Salamandreta

I de moment que segueixi així!

Porto molts anys arrossegant un dolor constant, més tard només una molèstia i ara ja és quasi un alleujament total excepte de tant en tant que encara em juga males passades… Fa un parell de setmanes i mitja que estic anant a córrer cada dia (excepte els caps de setmana). No m’havia agradat mai córrer, però suposu que era perquè feia 5 minuts i ja estava que em moria de dolor, tan pel genoll com per la cadera. Ara estic aconseguint verdaders récords per mi. Potser no és gaire per molta gent, però per mi és tot una proesa! Avui ha estat el dia que he corregut més distància i més temps seguit sense parar ni un minut.

Cada dia una mica més, i espero que això serveixi per entrenar-me per poder fer la Carros de Foc en versió 24h. Per això no hem de deixar mai de perdre l’esperança de poder fer allò que realment desitgem, algun dia, per tard que sigui o potser després d’un gran esforç, ho acabarem aconseguint.

Feia molt de temps que tenia ganes de fer un curs de conducció, i finalment, després que un amic meu em passés el link de l’escola de conducció fastmotor, m’hi he acabat apuntant. Vaig fer-lo ahir, a Castellolí. És potser una mica car, però realment han estat els diners més ben invertits del 2010!! En part em venia de gust ja sols pel fet que m’encanta conduir, i a més per aconseguir més confiança, seguretat i coneixement de com pots reaccionar davant de situacions extremes. És també un curs molt recomanable i que crec que tothom hauria de fer. Van ser quatre hores de curs, però només amb la primera mitja hora que el noi t’explica com t’has d’asseure al cotxe, posició de braços i cames, del seient, del volant, una cosa tan tonta com cordar-se bé el cinturó de seguretat, ja en tens prou per adonar-te que tots, o quasi tots, ho fem ben malament.

Van ser quatre proves. Esquivar, fent servir la imaginació, un camió cisterna que es trobava a 20-30 m des del punt de frenada, amb el cotxe sense ABS ni control de tracció i sobre paviment moll i lliscant. Saber com realitzar i com sortir-se’n d’un contravolant causat pel descontrol d’una no uniformitat del paviment moll, per una part lliscant i per l’altre no. Dibuixar el traçat òptim en un circuit de corbes amb xicanes i slaloms amb cons, aconseguir la màxima velocitat sense la necessitat de fer xirriar les rodes d’un seat leon de 170cv. I finalment, fer slaloms amb cons força seguits sobre paviment sec i moll.

La veritat és que en totes m’ho vaig passar de conya. Vaig disfrutar fins i tot quan en una de les vegades que vaig fer l’exercici del contravolant el cotxe va fer un 360 . I en el circuit de corbes aconseguint la màxima velocitat i apurant al màxim una corba de paella. En el fons, un exercici altament recomanable i molt molt divertit!

Perquè estressar-se??? Quina necessitat hi ha de tancar la finestra del cotxe si la pots deixar ben oberta i confiar que la gent és prou honrrada per no robar-te? No ha calgut que me n’anés a cap urbanització apartarda de la mà de déu, en un poble perdut per la muntanya, ni al barri més pijo de barcelona, no gaire lluny del carrer balmes amb cinturón (Ronda del General Mitre pels que no coneguin aquest nom) hi havia un cotxe aparcat amb la finestra oberta de bat a bat. No he pogut resistir la temptació de fer-li una foto i això que anava en cotxe, i bé, espero, confio i desitjo que el pobre propietari quan torni encara tingui cotxe…

Ara per sort molts cotxes moderns ja et pujen les finestres, el pleguen els retrovisors i t’avisen si et deixes els llums oberts, només en tancar el cotxe o pel sol fet d’obrir la porta del conductor. En quin món de despistats hem arribat!

A la pròxima el món del pobre despistat perdut pel GPS…

Hi ha gent que surt de festa per barcelona i es gasta 100 euros en sopar, copes i discoteca. En canvi, hi ha gent que se’n va a sopar a madrid pel mateix preu tot i ser el sopar i la beguda gratuïts.

