtil connectat a la biblioteca em vaig trobar que de sobte deia: Queda x % “, i jo amb la gota que em queia fins que una noia em va preguntar si tenia corrent ¬¬U.