Apa, ja tinc una altra cosa de la meva check list!! “Esquiar a Canadà” check! 😛 Avui hem anat a esquiar a l’estació d’esquí de Le Massif de Charlevoix, que es troba a uns 30km de la ciutat de Québec. El dia s’ha llevat lleig i molt ennuvolat i queien quatre bolves de neu que li donaven al dia un to encara més xungu… :S I el fred… bé, el fred suposo que pel fet d’anar ben abrigats jo no l’he notat fins a la última baixada on se m’han tornat a conjelar els dits de les mans per culpa de la suor i els dits dels peus… Hem começat cap a quarts d’onze a esquiar, i cap a les 12h, el sol ha començat a sortir porugament fins que el vent s’ha acabat emportant bona part dels núvols 🙂 .

He de dir que esquiar a -11ºC amb més d’1m de neu pura sota els esquís (els quals eren una merda… 🙁 però que m’han permès així millorar la meva tècnica i forçar-me a esquiar bé) i amb les vistes al fons d’un riu mig gelat, ha estat molt espectacular! El primer contacte amb la neu ha estat com… uuuuuuffffff quin gust!!!!! Allò era neu de debò!!! 😀 Hi havia trossos en que estava gelat evidentment, a temperatures sota zero és normal que apareguin plaques de gel, però la gran majoria era neu bonissima! I el més curiós de tot és que l’estació s’arriba per la part més alta, vaja, que el primer que fas quan et poses els esquís és baixar, i la última cosa que fas és agafar la cadira per tornar a casa.

Al final hem acabat esquiant unes 4 hores, i per només haver estat 4h estic baldada… :S totalment agotada… com pot ser que només amb 4horetes ja estigui per l’arrastre??? :S serà el fred?? serà la novetat? però bé, tot i que sembli poc, en el fons hem fet bastantes baixades utilitzant només 3 remontadors (2 cadires i un huevo). I començem la secció de fotos!

Això és una negra???? bé, en teoria era una vermella, perquè un sol rombe volia dir vermella, però algú m’explica la gràcia d’una pista on s’hi hagi d’arribar fent escaleta???? això només passa a québec… xD

On vols que et faci la pista? Aquesta és la filosofia! Tens una muntanya plena d’arbres, agafes a un tio i li dius, mira aqui vull una pista, et talla els arbres i ja tens la pista! 😛

Gel i roca per sota la cadira. Quan tens una mica de nivell i veus una indicació d’una pista que diu, pedres i bams, la pista és negra i a més va per sota la cadira el primer que penses és… avall! xD la putada és que quan t’hi trobes, el que anomenen pedres aquí no són pedres sinó roques tamany familiar, i la regió de gel en aquesta pista ha estat desmesurada… però tot i això i la merda d’esquís, almenys he mantingut la meva dignitat baixant 😛

Corda’t bé l’abric! (Attachez vous vos vétements) He vist indicacions i indicacions abans d’entrar a una cadira, però aquesta s’enduia la palma de totes! xD

Bufet lliure de mocadors!!! Què passa quan esquies a baixes temperatures? (bé, i quan esquies de normal també xD) que se’t cau el moquillu tota l’estona, doncs bé, no està de més que a baix de la cadira tinguis un dispensador de mocadors de paper amb una paperera al costat!

La comoditat d’aquesta estació. Això era a dalt d’una de les cadires… sí, aquests cotxes estaven aparcats al mig de l’estació xDD Però què voleu, si l’estació comença al revés, és més pràctic pels que han de treballar a les cadires 😛

Sostens????? Entenc que d’una cadira se’t pugui caure un pal, un guant, fins i tot el paquet de suc a mig acabar… però uns sostens????? El millor de tot és que no eren els únics… n’hi havia com una vintena repartits per l’estació xD

Entre els arbres. Un dels avantatges de tenir tants i tants arbres és que pots fer una pista que vagi entre els arbres i preparar-la perquè estigui ben marcada. Aquesta era la senyal que indicava l’entrada de la pista, i aquesta… la pista xD

La dificultat d’aquesta pista era de negra en amunt, però a la que li agafaves el tranquillo de per on havies de girar la probabilitat d’acabar donant un petó el dia de sant valentí a un arbre disminuia xD

Aquesta sóc jo 😛  . I per acabar una foto de com cal anar d’abrigat per esquiar a Québec 😉 . Externament no es nota, però a sota portava dues capes tèrmiques de samarreta i unes malles tèrmiques sota els meus pantalons d’esquí habituals. Guants i mitjons eren els normals de sempre, i el meu estimat casc, aquest cop ha fet més funció d’abric que d’altra cosa. El que veieu al fons és el riu mig gelat, les vistes com podeu veure eren espectaculars… fins i tot es veien els vaixells com anaven creuant pel mig del gel!