Això és el que em va costar anar fins a madrid al sopar de l’últim Raid Femení Toyota, i dic l’últim, perquè realment serà l’últim que faran! Van ser quasi 28 hores sense dormir. Arribar a les 7.30h del matí a Madrid, passejar per carrers residencials en busca de l’hotel on es celebraria el sopar després d’anar des de l’aeroport fins a la ciutat en metro (un luxe que tots esperem a barcelona…). Esmorzar una xocolata calenta amb porras a les 10h al bar de Sant Ginés. Passejar pels carrers cèntrics de madrid sota un cel amenaçador de pluja, però que poc a poc va anar esclarint fins a caure un sol de justícia. Dinar per 9 euros de tapeo. Seguir passejant. I descansar fins a l’hora del sopar a la terrasseta de l’hotel.

Va ser realment dur, em sap molt greu per les noies del l’últim raid, el fet de fer-nos tragar quasi una hora de videos del seu raid, i fotos, i a més sense poder veure res perquè estaven totes dretes i cridant d’emoció (és possible que nosaltres també ho estiguessim, però almenys el video ens el vem tragar nosaltres soletes). A part de les xerremeques burocràtiques que no es van acabar fins quasi mitjanit, moment en el qual ens van deixar atacar el bufet lliure distribuït en dues petites taules per ni més ni menys que 150 noies. Potser sí que estan en crisi, i tampoc és que mengés malament, però potser hagués estat millor plats, que no pas el buffet lliure, que per accedir-hi t’havies d’esperar una bona estona. Per sort, a la taula hi havia pa i aigua, i mentre estava “escoltant” (o més ben dit, sentint) la xerrameca, em vaig acabar tot el pa i beure unes quantes copes d’aigua, com a mínim ens podien haber deixat el vi i així ja començavem a emborratxar-nos xd

Bé, tot i que no trobo que estigués massa ben organitzat, va ser un dia prou profitós !

Com a curiositat: això és la cua que hi havia un dissabte pel matí per entrar a la casa d’espardenyes Casa Hernanz. Realment impresionant, vem preguntar i ens van dir que eren les millors espardenyes…

L’oso y el madroño: me l’imaginava més gran

No és que m’hagi fet una experta en el tema, ni tampoc que en sigui una gran amant. Simplement que aquesta setmana passada he anat a la biblioteca d’arquitectura per tornar a canviar d’aires, econòmiques no em va acabar de fer el pes… Serà potser cosa d’arquitectes, però… per primera vegada en molt de temps vaig entrar en un lavabo mixte! Des de quan els lavabos dels llocs públics són mixtes?? No és pas que m’alarmi, tot al contrari, però em va xocar bastant! Per sort, abans d’anar-hi m’havien previngut que eren mixtes, perquè sinó, just en moment que vaig entrar, i trobar-me tres tios a dins, dos pixant amb la porta oberta i un bebent aigua, hagués tancat la porta, hagués donat mitja volta i hagués buscat la porta amb el ninotet i la faldilla…

En part ho trobo molt bé, és aprofitament de l’espai, ja que normalment els lavabos no estan mai plens, i és una manera de no fer separatismes sexuals. Però, la veritat és que en el fons prefereixo que els lavabos siguin separats, per vàries raons, que potser moltes noies acabaran assentint després de llegir-les:

1. No tinc cap problema en veure un tio d’esquenes mentre està pixant, però ja que pixen al lavabos amb porta, quina mania tenen en deixar-la oberta???

2. Sé que hi ha moltes noies que ho fan, i ho trobo realment… (no trobo la paraula exacta per descriure-ho), però tant costa rentar-se les mans després de fer les pròpies necessitats??? És ben habitual, veure sortir algú del lavabo i anar directament cap a la porta de sortida sense passar per l’aixeta ni el sabó…

3. La punteria. No crec pas que hi hagi nens de 10 anys a la biblioteca que encara estan aprenent a encertar dins la tassa del vàter, crec que ja som tots una mica grandets per apuntar bé i no deixar la mostreta pel que vingui darrera i sinó, doncs netejar-la. (I això va tan per nois com per noies, però en general els nois són els que van més mancats de punteria, i això que sempre farden quan fan cistella amb el paper de l’esmorzar)

Tot i els desavantatges que pugui tenir la unió dels lavabos, trobo que li dóna un punt modern en un món, al cap i a la fi, tan retrògrade en temes de sexe.

