Avui amb el meu germà hem pujat fins a Québec per esquiar demà al Massif de Charlevoix. Però com que hi havia la possibilitat de fer esquí de nit (o ski du soir com diuen aquí) hem pensat que podiem arribar més o menys d’hora i aprofitar per anar a fer la prova d’esquiar amb un munt de focus que iluminessin les pistes. Bé, doncs després de la parada tècnica per dinar al Frite Allors de Québec, arribar al Condo que haviem llogat per les pròximes nits, i vestir-nos amb 3 capes tèrmiques ens hem disposat a pujar cap a les pistes. La sorpresa i decepció ha estat quan al arribar ho trobem tot mig, o totalment desert… i a la billeterie deia que ni dilluns ni dimarts hi havia esquí de nit 🙁 Pensareu, això es mira abans no?? bé, doncs li hem donat un vot de confiança a la dona del Motel que ens havia dit que aquesta nit es podia esquiar… ¬¬

Tot i el xascu que ens hem endut, hem tornat a desmuntar el munt de capes que portàvem i ens hem vestit normal per anar a fer una volteta per Québec. He de reconèixer que el fred era considerable, però encara per mi bastant suportable. El Xavi pobret s’ha quedat ben congelat… ^^ Però, el fred no ens ha privat de fer el guiri amb el tro que vaig veure l’altre dia, però avui no he pogut resistir la temptació de pujar-m’hi i fer la foto 😛

anda que no se m’ha congelat el cul aquí! xD

I també hem passat pel Boulevard Champlain, on durant la meva visita a l’estiu vaig anar-hi caminant des del centre de Québec. La imatge era totalment diferent, tota la vora del riu era un munt de gel i neu acumulada.

El tercer nivell de la dreta no és neu estable… és el gel de la vora del riu… :S

De tornada cap a Sainte Anne de Beaupré, hem parat a fer una ullada a les Chutes de Montmorency de nit. He de dir que eren bastant espectaculars de nit! Això sí… el fred que he passat els només 10 minuts que hem trigat per anar fins al costat de les cascades ha estat insuportable. Almenys per mi, des del dia 1 de juliol que estic a Montréal ha estat els 10 minuts que més fred he passat als peus, i també el més fred que he passat en els meus anys de vida :S . El que m’ha sorprès ha estat que consultant la temperatura al registre, he vist que només estavem a -26ºC de temperatura ressentida…Potser ha estat la humitat de la cascada que m’ha deixat KO o qui sap… però els dits dels peus no tenien sensibilitat quan els he tret de les botes i mitjons i els he calentat a la calefacció del cotxe ^^ .

Al costat de les Chutes de Montmorency hi havia un riu al que he tingut la temptació de baixar per passar-hi per sobre, però al veure com la neu estava ja molt esquerdada he pensat que millor deixar el tema per un altra dia… encara em queda una mica de seny rera tanta bojeria 😛

Chutes de Montmorency

Chutes de Montmorency – foto presa en un moment de congelació total… :S però ja sabeu que jo abans em congelo que deixar de fer una foto 😛 jejeje

I ara que ho compto amb aquesta ja farà la tercera vegada que vinc a les Chutes de Montmorency i quarta vegada a Quèbec, m’encanta perquè ja em moc sense mapa per aquesta zona 😛 .