Marxar del teu país té els seus avantatges però també té un gran reguitzell d’inconvenients… un d’ells és el menjar. T’adones que a Catalunya tenim una gastronomia molt variada i realment sana, els dolços són dolços, però no porten deu quilos de greix, de mantega, de sucre o de nata. A part d’això te n’adones també que el que per a nosaltres és una cosa tan senzilla com demanar un Cacaolat fred en un bar, que et portin aquella beguda xocolatada, amb aquell gust particular que fa que t’agrada sigui fred, sigui natural o sigui calent; no existeix. Ja costa que just passar la frontera Catalana, quan demanes un cacaolat hagis de canviar i demanar un Batido de Cacao, beguda lletosa amb poc gust a xocolata i a més de la marca Pascual. El pitjor és que no saben ni què és un cacaolat!!! 🙁

I això no és res, però quan saltes el “xarcu” (de fet, només anant a frança ja passa, però és per fer-ho una mica més tràgic :P), el que podria ser tan senzill com barrejar llet amb polvos de cacao prou negres com per fer un bon “cacaolat”, es converteix en que quan demanes un Lait au chocolat et porten aquesta cosa decolorida!

Encara estic buscant on està la xocolata!!! 🙁

Això m’ho han portat al Rockaberry, lloc de pastissos on he anat ja per n-èssima vegada, però avui amb la Véronique una quebecois que ni tan sols ho coneixia! 😛 Ens hem sentat a la terrassesta a gaudir de la caloreta i veure passar la gent amb shorts i tirants, i si a vegades em demano un Chocolat chaud (res a veure amb la nostra xocolata calenta…) la calor d’avui m’ha fet fer un replantejament i donar un vot de confiança a l’anomenat Lait au chocolat…