Salamandreta

No m’ha agradat mai això de repetir una mateixa “obra de teatre”, però haig de dir que en aquest cas m’ha valgut la pena! Vaig quedar amb la marta que aniriem a veure-la, perquè ella no havia anat mai, i a mi, mira, no m’importava repetir-la. La primera vegada va ser realment divertit! . I allò que diuen que la segones parts no són mai bones?, en el meu cas ho ha estat, i molt millor que la primera !! Destinar un diumenge el vespre (de feina fins al cap damunt), distreure’s per un parell-tres horetes i enviar a pastar tots els remordiments i la feina a fer, és verdaderament recomanable. Suposu que necessitava també esvaïr-me una mica de tot un cap de setmana intens davant d’una pantalla d’ordinador i d’un codi en MATLAB que començava a cremar-me les neurones més lentes.

I ja per no deixar el tema (sé que al final em faré una mica pesada, espero que no ), sent com sóc una bona asidua de uolala! vaig veure que un noi proposava anar-hi, així que decidida com sóc li vaig per la proposta d’acompanyar-nos a les dues. M’ho he passat realment bé, primer pel fet que repetia una obra que ja havia vist i que superava amb escreix la meva primera vegada, i segon per al sortir anar a prendre una cerveseta amb dos nois uolala! (al final se’ns n’ha apuntat un altre ).

I per sort o per desgràcia aquesta vegada tampoc m’ha sortit la meva frase, potser algun altre dia que torni tornaré a intentar-ho de nou .

“Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,

va tenir tres fills, xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Si la gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,

no hagués estat tan xica, tica, mica, camacurta i ballarica,

no hagués tingut tres fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.”

This entry was posted on Monday, April 19th, 2010 at 2:11 am and is filed under Experiències, Teatre. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.