No ho he pogut evitar! Acabo d’arribar a casa exhausta, agotada, cansadíssima i plena de fang fins dalt, i encara sense passar per la dutxa (vaja que vaig com una porqueta ), pero no he pogut evitar la temptació d’escriure el post referent a les proves de sel·leccio d’aquest 10è Raid Femení Toyota. La veritat és que morena morena no estic, només porto una capa de fang a sobre d’un milimetre de gruix!! Com que no podia pagar-me un spa per aquest cap de setmana per relaxar-me dels dies d’estudi, he triat un banc de fang envoltada de 100 noies vestides d’esport i amb ganes de passar un dia realment inoblidable!

Ens hem retrobat amb dues noies més que havien estat escollides fa dos anys pel 9è Raid, i també amb una noia que ens vem conèixer a les proves passades. He reviscut també moments de l’edició passada mentre algunes noies em preguntaven què tal havia estat l’experiència, i mentre feia la prova de conducció amb un dels dos Fernando’s de la organització. Realment fa dos anys que me’n vaig anar durant una setmana amb 20 noies més per la ruta del Cid i encara me’n recordo com si fos ahir. L’ambient que es respira entre les noies que participen a les proves i els membres de la organització és genial! Haig de dir que hi ha hagut proves que em van agradar més les de fa dos anys i d’altres que m’han agradat més aquest any. Per exemple jo em quedo amb la de la balsa. Hem hagut de fer una balsa amb quatre bidons i 6 taulons de fusta i tot lligat amb cordes i on hi haviem de pujar 10 noies i remar fins a una illa. Després, acabar de fang fins dalt mentre empentàvem un cotxe que havia de passar per dins un bassal de fang de 30-40 cm de fons. La que no m’ha acabat de fer ha estat la d’aula, he trobat a faltar el Manel, un membre del grup que per marcar el temps per contestar el test, es menjava un kit-kat, vaja, que si tenia molta gana potser et donava menys temps xd . I ens van fer xerrar molt mes… tot i que no oblidaré mai la frase de: “me parece que no todas te entienden” després de jo començar la meva presentació en catala… ¬¬’ . I també fer el rappel d’un dels waypoints de la prova física d’orientació. Però no per això m’ho he passat menys bé!!!

I després de tot el dia d’activitat, em sembla que em quedo amb una sola foto, aquesta:

El rentat de cotxe del SIP Basella ha acabat tenint aquesta funció xd !

En resum, que m’ho he passat molt bé i és una activitat altament recomenable!

Ja fa dos anyets que em van trucar per participar a les proves de seleccio del 9e Raid Femení Toyota al que tambe en vaig sortir seleccionada, per passar una setmana fent una ruta amb Rav4 per la ruta del Cid. Dos anys mes tard, a la preseleccio del 10e, m’hi he tornat a presentar i torno a estar preseleccionada!!! Aixi que dissabte que ve me’n vaig a Basella a passar un dia d’aventura, de desfogar-me de tota la merda de la feina que porto al damunt!

Les proves seran suposu de l’estil, aixi que no se si diumenge penjare post, aixi que almenys us deixo amb un petit tast del que va ser l’any passat:

Proves de seleccio

1 foto > 1000 paraules

Porta uns dies que no para de ploure, i si para, és per deixar veure un sol espatarrant durant uns minuts i tornar a tapar-se per tornar a donar-li a l’aixeta. Avui pensava, i si em compro una canoa i faig uns ràpids pel meu carrer? Amb l’aiguat que va caure ahir al vespre realment podria aconseguir fer un bon récord de velocitat i potser tornar al video dels esports d’hivern de Barcelona, però canviant la neu pel seu  l’estat líquid . El més sorprenent de tot és que al cap d’unes hores de la remullada d’ahir, més o menys sobre les tres de la matinada, el cel estava totalment descobert, els núvols havien deixat pas a les estrelles que brillaven fins i tot a Barcelona. Tot i que pel que he vist quan he obert els ulls, la calma va durar ben poc, aquest matí ja hi tornava. Més o menys com la dutxa que em vaig donar dimecres per la nit, que amb només dos minuts al carrer vaig arribar a casa com si m’hagués ficat de debò sota la dutxa amb roba i tot , el cabell anava regalimant gotes i la roba la vaig poder escórrer i tot.

