Fire in the hole!! No se sentia això, però quasi! 😀 jeje Avui ha estat un dia bastant mogudet, de fet, des que estic de “vacances”, que encara no he parat :$ … Ahir vaig anar de compres amb la meva mami, i per la tarda a treballar. A més, el dimarts vam sortir a sopar tres telecos (noies) i un telecos, lu millor eren les mirades que li llençaven al vicenç jeje. I avui pel matí he fet una cosa que ja feia molt de temps que volia fer, però que em feia bastanta cosa: anar a fer una partida de Paintball!!!! La veritat és que m’ho he passat pipa!! 😀 ha estat molt desestressant, moltissim, amagada entre els arbres, corrent ajaguda com si apretessis el ctrl o el shift per ajupir-te al counter i anessis caminant mentre controles que els enemics no et disparin, poder fer de camper, i fins i tot arrestrar-se per terra!! El pitjor ha estat que he agafat una caxo alèrgia, suposu que entre la màscara, el mono, i un gos que hi havia rondant per allà, tot s’ha ajuntat i he acabat vermelleta com un tomàquet 🙁 .

Un final bastant desastrós, però wnu, s’ha arreglat bastant, he sapigut una nota més, i a més d’això m’he fet un petit canvi de look 😛 . Després de més de 6 anys sense serrell, he decidit deixar-me’n una miqueta! Ja vurem quan dura, a veure si em canso aviat 😀 jeje

Bé, demà toca treballar, i aquest cap de setmana a esquiar si tot va bé!!!

I a disfrutar de les vacances aquells que pobrets no en vau tenir per Nadal!! I una recomanació… si no sabeu con treure tota la ràbia que porteu a dins…. un aconsello un paintball, us asseguro que desfoga!!

Hola! Sóc una salamandreta verda que he arribat a la núria, i no sé d’on vinc, ni com em dic. Vaig aparèixer ahir per la nit, quan la núria em va trobar al fons del seu bolso. Només puc haver aparescut allà durant el temps en què ella no era a la taula de la biblioteca. Si algú em coneix pot avisar-la o donar-li alguna pista de qui sóc, ja sabeu on trobar-la… D’altra banda, jo estaré quasi cada dia a la biblioteca i em quedaré sobre la taula per si algú em reconeix.

Espero saber qui sóc algun dia…

– salamandreta verda –

Sempre havia pensat que l’internet explorer era res comparat amb el firefox. La classificació per pestanyes, la memòria de formularis, la distribució, … I hi havia gent que amb la nova acutalització de l’internet explorer per pestanyes, em deia que no no, que l’internet explorer anava molt bé. Doncs ahir, mentre estava als ordinadors de la uni, on no hi havia instal·lat el firefox, i em vaig veure obligada a connectar-me amb l’explorer… vaig arribar a la conclusió que realment tenia raó! 😀

Per mi, la gràcia de les pestanyes és que puguis clicar amb el dret del ratolí, i seleccionar obrir en una pestanya nova, i que a més a més, si has posat alguna contrassenya es guardi, i que no l’hagis de tornar a escriure, i que evidentment, continuiï de la pàgina, que no torni a carregar-se des del principi. Pos es veu, que això l’explorer no ho té tan clar. Vaig connectar-me al google analytics, per poder veure les estadístiques de visites, i per veure diferents apartats, em vaig trobar que no podia anar a cap lloc, sense abans haver de tornar a escriure la contrassenya! 🙁

En fi… que firefox seguirà sent el meu navegador preferit! 😛

Ho sé, una mica tard… Però què hi farem, he començat el dia a les 8.15h quan estava a la biblioteca, i ara mateix acabu d’arribar a casa (és la una de la matinada). Total, que més val tard que mai 😛 . Avui és el dia (bé, ahir) dels sants innocents, avui es posa a prova la innocència del que tenim més a prop, i jo avull us vull posar a prova a vosaltres. Us proposu un repte. Qui de vosaltres s’empassarà més innocentades? (algunes de les següents frases són certes i les altre falses)

Aviso, la resposta la sabreu l’any que ve, i només la sabran aquells que es mullin!

Comencem!

1. En 20 anys només he agafat una borratxera.
2. He estat més cops a Alemanya que a Espanya.
3. He tingut el gust de seure’m en un seient d’un confortable Concorde.
4. Tinc una foto amb un personatge famós a dalt de les torres bessones de quan vaig anar a Nova York.
5. Als cinc anys ja m’agradava tant “córrer” esquiant que vaig guanyar una medalla de bronze.
6. Fa més de tres anys vaig pujar a bord de la Soyouz.
7. M’he liat amb un noi que acabava de conèixer pel carrer.
8. M’he banyat al Pacífic i tinc una foto!
9. No he dormit mai en una tenda a la muntanya o a un càmping.
10. He pujat més de 500m de desnivell en menys de tres quarts d’hora.

