Dia 265: maneres de fer diferents

Deu ser evident que les coses han de ser diferents d’un país a un altre… una de les coses que pot ser ja esperava, però que m’han sorprès a la vegada és la gran quantita de gent jove que ja s’ha independitzat de casa. Com molt sabeu l’edat per poder portar un cotxe a nord-amèrica és els 16 anys, el qual no m’estranya ja que veient a on viuen segons qui…. bufff, als 16 ja tens necessitat de sortir del camp! A part de començar a conduir joves, també s’independitzen de ben joves… n’hi ha molts que als 18 anys ja viuen sols o en un pis compartit. Ja no sols aquells que viuen fora de les ciutats que marxen a viure a la ciutat per estudiar, sinó els propis que viuen amb els pares a la ciutat s’independitzen. Potser és també per la facilitat que hi ha de “fer diners” i a la vegada del baix preu dels apartaments en comparació al que tenim a Barcelona, lo qual és impossible! Jo no em veig podent independitzar-me a barcelona i poder pagar-me una habitació només estudiant! Pagar la universitat, pagar les despeses, el menjar… En canvi aquí ja als 18 anys els tens a quasi tots fora de casa! Clar que també n’hi ha que als 18 anys els hi planten la maleta a la porta i quasi no han marxat que ja no tenen ni llit per dormir a casa els pares… però això són altres casos. Igualment, quants joves de 18 anys s’han independitzat a catalunya?? aquí són més de la meitat… dubto que a catalunya arribem a aqueta xifra… 🙁

Bé, en tot cas, que tot i els preus cars de la resta de coses (bé, cars o iguals que a barcelona en molts aspectes), el preu del lloguer no és pas car, i el de la vivenda… ´bé, una mica més barat que a barcelona, posem que pots trobar un loft per el preu entre 260.000 i 350.000 dollars ben situat i totalment nou.

6 thoughts on “Dia 265: maneres de fer diferents”

  1. idependitzar-te jove i crear un trauma a les pobres mares que veuen com els fills marxem? es que ningú pensa en les mares?!

  2. Pons: evidentment que penso en les mares!! perque estiguin orgulloses dels seus fillets i que surten del niu ja tot sols 😛

    mami: no faré comentaris … 😛

    Toniddp: home, espero no estar-me fins als 40 a casa!

  3. P.S.
    Al meu país sortir de casa dels pares en la majoria dels casos és equivalent a casar-se, ja que la gent jove no té pasta per viure sola i això de compartir pisos no és gaire popular. És més, acabo d’enterar-me que mentre erem comunistes als joves de 25 anys no casats se’ls treia un 10% o així del sou com a multa de solters, i a les parelles casades que havien passat mes de 2 anys sense produir fills també, com a multa de no ser [re]productius. Imagina’t el panorama…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *