Després de 15 anys de trajectòria i de quasi 13 anys escoltant-los avui dia 14 de novembre he anat a un concert d’un dels meus grups preferits: GOSSOS!!! Potser pensareu, en 13 anys que els escolta i no ha anat mai a cap concert?? doncs sí. En el fons a mi m’encanta anar de concert, però l’edat, les no facilitats de desplaçament i que quasi sempre els fan fora de barcelona han fet que hagi trigat tot aquest temps per escoltar-los en directe. Em vaig quedar amb moltes ganes d’anar al concert de l’auditori, però em vaig despertar tard i ja no quedaven entrades més que a la quinta punyeta.

Han estat 14 anys tocant dalt dels escenaris i han gravat nou discs. El primer de tots Gossos. El segon En privat, del qual en tinc l’original el vaig començar a escoltar perquè la meva tieta ens el va regalar al meu germà i a mi. Un grup català, poc reconegut, un primer disc,… poca gent l’escoltava, però les cançons que sonaven tenien un punt diferent a les nostalgias que escoltavem al cotxe quan anavem amb els pares. El tercer disc Metamorfosi, aquest el tenim dedicat, bé, el xavi, perquè això de que una nena de 10 anys escoltés aquesta música… no crec pas que fos molt normal 😀 . L’any 99 gravaven el seu primer disc en directe, un recopilatori dels tres anteriors i amb cançons noves en castellà i anglès. Un any més tard el disc De viaje tot en castellà els porta fora de catalunya on portaven ja uns quants anys de gira. L’any 2001 Cares i al 2003 amb un nou integrant al grup, el bateria, creen un treball nou i diferent, la seva música deixa de ser només acústica per passar a tenir un nou estil, El jardí del Temps. El seu vuitè treball 8 (2005) i Oxigen (2007) segueixen innovant però sense deixar mai de banda el seu estil propi i inconfusible. En aquest darrer, la dedicatòria a la mort d’un jove berguedà apunyalat que va canviar la Patum de Berga de l’any 2005. Per mi és una de les millors cançons de Gossos.

Ens han fet patir tot el concert pensant si ens posarien o no la mítica cançó “Quan et sentis de marbre”. L’últim tema del seu segon disc. Però després de fer-se pregar un parell de cops han sonat per acabar el concert, “Alguna cosa”, “A cada pas” i “Quan et sentis de marbre”. Haig de dir que m’ha encantat, i sort que tinc un germà que val un imperi que m’hi ha acompanyat 😉 . La llàstima ha estat que a l’espacio movistar el so és bastant dolent… No té una acústica gaire bona, clar que també s’ha de dir que l’últim concert al que vaig assistir de rock català va ser a l’auditori, el de Els pets, al que també hi vaig anar amb el Xavi.

Gràcies GOSSOS per aquests quasi 13 anys de música que m’heu donat! 😉