Cada dia tens una oportunitat, no la pots perdre, has de seguir endavant,
cada dia tens una oportunitat, no la pots perdre, demà potser serà tard…
Et despertes un dia i ho veus tot com nou, intentes recordar què t’ha passat, què és el que ha fet que obrissis els ulls i sentissis que la vida t’ha canviat de dalt a baix. Però què has fet? Què és el que ha fet que tot fós diferent? Només una cosa, vas aprofitar el moment! Vas sentir la necessitat de llençar-te a la piscina, pensaves que potser seria buida però te las vas trobar plena fins dalt. Vas agafar el fil de la oportunitat que aquell dia t’oferia i no vas caure, simplement et va dur fins als núvols per un instant i et va donar la opció de tornar-hi sempre que li demanessis.
Perquè dubtem tant quan ens apareix davant del nas una oportunitat? Com diuen els Gossos, cada dia tens una oportunitat, no la pots pedre, i sobretot has de pensar, que potser si demà la vols aprofitar ja hauràs fet tard. Ja haurà marxat i potser te’n penedeixes tota la vida. Per una vegada a la vida hem d’aconseguir ser aquell punt egoistes, pensar en nosaltres mateixos i viure el que se’ns presenta. Qui sap quan tornarà? Sempre et pots passar els dies pensant i repensant si prestar-li atenció o deixar-la passar de llarg, perquè no saps el que et convé. Només crec que el fet de quedar-se embobat mirant el terra, amb el cap cot i pensatiu no fa més que fer-te perdre el tren, i potser aquell era l’últim que podies agafar. La qüestió és no dubtar, deixar-te anar, sentir que pots ser tu mateix i viure la vida al dia a dia, sentir que ets tu qui la defineixes, que ets tu el que escriu els fulls d’un llibre en blanc que tot just acaba de començar.
La veritat és que per mi, un dels goigs de la vida és poder sentir-te viu, i sobretot sobretot, com em va dir un molt bon amic no fa pas massa…
no deixis mai de somriure!
Si! Cada dia tinc una oportunitat, no la puc perdre i a les 2 i mitja de la nit ja es tard! Em despertare dema i podre fer una prova veritable del programa, intentare recordar quines classes he utilitzat i quantes mes fa falta afegir-ne perque l’aplicacio canvii de dalt a baix. Pero que he fet? Perque he utilitzat funcions alli on podia haver posat uns nombres sencers que podrien ocupar nomes un byte solet!? Nomes per una cosa, he aprofitat el moment! He pensat en les modificacions futures i m’he complicat la vida quan potser no calia. Pero en quant tot estigui complert, els numeros que podrien ocupar nomes un byte cadascun tornaran, i n’ocuparan 4, cadascun. No deixis mai d’optimitzar mes tard!
Tot això va per alguna cosa en concreta o simplement es un recordatori general?
clar que sí!
fins aviat!
AhSe: eren realment les 2.30h? és que surt el comentari a la 1.30h i igual tinc algun problema d’hores pel mig…
Pons: sempre m’ha agradat fer de tot una mica 😉
Jah Work: 🙂
Si, eren. I avui m’he despertat amb ulls vermellosos.
AhSe: jejeje, saps que hi ha una cosa que es diu cafè, que “substitueix” de forma provisional la son? 😉 jo crec que porto massa dies amb aquesta substància en vena 😛
Ui el cafè… millor dormir una mica més i tenir les idees clares per llençar-s’hi!