Tal i com me l’han definit avui: preciosa, menuda i polida! Verona es una ciutat petita, tan que despres de passejar un parell d’hores ja no necessites mapa. Es tot molt cuco, una ciutat italiana de revista. Casetes baixes amb el terrat de teula vermella, colors a les parets desgastats dels anys i aquest carrers de pedra tan “comodes” a passejar. He pujat a la torre dei Lamberti, que pel preu de 4,50€ d’estudian (6 preu normal) puges a prou alçada per fer-te una idea de lo petita que es la ciutat 🙂 No he pogut evitar anar a la casa de la giulietta, on era verdaderament fastigos i de romantic en tenia poc…els murs de la casa plens de xiclets enganxats i tot pintat amb cors i missatges d’amor… :S he passat per davant de l’arena pero no hi he entrat, he pnsat que ja n’havia vist prous…he anat passejant pels carrerons i he pujat fins al castell de san pietro des d’on les vistes son espectaculars!! 😀 he deixat la ment en blanc per una estona observant cada petit detall de les cases…la veritat es que la tranquilitat d’alla dalt no tenia res a veure amb l’estres turistic que es respirava a baix… He fet cami cap a l’apartament on dormo aquesta nit, el lloc mes barat que he trobat amb el qual tinc cuina i tot! xD

dema cami cap a Milano i Nice, i ja de tornada cap a Barcelona!