Ja ho diuen en català que cada terra fa sa guerra, doncs una mica cada regió té la seva pròpia idea d’escolarització i estructura. Aquí a québec, a diferència de la resta de Canadà, tenen una estructura una mica diferent. Tenen alguna cosa semblant com el P3-P4-P5 que tenim a Catalunya, i als 6 anys comencen la primària fins als 14 més o menys. Seguit això hi ha l’anomenada secundària que es basa en 4 anys semblant a la secundària que actualment tenim a Espanya. I com a cosa rara a la resta de Canadà i estats units, ells això del high school que seria la secundària, no ho tenen, i després de la secundària tenen l’anomenat CEGEP, escola a la qual vaig anar fa uns dies. El CEGEP seria una mena de batxillerat on decideixen la seva escolarització, en quin àmbit voldran estudiar en un futur. En teoria són uns 2 anys (és a dir amb això ja hem arribat als 20 anys) i han d’escollir alguna cosa semblant al batxillerat. Tenen unes assignatures obligatòries com són les llengües (anglès i francès), filosofia, però no història obligatòria, i a partir d’aquí unes especialitzacions que poden escollir segons el domini. Una mica com al batxillerat de casa, que si són de lletres i no els ve de gust fer mates, no tenen perquè fer-ne… Acabats aquests anys, els quals hi ha gent que pot estar-se més de 4 i 6 anys al CEGEP, poden passar a la universitat. Aquí poden escollir entre fer bachalleuriat, que seria una mena de tècnica de 4 anys, o fer una mena de formació professional que ara mateix no recordo com es deia d’uns 3 anys. Una mica com a casa, el bach et prepara per a poder després fer el màster, però no són estudis massa tècnics, en canvi l’estil a formació professional, treballes ja en el que seria el teu domini, i quan acabes et pots posar a treballar directe.

És a dir, com a petit resum, tenen més o menys el mateix estil que nosaltres, però tenen dos anys més abans d’entrar a l’universitat. Molts després del CEGEP es dónen un temps per pensar segur què és el que volen estudiar. I el fet d’haver triat un àmbit o un altre, no et tanca portes, simplement que quan entris a la universitat hauràs de fer més cursos adicionals per a poder adaptar-te.

D’universitats n’hi ha unes quantes repartides per québec, però la gran major part estan a Montréal, on podem trobar 2 anglòfones, McGill i Concordia, i la resta són francòfones, UQAM (Université de Quebec à Montréal), UdM (Université de Montréal), ETS (École Politecnique Superieur) i la Politechnique. Aquestes serien les més importants potser.

He de reconèixer que una mica em va costar entendre exactament com anava la cosa, i si algun dels meus lectors quebecois veu que m’he equivocat si us plau que em corregeixi…

– Afegit al post de part de’n Nicolas:

Comme on dit, le CEGEP, c’est soit les 2 pires années de ta vie, soit les 6 meilleures! 

Sinon, j’ajouterais que contrairement au système d’éducation publique en Catalogne, le Québec a un système d’éducation publique pour les francophones et un autre pour les anglophones. Ce qui fait que ce n’est pas tous les anglophones qui font leur scolarité au Québec qui finissent par ne pas parler correctement français, et inversement, beaucoup de francophones parlent très mal l’anglais!

Com es diu el CEGEP poden o bé ser els dos pitjors anys de la teva vida o els teus millors 6!

També afegiria, que a diferència del sistema d’educació públic de Catalunya, al Québec hi ha un sistema d’educació pública per als francòfons i un altre per als anglòfons. Això fa que els anglòfons escolaritzats al québec no parlen correctament el francès i els francòfons parlen molt malament l’anglès!