Cada dia m’anadono més que els estris que tinc a la cuina de casa meva realment els trobo a faltar! I casa meva vull dir casa meva de Barcelona, on estic acostumada a fer-hi els pastissets, dolços i un cop al any… panallets!! Doncs bé, avui he fet panallets a la manera més rupestre possible… comencem pels medidors. Una eina realment útil, ja sigui un medidor amb ralletes com una balança, qualsevol de les dues coses m’hagués anat de fàbula! Mesurar els grams de sucre a ull no ha estat cosa precisament fàcil, de fet m’he passat amb el sucre en els de coco ^^ vaja, que m’han sortit massa dolços, però què hi farem, és el que té la mancança d’estris.
Després del medidor, un simple bol prou gran per poder amassar o un marbre en condicions. No un conglomerat amb una mena de plastic a sobre que no t’atreveixes a ficar la pasta allà a sobre ni que ho hagi deixat tot ben net abans de començar! He hagut d’acabar fent servir el motlle de pastís de silicona que mons pares m’havien portat cap aquí 😛 .
I ja per acabar… el forn!!! Déu meu, treballar amb un forn en condicions és una joia!!! Però amb un forn que no saps ben bé la temperatura que fiques, i no saps tampoc la potència que dona… buff, ha estat realment dur ^^
Però bé, tot i això han acabat sortint uns panallets prou correctes 😀 . De fet, els de xocolata han sortit especialment bons, he acabat fent una recepta nova, adaptada, rara, he tirat dues clares a punt de neu i la patata mig crua perquè portava 30 minuts bullint i encara no estava tova 🙁 així que tampoc tenia l’aire de quedar massa bé… I malgrat les dificultats en el procès he de dir que l’aparença tampoc és extramadament dolenta 😛 què en penseu?
Panallets de coco, han estat els que han acabat amb un excés de sucre… quina llàstima perquè són els meus preferits 🙁
Panallets de llimona, la pasta bonissima! llàstima que s’han aixafat dins el forn 🙁
Pseudo-panallets de pinyons, tenen la mateixa forma que els de pinyons, però em negava a pagar 9$ per cada 50gr de pinyons! Són d’ametlla allargada, de fet havien de ser d’ametlla, però tampoc en tenien de picades ^^
L’estrella de la nit… els panallets de xocolata!!! Els més bons amb diferència! 😀
I tot això ha estat possible gràcies a l’ajuda del pinxe Néstor 😛 que ha seguit les meves instruccions al peu de la lletra! 😉 Merci per venir!
Ohhhhh siii els de xocolata, tenen que ser bonissis! Veig que no he estat l’únic en compartir L’experiència de com han surtit els panellets, els meus també son peculiars, doncs les proporcions que he utilitzat no han estat les mes correctes que en diguem… però be, em tens que explicar com has fet aquests de xocolata, que tenen molt bona pinta!
Bon dia!
Patata? on es el moniato de tota la vida?
Núria!!!! quina pintaaaaaaaaa bufff en vull més i més, porto ja uns quants dies menjant panellets, entre els meus i d’altres això és un no parar, per esmorzar xD, dinar, brenar, sopar… amb una mica d’esport després tot arreglat 😛 Que t’aprofitin!!!! i Bona castanyada 🙂
eskary: ja ficaré la recepta de forma ben posada, tot i que no sabria repetir-la…no sé la quantitat de sucre que hi vaig posar, ni de patata, ni cacao… així que serà complicat…
Pons: doncs jo sempre hi hem ficat una mica de patata, una patateta petita nomes per lligar la massa ^^
Toniddp: merci!! 😀 a veure com va! avui he anat a la recerca de les castanyes i la carbassa per fer una crema de carbassa, ostres que no m’ha costat!! he entrat a 4 fruiteries separades un bon tros entre elles… ara toca pensar com coi les faig sense foc xD