Hi ha una altra cosa que últimament em té un pel preocupada. Fa un parell o tres de dies que (almenys des des casa i des de la universitat) hi ha unes baixades de tensió massa freqüents. No heu notat que l’hora del video (si és que algú encara en té) es desprograma de la nit al matí? O que l’hora del rellotge que teniu connectat al corrent us despisteu i ja posa 00:oo ? O que la nevera té més gotetes d’aigua congelades de l’habitual? Potser sóc jo, però els aparells no enganen, i de tan en tant es van notant baixades de llum. A casa meva és l’únic lloc on passa? Si és així potser m’hauria de preocupar xd , però com que a la universitat també ho he notat… Això em recorda l’altre dia que tenint el portàtil connectat a la biblioteca em vaig trobar que de sobte deia: Queda x % “, i jo amb la gota que em queia fins que una noia em va preguntar si tenia corrent ¬¬U.

Dissabte dia 8, rebo una trucada del Miquel per dir-me que estic convidada, si vull, a anar al Circuit de Catalunya de Fórmula 1. No a anar a veure quatre pringats donant voltes per alla, sinó per anar a veure les curses de debo!

Diumenge dia 9, em llevo molt d’hora, per ser un diumenge i no per estudiar, per agafar el cotxe i dirigir-me cap a Montmeló . Arribem prou aviat per trobar un “bon” lloc. Pero clar, el que té ser novell en aquest camp és que no agafes ni una tovallola, ni una esterilla, ni un camping gas (a alguns quasi només els faltava aixo ), ni la nevera tamany familiar per ficar més de 20 llaunes de cervesa ben fresquetes, ni etc, etc, etc. Total, que trobem un lloc que pensem que esta bé després de donar una ullada per la situació.

Pero bé, com deia abans, les cagades dels novells deuen ser habituals. No acabava de ser el lloc més indicat… era una recta i només veies passar els cotxes hiper rapid i fent un escandol considerable. Així que a mitja cursa hem acabat anant just en un punt de curva, i hem vist com Alonso es passejava tot triumfant després d’haver quedat segon gracies a que hamilton s’hagues carregat el cotxe.

Evidentment no he pogut evitar agafar la camera, tot i que (i em sembla que no és la primera vegada que ho dic) ha estat una llastima de no tenir el meu tele…

Doncs sí. Tot canvia, i quan menys t’ho esperes… Diumenge vaig anar a caminar durant un parell d’horetes i mitja per la carretera de les Aigües, pujant fins alla a peu des de casa meva, que hi ha mitja horeta tranquilament. Com que em trobava bé, no em feia mal res, i feia un dia realment maco, tot i la mica de núvols que enterenyinaven el sol de tant en tant, pero que permetien no rostir-se sota els raigs ultraviolats; vaig seguir caminant sense parar. Me’n faig creus i tot de l’estona que vaig estar movent les cames, sobretot perque feia mes d’un any que no feia una caminada tan forta (ho se, la carretera de les aigües es plana, pero caminar seguit, i sense parar i a bon ritme, es un bon exercici! ). Doncs la senyoreta motivada va arribar a casa, amb els ombros una mica torradets pel sol, i en estat actiu. El problema va venir dilluns que em va començar a fer mal el genoll, dimarts una mica més i dimecres ja no podia ni baixar escales… Total, que vaig preferir anar al metge i assegurar-me que no m’hagués fet res. Res = una tendinitis al genoll. Així que ara, ni telecogresca ni matxaca.

I pensar que bec 3 gots de llet diaris, i que en general sempre he estat una persona activa i de fer exercici, com m’ho faig per fer-me mal cada dos per tres??