Seguint amb la tònica de les primeres cites, m’agradaria tocar el tema del petó a la primera trobada. Després d’haver-vos trobat al Zurich o en algun lloc més concret, de tenir el número de telèfon, la imatge ja no d’una foto petita i borrosa, el primer contacte, la olor de la colònia de l’altre que t’ha arribat amb els dos petons de benvinguda, deprés d’una primera impresió, d’adonar-te que potser tens algun interes més que l’amistat o que una revolcada de mitjanit, és bo fer-li un petó? O és millor esperar a una segona vegada?
És un dubte que sempre queda pendent de resoldre, però que potser ni aquí ni ara seria capaç d’aclarar… tot dependrà del moment, de l’hora, dels silencis que no voldries que acabessin, dels símbols corporals que tant diuen que transmeten, de les mirades mútues, d’uns ulls que s’hagin trobat per casualitat, per interès, d’un m’ho he passat molt bé aquesta nit i podriem repetir, et portarien a fer un primer pas … o potser el, bé, ja ens veurem aviat, o fins un altra ben esqüet, o un demanem el compte just després d’acabar el postre sense fer un sobretaula o canviar per una copa, uns silencis incòmodes, curts i amb no més utilitat que la de buscar un nou tema per fugir-ne el més aviat possible, et puguin fer veure que més valdria que et treguessis la idea del cap.
Sempre he dit que qui no s’arrisca no pisca, però també s’ha de saber veure quan podem arriscar-nos o quan podem perdre la mà si només tenim una parella de dosos. S’ha d’estar atent a tot el que l’altra persona ens vulgui transmetre, no només amb les paraules sinó amb la mirada, els gestos, com es toca els cabells, si s’arregla el coll de la camisa, si s’acosta massa al passejar, si somriu per gust o per compromís.
És un joc on les regles les escrius tu, tot s’hi val, només cal saber-hi jugar 😉 . Però tingues present que no sempre es guanya, també pot ser que no t’agradi o que t’enduguis una bona clatellada xd.
Si t’agrada i et sembla entreveure que tu també li agrades per què no un petó a la primera cita?
De cap manera! Fins després del matrimoni res de res!!!
Pons: si, pero sempre queda el… i si m’equivoco? pero hi estic d’acord! 😉
anomenatinutil: jajaja i tant i tant!! nomes faltaria, sempre amb el decoro per davant xd
Ostres!! Per què no es publica res??
Seguint amb la tònica de les primeres cites…
Després d’haver-vos trobat al Zurich esperant i mirant per tot arreu durant un quart d’hora no entenent on podria ser l’altre, de tenir el número de telèfon,
la olor a serp morta de la boca no rentada de l’altre que t’ha arribat amb la benvinguda,
deprés d’una primera impresió, d’adonar-te que potser et faria un immens fàstic l’amistat o més amb tal personatge, és bo pensar en fer petons? O és millor esperar que la cita acabi d’una vegada?
Aqui passa una cosa molt rara amb els comentaris, salamandreta!!
AhSe: no entenc que vols dir… jo veig els teus comentaris!! 😐
Havia fet un comentari sencer que no volia publicar-se, vaig trencar-lo per trossos & tots menys un hi van sortir tal com es veuen… Falta un que no volia apareixer de cap forma! 😐
que raro, ni tan sola m’ha arribat, em podries passar el text per mail salamandreta (at) salamandreta (dot) com i miro a veure que passa?
AhSe: no m’explico que pot haver passat, tot i així publico sota aquestes línies el teu comentari, i disculpa les molesties:
AhSe
“Seguint amb la tònica de les primeres cites… Després d’haver-vos trobat al Zurich esperant i mirant per tot arreu durant un quart d’hora no entenent on podria ser l’altre, de tenir el número de telèfon, la imatge ja no d’uns cabells taronjosos d’una foto petita i borrosa, el primer contacte, la olor a serp morta de la boca no rentada de l’altre que t’ha arribat amb la benvinguda, deprés d’una primera impresió, d’adonar-te que potser et faria un immens fàstic l’amistat o més amb tal personatge, és bo pensar en fer petons? O és millor esperar que la cita acabi d’una vegada?”
Deu ser que m’hi estic viciant ultimament però això que has escrit em recorda molt als primers capítols de Sexo en Nueva York!!
Mariona: jejjee, en serio?? doncs la veritat és que d’aquesta “serie” només n’he vist la pel·lícula, al viatge de tornada de la costa oest…
doncs si! és una mica nyonya (encara no he vist les pelis, però la sèrie la he acabada avui), però si t’agraden les sèries de no gaire acció aquesta és distreta.
jejej, merxi, jo em vaig enganxar a les mc leod, però entre la feina i tot, i al ser un capítol diari ara ja fa més d’un mes que no la veig … igual a l’estiu m’hi enganxo, és el moment perfecte per enganxar-se a les series, el temps lliure ajuda 😀