Ho sé, tots estaveu esperant aquest moment!! Jo també!!! feia dies que frisava per veure nevat Montréal, sé que els que han viscut temperatures baixes i han viscut en situacions extremes em diran que estic boja, però tenia realment mooooltes ganes de veure caure els flocs per la finestra mentre emblanquinaven els carrers. Aquí neva, però a diferència de Barcelona, aquí la vida continua, és una cosa normal. Els nens no surten ansiosos al carrer per tirar boles de neu ni els cotxes es queden atrapats al mig del carrer creant embusos, ni tan sols posen cadenes. Autobusos, cotxes, bicicletes, tot segueix el seu ritme. Sí, les bicicletes també, hi ha matats que van amb les rodes patinant pel carrer amb aquest pastixe que es queda sempre sobre l’asfalt, però tenen una gran tècnica!

Aquest matí he sortit i he aprofitat per agafar el bus ja que així podia veure una mica de paissatge i a la tornada he fet un passeig pel centre per veure quin era aquest ambient de normalitat. El que m’ha deixat sorpresa és que a primera hora del matí ja hi havia les voreres amb el camí fet amb una ràtrac de l’estil:

N’hi ha que patinen que dóna gust i estic veient que perfeccionaré el meu patinatge artístic xD . També he comprovat que la qüestió és anar ben abrigat, avui no feia massa fred, tot just -1ºC, però amb el meu abric i els guants que em vaig comprar anava més que calentona 😛 .

I caminar per un carrer peatonal amb uns 10cm de neu sota els peus, amb el fred i els llums de Nadal que ja comencen a iluminar els carrers, no sé, m’ha donat una sensació així rara, però que ara per ara m’ha agradat 😉 . Segurament a l’abril quan marxi diré que n’estic farta de l’hivern, del fred i de la neu, però a dia d’avui… m’encanta! 😀 .

Camí peatonal tot nevat.

Parc Lafontaine

Place Phillips al costat de la rue Sainte Catherine

Cotxes nevats a la rue Laurier