Sinopsi: Andrei Filipov era el millor director d’orquestra de la Unió Soviètica i dirigia la Companyia del Bolshoi. Trenta anys més tard que fos despedit per no renunciar a separar-se dels seus músics jueus, segueix treballant al Bolshoi però com a personal de neteja. Una “oportunitat” li permet tornar a reviure aquells anys de glòria, la possibilitat de tocar a París, la il·lusió de tornar a ser el gran dels grans, … però la venjança no sempre és fàcil i les mentides del passat sempre s’acaben sabent.
Una pel·lícula que potser si no fos per la música, en quan a escenificació no valdria gaire… La música t’acaba fent posar la pell de gallina, els pèls de punta, et fa oblidar totes les preocupacions i deixar-les a la porta del cinema. Té punts divertits, no diré que no, però la pel·lícula en si, està una mica feta com per la música i res més. El doblatge, tret del de l’actriu Mélanie Laurent, que per cert actua realment bé, no és massa bo, i possiblement l’hagués pogut veure en versió original ja que hagués entès almenys tota la part francesa.
És realment bo desitjar tant una cosa fins al punt de la bogeria?
Per si algun dels lectors l’ha vist, em podria dir realment si l’actriu Mélanie Laurent és la que toca el violí?
Radu Mihaileanu sona a nom romanes.
P.S.
Per qué dius que la peli és dolenta?
P.P.S.
Es podria veure no doblada?
Mélanie Laurent no toca el violí, es veu que fa part de la seva interpretació com a actriu…
AhSe: dolenta en el sentit que les coses passaven molt aixi de cop a vegades, i a vegades hi havia canvis d’escena que no venien a “cuentu”, nu se, em va faltar com a peli per lu bona que era la música… i diria que hi era als cines de barcelona en VO, pero tampoc ho vaig mirar…
Eric: merci!! Jo vaig tenir els meus dubtes perque i havia moments que semblava que toques sense tocar i hi havia moments que semblava realment que toqués ella, l’has vist tu? que et va semblar?
La vaig veure en VO i penso que les pelis totes guanyent molt així… La història es definitivament impossible pel món dels músics, però la peli es molt emotiva i si que puc dir que la recomano. M’agrada molt la versió d’aquest concert de la violinista Anne-Sophie Mutter amb H. von Karajan. Ja te la passaré després del exams! Molta sort!! 🙂
Eric: molta sort a tu també!!! que fa segles que no et veig el pèl! 🙂