Què seria un viatge al tyrol sense pujar a alguna de les seves muntanyes??? doncs jo ahir ja pensava que em quedaria sense pujar enlloc més amunt per poder veure amb tota la seva esplendor aquest paissatge de roques d’altura…doncs no! Avui el dia s’ha llevat més o menys despejat, ahir m’havien fet una proposta per pujar avui i al veure al dia m’hi he ben decidit! les bambes estaven ja seques i podia tornar a calçar-les, i m’he llevat prou d’hora per estar a les 10.20h a punt per agafar el bus que em portaria cap al Axemer Lizum, 1564m. Tenia un mapa de corbes de nivell al mòbil, tot i que no m’ha fet massa falta ja que estava tot més que marcat. He començat a pujar i la temperatura era suportable… ja quan he arribat als 2,035m la cosa ja començava a refredar-se i pensant que havia fica el polar a la motxilla m’he sorprès al veure que només hi duia l’impermeable… 🙁 . He arribat al cim 1h més tard a 2,403m, hi havia sol però tampoc és que fes la calor del segle, fins que després de fer el burro amb els tampons del pic i les pedretes per tenir-ne alguna de record, ha sobte han aparegut uns núvols negres, s’ha tapat el sol de cop i han començat a caure com a catxos de gel. No era pedra, era com si haguessin trenca trossets de glaçó i els haguessin deixat caure… total que entre l’estat de congelació que duia i tot plegat he fet camí cap a la tornada.

He tingut tanta sort que he arribat just al punt que el bus anava a sortir 😉 . I l’home a canvi de conversa m’ha deixat estalviar-me els 3,20euros que costava el bitllet xD . Ha fet tot un dia de sol i després d’una bona dutxa i de ficar alguna cosa a l’estómag que quedat amb la Laura per repetir les nostres quedades de pastissos, però aquest cop amb un Carrot Cake 😛 . Hem anat a comprar els ingredients i ens hem posat a la feina. A veure si aconsegueixo ficar un dia i me’n recordo la recepta del carrot cake. que ja en porto dos i de moment són tot un èxit! 😉

Demà m’esperen les terres italianes de Verona, encara no hi he estat mai, a veure què tal 😉

Aah i m’oblidava!! La laura m’ha cuinat el kasmuas, un menjar tipic del tyrol! El qual el encara mes tipic era menjar-ho amb llet d’acompanyament! A mi…lo que me manden! 😛