Com ja vaig dir al post d’ahir, farem una retransmissió en diferit del 9è Raid Femení Toyota. Farem com a la fórmula 1, que quan hi ha la cursa tan aviat pel matí la retransmeten unes hores més tard, jo faré el mateix més o menys, però amb una setmana de retard, així que…

Tot comença llevant-se aviat, despertant el xavi pq m’acompanyi a l’aeroport i arribar fins al lloc on haviem quedat amb la Sandra (una de les altres participants), al cavall regordete de la terminal B. Arribo 5 minuts abans (raro en mi) i en veure que a les 9.15 no havien arribat, decideixo anar a mirar on hem de facturar i de camí, me la trobo acompanyada amb una altra noia participant. Total, que quan arriben totes anem a facturar, i després de 45 min de cua, quan li donem els DNI’s al noi ens diu que el vol està tancat. I nosaltres: què?? no no, no pot estar tancat. I començant a dir que portavem tres quarts d’hora de cua i al final ens dóna els seients, les maletes passen per cinta urgent i corrent per l’aeroport per arribar a la porta d’embarcament. Encara sort que vem agafar el vol, i això que vem arribar només 10 minuts abans d’embarcar…

Avió Barcelona-Madrid, 1h 5min. Arribem, coneixem el que seran el nostre futur camera i la conductora d’un dels cotxes de l’organització. I la Núria, la noia encarregada que dormim on toca, mengem bé i complim aproximadament l’horari establert. Les dues marxen, i ens quedem les 5 noies que anavem a l’avió amb el Xavi, el camera. I no ens podem queixar, mira si va ser simpàtic que vem carregar totes les bosses a un carrito i el va portar ell!! (Xavi, si ho llegeixes ja faràs algun comentari 😉 ) jeje

Esperem la noia d’alacant i l’autocar que ens havia de portar fins a la seu de Toyota. Però resulta que no sé pq, ens passem una bona estona fins que no arriba l’autocar i després, per si no fos prou, doncs ens quedem una bona estona esperant no sé on i ens quedem sense la suposada recepció a la seu amb un picapica per dinar. Total, que sense saber ben bé el què, ens trobem 19 noies dalt d’un autocar sense dinar i de camí cap a Burgos sense intenció de parar… Ho vaig passar malament de gana, això sí, però al final vem parar en una estació de servei i vem continuar el viatge.

Arribada a Burgos. Ens donen tot el material (samarretes, gorra, buff, impermeable, frontal). Assignació d’habitacions amb una noia que no coneixia, la Lourdes (ja parlaré d’ella). Camí cap a la plaça major, “banderazo” d’inici del Raid. Fotos de rigor. I per acabar, un sopar al Buenas Noches Burgos, un restaurant al mirador de burgos des d’on es veia la catedral la qual ens van iluminar només per nosaltres. El sopar molt finolis, però s’ha de dir que estava molt bo el salmó fumat amb no sé què, millor prefereixo no saber el que era. Ens vem presentar una a una, i clar, jo era la més petiteta… :$ i la única que estudiava.

Tal com diu el restaurant, li vem dir Buenas Noches Burgos descansant en un NH del centre de la ciutat.

Nerviosa, eufòrica, contenta, escaguerrinada, de tot i sobretot amb moltes i moooltes ganes de començar!! Demà és el gran dia, bé avui, pq estic escrivint el post a la una i vint de la matinada del dilluns, així que avui, a les 10.20 del matí el meu avió cap a l’aventura s’enlairerà cap a madrid. Tinc moltes ganes de saber quines seràn les meves companyes, copilots, conductores, amb qui viuré una setmana d’aventura (assegurada suposu) a cavall d’un rav4. Reviuré el que el Cid va viure fa quasi mil anys, quan al galop del seu cavall babieca va seguir el camí que jo dimarts començaré a “cavall” d’un rav4 de color rosa! Sobretot el que em fa més il·lusió és conduir un rav4 de color rosa!!! és el somni de la meva vida 😀 jeje

bé, el post d’avui és ràpid, escuet i amb poc contingut, però és que els nervis no permeten que m’esplaiï gaire més… Ahir, dissabte, vaig fer l’espectacle de dansa on em van venir a veure, els meus papis, i el meu germanet, evidentment, i a més la marta, l’albert i el carlos!! Em va fer moltissima il·lusió!!! Em posa molt nerviosa que em vinguin a veure, però m’encanta! no sé si s’ho van passar bé, almenys em van dir que sí 😉 , però jo en el fons ho vaig passar fatal de calor, mareig del punyetero incens i nervis pq feia una cosa que m’havia preparat bastant! i això d’actuar en públic sempre crea nervis….

wnu, espero passar-m’ho molt bé i a veure en algun moment del raid puc fer d’alguna manera que s’escrigui alguna coseta per aqui… o qui sap, potser fins i tot la marta vol explicar algu pel seu blog 😛 jeje (indirecta llançada 😀 )

fins la setmana que ve!!

vacances fins diumenge…

La pols, el fang, els esberzers, la suor,… tot barrejadet i formant una capa a la pell de guarricia important! Aquest en va ser el resultat, deu hores més tard de la foto anterior obtenim això:

Crec fins i tot que el cotxe està més guarro que nosaltres 😉 jejeje

La foto me l’ha passat la Vanessa (la segona començant per la dreta). Un petó guapissima!! M’ho vaig passar super bé fent la prova d’orientació amb tu!! 😀 jejeje

