No és que m’hagi fet una experta en el tema, ni tampoc que en sigui una gran amant. Simplement que aquesta setmana passada he anat a la biblioteca d’arquitectura per tornar a canviar d’aires, econòmiques no em va acabar de fer el pes… Serà potser cosa d’arquitectes, però… per primera vegada en molt de temps vaig entrar en un lavabo mixte! Des de quan els lavabos dels llocs públics són mixtes?? No és pas que m’alarmi, tot al contrari, però em va xocar bastant! Per sort, abans d’anar-hi m’havien previngut que eren mixtes, perquè sinó, just en moment que vaig entrar, i trobar-me tres tios a dins, dos pixant amb la porta oberta i un bebent aigua, hagués tancat la porta, hagués donat mitja volta i hagués buscat la porta amb el ninotet i la faldilla…
En part ho trobo molt bé, és aprofitament de l’espai, ja que normalment els lavabos no estan mai plens, i és una manera de no fer separatismes sexuals. Però, la veritat és que en el fons prefereixo que els lavabos siguin separats, per vàries raons, que potser moltes noies acabaran assentint després de llegir-les:
1. No tinc cap problema en veure un tio d’esquenes mentre està pixant, però ja que pixen al lavabos amb porta, quina mania tenen en deixar-la oberta???
2. Sé que hi ha moltes noies que ho fan, i ho trobo realment… (no trobo la paraula exacta per descriure-ho), però tant costa rentar-se les mans després de fer les pròpies necessitats??? És ben habitual, veure sortir algú del lavabo i anar directament cap a la porta de sortida sense passar per l’aixeta ni el sabó…
3. La punteria. No crec pas que hi hagi nens de 10 anys a la biblioteca que encara estan aprenent a encertar dins la tassa del vàter, crec que ja som tots una mica grandets per apuntar bé i no deixar la mostreta pel que vingui darrera i sinó, doncs netejar-la. (I això va tan per nois com per noies, però en general els nois són els que van més mancats de punteria, i això que sempre farden quan fan cistella amb el paper de l’esmorzar)
Tot i els desavantatges que pugui tenir la unió dels lavabos, trobo que li dóna un punt modern en un món, al cap i a la fi, tan retrògrade en temes de sexe.