Ja veu veure ahir que havia fet panallets, i evidentment no anava a menjar-me’ls jo tota soleta!!! A part que m’hagués agafat un empatx hagués hagut d’anar a córrer durant més de dues hores tots els dies d’aquest mes de novembre o hagués engreixat mínim uns quants quilos xD Doncs la qüestió és que em va venir de gust convidar a alguns catalans i quebecois a fer una bona festa de Castanyada!
El menú ha estat decidit una mica a última hora…
– de primer una crema de carbassa que la marta m’ha donat la idea aquest matí. Problema?? Doncs que quan acaba el Halloween s’acaben les carbasses. Total que m’he patejat quatre llocs diferents per trobar una carbassa, i he acabat comprant una courge, que se suposa que és de la família de les carbasses. El tio m’ha dit que preferia aquella que era més bona per fer sopa i la veritat és que m’ha quedat realment bona (sossa, però bona 😛 ).
– de segon un parell de truites, una de patates i l’altra de carbassó (made in marta) i acompanyat amb pà amb tomàquet. El més divertit de tot ha estat quan un dels dos nois ha esperat a veure com menjavem el pà amb tomàquet i la truita perquè no sabia com començar xD
– i de postre i el més esperat… els Panallets!!! Acompanyats amb moniatos (molt més bons que l’última vegada… potser perquè s’han passat més de 2h al forn xD) i castanyes fetes a la planxa, heu de pensar que no tenia llar de foc ni gas així que se m’ha acudit que en una planxa i removent es farien… i he de dir que si eren dolentes era perquè la castanya en sí no era massa bona, però han quedat ben cuites!
No sé què en pensaran els altres, però almenys jo avui he trobat els panallets realment millorats 😀 serà que ha passat una mica com amb el vi, que amb el pas del temps millora 😛 vaja, que pel que veig realment hauré d’acabar deixant l’electrònica i dedicar-me a la cuina ^^
I com ja diuen, no pots anar al llit sense haver après una cosa nova. I bé, doncs resulta que es veu que a les soirées quebecoises el costum és que cadascú aporta la seva pròpia beguda i sovint l’hoste fa com a regal una ampolla de vi o alguna beguda en especial. Així que a mi avui com a amfitriona m’han regalat una ampolla de vi de Califòrnia 😉 Ja el provaré i us diré què tal és el vi de Califòrnia 😛
A punt de començar! 😉
A l’atac!!!! 😀
Merci à tous pour votre compagnie, j’passé une très belle soirée!! 😉
Bon dia cuinera!, deu ni dor Núria, (et volia comentar les castanyes que es poden fer el forn a les dolentes també, en tens?) Veig que ha anat be igualment la castanyada a l’altra punta de la tolla. Quines llesques tant grans de pa amb tomaquet no? no m’estranya que el pobre noi no sapigues com es menges tot això, aquests catalans som l’ostia xD (recordo ara fa uns anys quant a un restaurant d’Italia vaig demanar pa, tomaquet i oli, els i vaig dir pq ho volia fer i va venir a veure com ho preparava 2 cambrers, el propietari i encara n’hi havia un de l’altra taula que mirava xDDD quin fart de riure).
Quin goig!!!
Toniddp: noi és que si feiem pa amb tomàquet havia de ser amb pa de pagès!! 😀 tot i que el pà no és ni de bon tros el que comprem a Barcelona o a Tolva, però torrat i amb all estava bo 😛 i els tomàquets tampoc eren cap meravella… xo tot es va acabar apanyant 😛 al forn?? sí tinc forn, però no queden socarrimades? a part de que bé, tenia els moniatos a dins ^^
mami: merci! les estovalles són uns llençols 😉 i ahir vaig veure la gràcia de tenir una habitació tan gran 😛 jejeje
Doncs no en tinc ni idea si queden socarrimades saps, però em sona d’haver-ho escoltat que també es podien fer al forn… per això t’ho he dit xD