Salamandreta

Doncs sí. Tot canvia, i quan menys t’ho esperes… Diumenge vaig anar a caminar durant un parell d’horetes i mitja per la carretera de les Aigües, pujant fins alla a peu des de casa meva, que hi ha mitja horeta tranquilament. Com que em trobava bé, no em feia mal res, i feia un dia realment maco, tot i la mica de núvols que enterenyinaven el sol de tant en tant, pero que permetien no rostir-se sota els raigs ultraviolats; vaig seguir caminant sense parar. Me’n faig creus i tot de l’estona que vaig estar movent les cames, sobretot perque feia mes d’un any que no feia una caminada tan forta (ho se, la carretera de les aigües es plana, pero caminar seguit, i sense parar i a bon ritme, es un bon exercici! ). Doncs la senyoreta motivada va arribar a casa, amb els ombros una mica torradets pel sol, i en estat actiu. El problema va venir dilluns que em va començar a fer mal el genoll, dimarts una mica més i dimecres ja no podia ni baixar escales… Total, que vaig preferir anar al metge i assegurar-me que no m’hagués fet res. Res = una tendinitis al genoll. Així que ara, ni telecogresca ni matxaca.

I pensar que bec 3 gots de llet diaris, i que en general sempre he estat una persona activa i de fer exercici, com m’ho faig per fer-me mal cada dos per tres??