Qui serà el primer a provar sort? (potser hi ha premi a qui les encerti totes… )

Jo pensava que aquest tipus de cotxes només es trovaben als Estats Units i a Canadà. Almenys això vaig creure quan hi vaig anar. Mai havia vist aquests cotxes fins que vaig arribar a Nova York i vaig veure tot un reguitzell de limousines de totes les mides que pogueu mai arribar a imaginar-vos. Doncs ahir per la nit vaig comprovar que la febre de grandesa dels Estats Units arribava a Barcelona amb aquesta imatge.

Anàvem amb la Marta cap a casa després de sopar i a l’alçada de la Gran Via amb el carrer Bruc vam veure aquest monstre amb rodes. Un Hammer Limousine!! Com que he comprovat que la qualitat de la imatge és pèssima (cosa que era d’esperar amb una càmera de mòbil per la nit), he buscat una de molt millor.

Al veure aquesta foto pensareu: pobres motos, que han d’aparcar just davant del pàrquing de bicis perquè no tenen lloc, tocant allò que no sona, i impedint dia rere dia que els que intentem no contaminar la ciutat, haguem de fer malabars per aparcar la bici o fer-la passar per l’espai estret que deixen entre les motos i les bicis. Doncs bé, això és també el que pensava jo quan cada dia que arribo amb la bici em trobo, o el pàrquing ple (cosa que ja m’ha passat tres cops) o si no ho està, amb la impossibilitat d’accedir-hi perquè hi ha tota una filera de motos que impedeix el pas. I pensava, pobres motos que no tenen lloc i han d’aparcar aquí.

Doncs NO! El problema no és el lloc, és la vagància!! Aquí teniu una foto feta al mateix dia a la mateixa hora i d’un pàrquing que està a 10m del pàrquing anterior. Són tan vagos els que venen amb moto que no poden ni caminar 10m 0 20m més per arribar a classe. Estic segura que es passegen més d’un cop per tot el campus des d’una punta a una altra per anar de classe de teoria al laboratori. I jo em pregunto: tant cansat és caminar 20m, que han de fastiguejar als pobres ciclistes??

Doncs serà que sí…

Només espero que algú que vingui en moto ho llegeixi i ens entengui…

Uooo! Algú pensarà, jo dos homes fregant, si que els havia vist…però els que els conegueu, sabreu que aquest imatge és inèdita! Tot s’ha de dir que jo havia fet el dinar, i que només hagués faltat que hagués hagut també de fregar els plats.

A més d’això aprofito per dir que el de l’esquerra ha fet 20 anys aquest dimarts passat i que tot i les peripècies que hi va haver: oblidar-me la càmera (llàstima), entrar tard al restaurant, sopar un munt (almenys jo) i acabar amb una carrera a les mitges monumental, de la qual no tinc la foto i sort!, va estar molt bé el sopar del divendres!!

Felicitats Albert!

Això mateix, només cal ser jove perquè et prenguin pel “pitu del serenu”. Tot ve a causa de l’anècdota d’avui, i d’unes quantes que precedeixen, però la d’avui ha estat el detonant. De fet avui havia de ser un bon dia (almenys per mi), no m’havia de llevar massa aviat, perquè entrava a les 9h, feia dues horetes, tenia temps per estudiar i després classe altre cop, també dues horetes. I per rematar-ho i fer un dia rodó havia quedat a les 5h amb la Marta, persona amb la qual feia més de 2 mesos que no la veia i més de 5 que no mantenia una conversa cara a cara. En resum, un final de dia perfecte. Però es veu que avui el dia s’ha girat.

En primer lloc m’adormo pel matí, de fet em llevo dos minuts abans de l’hora de classe ( és a dir, arribo a les deu, al descans). Després, les impressions que fa dos dies que vaig posar a imprimir a la “peixera” i que fa dos dies que busco, encara no han sortit. I per acabar, deprés d’una passejada molt tranquila i d’unes horetes xerrant amb la Marta i d’un gelat ben fresquet, un home bastant…. (deixo a la imaginació d’aquells que ho llegeixin el mot despectiu que hi anava a posar jo)… doncs això, arribo a la parada del metro de palau reial amb la meva bici a les 6.30h i mentre estava mirant la manera de passar la bici per la barrera de pagar, l’home m’estava mirant, s’acosta a mi, i encara no em diu res. I just quan passu la targeta per pagar, agafa l’home i em diu: “la bici no puede pasar”, i jo que li dic: “però si no hi ha ningú, i no és hora punta”. I quan ja estava a punt de passar-la, em ve un home rabessut i em cara de mala llet em diu: “no puedes pasar, ni hora punta ni nada”- gira un cartell petit que hi ha penjat a les taquilles i afegeix: “lo ves, aqui lo pone bien claro, a las 8.30”. Pos això, que l’home pretenia que llegís un cartell que estava girat i a més d’això m’he quedat sense un viatge.

Estic segura que passa un home de més de 40 anys, amb la seva bici plegable i super guais i ningú li diu res. Moraleja? espera’t a tenir més de quaranta anys per fer coses que de jove no et deixen fer.