“Perseguimos un diablo rojo por los puentes cubiertos. “Va a más de 190!!”

Qui no recorda aquesta frase??? Encara recordo quan jugava de petita i sentia aquesta frase, jo amb el meu Lamborghini Diablo de color vermell mentre passava pel circuit típic del Need For Speed III per sota dels puentes i sentia les sirenes de la policia. Sempre havia pensat que això dels puentes cubiertos era només una cosa del joc, però avui per fi he deixat la ficció darrera d’una pantalla pixelada per passar a… això!!

Es troba a punt d’entrar al Parc de la Mauricie on avui hem anat a passar-hi el dia, data de l’any 1936, i suposo que deu ser ja dels pocs ponts coberts que encara queden per les carreteres canadenques.

En el dia de relax hem fet una petita excursioneta per un camí que anava pel costat d’unes, segons la noia del garitu d’informació, cascades. Hem pujat fins al mirador a uns 323m d’altitud, tampoc demanessim massa xd. A més avui he descobert que amb el runkeeper puc fer fotos durant el camí i així queden marcades durant la ruta. Les vistes des de dalt, tot i les baixes altures, segueixen valent la pena 😉 .

Després d’un picnic al parc com a bons canadencs (ja que avui el parc era de la concessió canadenca), hem agafat un parell de canoes i ens hem anat a fer el burro pel llac Eduard, al mateix parc de la Mauricie. La canoa he de dir que era molt inestable i que ha hagut un moment que he patit per tornar seca a casa, bàsicament perquè entre el vent que feia i que la barqueta no tenia ni una punta d’estabilitat jo em veia a l’aigua i amb el braç ben estirat perquè no se’m mullés la càmera ^^ .

En general a Nord-Amèrica ens sentim com si estiguessim en una película… avui dins la canoa m’he imaginat dins d’un dels còmics del Snoopy 😛

I us en fareu creus, però tot i la meva “experiència” en cartografia de muntanya he confiat la ruta a aquest super mega guai mapa xd la veritat és que estava millor que el que et donaven gratis al pagar l’entrada del parc!