Eufòrica no sé si és l’adjectiu…. nu sé, estic que no puc més, tinc el cor a cent!! tinc un estat de nerviosisme i a la vegada un estat de tranquilitat, de ganes de fer coses noves de poder respondre fals a la frase “no he dormit mai en una tenda de campanya“. Alguns ja ho sabeu perquè ja ho he avisat, i als altres, més de 20 que em llegiu diàriament, us aviso que una servidora sortirà el dia 23 de juny per anar a fer el cabra per la ruta del cid!!! si si si!! m’han seleccionat i estic….buff no puc descriure-ho! Emocionada, nerviosa, em repeteixo i tot! :$ jeje

No sé com m’ho passaré, si congeniaré amb les noies si m’entendré si passaré por al dormir en tenda, si plourà, si tindrem entrabancs ( que segur que sí), nu se, ara mateix només sé que el dia 17 per la tarda estic de vacances, que el dia 21 tinc un espectacle i que el dia 23 me’n vaig a burgos!!!!

wnu, ara ja ho sabeu! ara toca estudiar i a concentrar-se i després ja pensaré en el RAID! 😀

als que em coneixeu i tinc al costat… gràcies per aguantar-me l’eufòria… :$

Em repeteixo de títol, ho sé, ja el vaig posar aquest, però em sembla que no tan friqui 😀 jeje Però és certa la dita, aquesta imatge val més que les més de mil paraules que debia escriure ahir…

Aquesta sóc jo, i el Rav4 que em van deixar conduir i que vem aixecar entre unes quantes dones…

Ahir van ser les proves de sel·lecció del 9è Raid Femení de Toyota. I com ja us havia informat havia estat preseleccionada. Doncs a les 9h del matí estava a Bassella que m’havien acompanyat els meus pares. Em vaig inscriure, conforme havia arribat allà i em van donar: una samarreta amb el logo del Raid, una gorra lila (prou xula), un mocador de color vermell (equip vermell), una d’aquestes cintes pel coll amb una etiqueta amb tot l’horari del dia, una cintat d’hospital de color vermell i un dorsal amb el número de concursant (el 41). Després de la inscripció ens van oferir un esmorzar complet. Això no vol dir que jo agafés una alimentació massa sana, però vaig pensar que si havia de fer exercici hauria d’alimentar-me de sucre i energia. Així que de bon matí, un cafè amb llet, un cacaolat i un parell de donuts 😀 ! Ens van fer una petita presentació de les activitats, que ens havien subdividit en 4 grups, i a començar!!

1a activitat: Aula Consistia en un primer test sobre Espanya, el Rav4 i el càncer de mama. I deprés d’aquest super test en el que tenies moooolt de temps (és a dir, no més de 5 minuts), l’home encarregat ens va anar fent preguntes d’una en una, com per exemple què feiem, què ens agradava, si haviem conduit un 4×4 algun cop, pq creiem que haviem de ser les escollides? I wnu, jo en aquell moment em vaig adonar que era la més petita de totes… :$ la majoria tenien fills, estaven casades, treballaven, … i jo que dic: hola, em dic núria, tinc 21 anys i estic estudiant 3r de telecos…

2a activitat: Conducció En el mateix grup de 25 que erem aprox, ens van dividir en dos subgrups més petits, unes començaven per una activitat i les altres per la de conducció pròpiament dita. La primera consistia en travessar un barranc amb una de nosaltres malalta. L’haviem de passar amb una camilla que haviem de fer nosaltres amb troncs i passar la malalta sola penjada amb res politges de la corda que travessava el barranc (real). Quan vem acabar ens van dir que dels tres grups que ho havien fet, de moment erem les úniques que ho haviem aconseguit. I la segona part, la de conduir el cotxe, doncs va ser prou divertit, el cotxe una meravella, puja per cada lloc… que déu n’hi do, tot i que només ens el van deixar portar uns 20 minutets. Anavem per parelles al cotxe, una guiava i l’altra conduïa, i després feiem el canvi. A mi se’m van posar per corbata quan va conduir la que tenia de parella, a nava a tota òstia per la pista i sense mirar-s’hi, al final el que venia al darrera que controlava li va dir amb mala llet: tenemos alguna prisa?

3a activitat: Equip Després de dinar aquesta activitat senta fatal, però wnu, potser vaig preferir aquest ordre que algun altre 😀 . La gràcia d’aquesta activitat era la comunicació entre dones (cosa quasi impossible, tenint en compte lu mandones que som, m’hi incloc). S’havia de moure el rav4 per una serie d’impediments, passar-lo per sobre de troncs de més de 20cm de diàmetre, per sots de més de mig metro de fons, camp de mines i slalom marxa enrere. I tot sense posar primera, només en relentí i empenyent… Entre 10 dones vem aconseguir aixecar el cotxe uns 10 o 20 cm de cop.

4a activitat: Física De física en tenia poc, més que si volies fer-la prou bé, havies de córrer una mica i tenir en compte que el camí més curt entre dos punts és la línia recta. Es tractava de seguir uns punts al gps i passar pel costat per tants com fós possible. No tenies mapa ni corbes de nivell, ni res semblan, només el gps amb punts. Anavem per parelles i jo vaig acabar amb els pantalons trencats, pq em vaig ficar dins un esberzer… 🙁 I també vaig saltar des d’un lloc que vaig acabar dins un camp de blat amb les espigues fins la cintura. Hi havia també una bandereta vermella que si hi anaves tenies punts extra, s’havia de fer rappel!! 😀

En resum, que m’ho vaig passar super bé, no sé si m’agafaran, ni idea, i prefereixo no pensar-hi ara, però si no m’agafen, crec que repetiré a apuntar-m’hi un altre cop només per tornar a fer el burro d’aquesta manera!! 😀