The real trail o altrament dit una excursió tècnica, complicada, sólo para expertos… o almenys això ha estat el que hem vist en un comentari al mateix track a internet i el que més o menys ens ha volgut donar entendre el senyor que hi havia al garitu del parc de Mont Tremblant aquest matí. Bé, suposo que estic massa “mal” acostumada als típics corriols, camins o rutes del GR del pirineu o la dificultat i la tècnica i algun coneixement de grimpada poden ser molt útils per poder tirar endavant. Aquí, la gran i única dificultat de la gran ruta de 14km (aller-retour) ha estat no caure al fang! xd

És a dir, el camí per experts era de l’estil:

Vinga va, li ficarem una mica de dificultat, per poder seguir el camí havies de estar atent a les senyals estil GR

(les blanques i vermelles a les que estic acostumada a la Val d’Aran) que aquí eren de color taronja i amb una forma estil el de la foto. El més divertit de tot és que tot i que el camí era nou, suposo que després de l’huracà molts dels arbres van acabar tapant el camí, el van tornar a habilitar amb l’ajuda d’una motoserra i alguns senyals seguien enganxats però l’arbre no estava on tocava xd

I ja per acabar la més alta dificultat del camí, com he dit, no caure dins el fang!! Ha estat una tasca vagament difícil però al final del camí he acabat neta i pulida, bé, amb alguna que altra esgarrixada perquè clar, si no passava pel camí passava pel mig dels arbres i de ben segur algun blau que apareixerà demà de les branques que m’he clavat ^^

Això sí, les vistes eren molt boniques i com sempre i durant la major part del viatge, hi havia algun llac per observar, tranquil i amb l’aigua que feia un mirall quasi perfecte.

I ja per acabar he entès perquè a Catalunya no tenim parc naturals… perquè bàsicament si veiessim això pel camí

no podriem deixar-ho allà, total que hauriem d’incomplir cada vegada que veiem un cep o un rovelló la llei 😛

I aquesta vegada ja m’ho he currat una mcia més, podeu visitar el track al meu perfil de runkeeper i podeu visualitzar les fotos que he anat fent al llarg del camí 😉