Ara feia quasi dos mesos que no havia trepitjar el Parc de Mont Royal, i avui aprofitant que el dia s’ha aguantat i no ha plogut massa i que a més em queden només 4 dies en aquesta ciutat, he anat a fer un volt pel parc… Estava canviat, semblava trist, amb els arbres a penes començant a florir, el llac ja desgelat de nou, i el cel gris que tampoc ajudava a alegrar-li la vista, m’ha donat una imatge una mica desangelada, però necessitava donar-li una última ullada abans de marxar ni que fos amb aquest dia.
M’ha sorprès veure encara una mica de neu amuntegada, fins i tot després de la setmana dels 27 graus i els dies de calor que ha anat fent, no s’ha desfet!
Se m’ha fet estrany mirar-me la ciutat des del chalet de Mont Royal, veient la panoràmica de ciment i grisor que el dia acompanyava, i pensant que almenys durant un llarg temps… no la tornaré a veure. Es fa estrany pensar en el munt de dies que he pujat aquí dalt depsrés de córrer els 7 km corresponents a la pujada, quan agafava aire per tornar a baixar els 7 km de tornada cap a casa. Dies de pluja, dies de sol espatarrant, dies en que se m’ha arribat a fer de nit tal que no veia ni a 10m de distància, dies que m’ha atrapat una tempesta de llamps i diluvi en una nit d’estiu dins el parc i vaig arribar pollito a casa, dies de fred, de neu, de vent… Són molts records i molts moments, sembla mentida com pots arribar a estimar una ciutat ni que no sigui la teva ciutat natal, simplement una ciutat “de pas”. Quan arribes tens tantes coses a descobrir que no t’adones del que arribaràs a deixar enrrere…coneixes gent amb la que t’entens i amb la que no, i amb els que t’entens, els que realment t’han tocat, t’han estimat d’alguna manera i els que realment trobaràs a faltar… a mida que el dia de marxar s’acosta m’adono de les coses que he viscut i del que deixaré enrrera…
Llibre de l’escrit de Jaques Cartier
Panoràmica de Montréal (per fer-la més gran cliqueu la imatge)
Insigna de la Notre Dame
La Notre Dame de nit
Le vieux port. No podia faltar la última ullada d’un vieux port tranquil per la nit…
Bon dia, aixx com trobaràs a faltar tot això e!! Al principi segur que costa adaptar-se, però ja quan veus que s’acaba ho anyores :(.
Tornes a Catalunya? Osti… Se m’ha passat molt ràpida la teva estança allà…
Bravo per les fotos! Cada dia millors! 😉
La ciutat està trista per què marxes i per això plou… ohhh!! que poètic!!!
Ostres, el Pons s’està tornant poètic…
Està bé que el parc es vegi desangelat i la ciutat grisa, no? Així no les trobaràs a faltar gaire. 😉
El panorama està molt bé.
toniddp: bé, hauria de rellegir-me els posts pre recordar si em va costar 😛
DooMMasteR: sip! en res, dilluns ja… passa voltant el temps, ja ho pots ben dir!! :S i gràcies per les fotos, és d’agraïr sobretot si ve d’un fotògraf 😛
Pons: oooooooooh que bonic!!! crec que és el comentari més bonic que m’has ficat mai ^^
AhSe: si potser tens raó… aquests dies no surt el sol ni en pintura… 🙁 gràcies, quan el vaig fer pensava que no sortiria bé pel canvi de sol… però ha quedat prou bé i tot! 😉