“Cassandra’s Dream” – Woody Allen

Una pel·lícula de la qual m’esperava una miqueta més. Per ser del Woody Allen era una mica fluixeta. Tenia trossos molt bons, això no ho negaré, però li faltava… Era lenteta i en algun moment una mica pesada. Però el que sí s’ha de felicitar és la interpretació dels dos actors principals, Colin Farrell i Ewan McGregor. Els canvis de registre, les mirades, expressions,… en fi, una gran actuació! Jo no la recomanaria per anar-la a veure al cinema, però si el que voleu és distreure la vista amb la visió de dues figures a la gran pantalla, us dic que hi aneu! 😀

Cassandra’s Dream

Collserola sobre rodes

Un diumenge assolellat ens ha acompanyat aquest matí al Pau, a l’Albert i a mi a fer tota una ruta per Collserola, hem començat a l’illa i hem acabat allà. Hem pujat fins a Sant Pere Màrtir, al turó d’en Cors i la torre de Collserola i després hem fet tota la carretera de les Aigües i hem baixat fins a la UPC (campus nord) i fins a l’illa. Una passejadeta… segons l’Albert uns 30 km aproximadament, i desnivell….ni idea, he fet un intent de calcular-ho amb el googlemaps, però ha estat impossible que em carregués. Així que…a ull, mireu cap al nord de Barcelona i veureu l’alçada dels tres turonets.

I si tot va bé, diumenge que ve una mica més!

Albert <- l’Albert descansant (a la dreta us imagineu el Pau)

collserola.JPG

Ametlla, sucre i patata

Un any més la castanyada té ressò a casa. Això fa que any rere any la cuina es converteixi en un petit forn o pastisseria per tal de donar forma a petits dolços de gustos i formes diverses. Per aquestes dates Barcelona s’omple de parades de castanyes i moniatos, que se serveixen torrades i calentes i embolcallades amb paper de diari per conservar millor la seva qualitat.

No és molt clar el motiu d’aquesta tradició, el perquè la vigilia del dia dels morts les famílies d’uneixen al voltant d’una taula per menjar moniatos, castanyes i panallets tot acompanyat d’un bon traguet de moscatell.N’hi ha que diuen que anys enrrere els campaners es disposaven a fer repicar les campanes durant tota la nit de tots sants per pregar per les ànimes dels difunts, i que de tant en tant feien una pausa per menjar castanyes i un traguet de moscatell per recuperar forces i energia per seguir la feina. Les famílies els acomapanyaven en aquesta dura tasca i també menjaven panallets (un menjar molt energètic) per tal de no defallir i aguantar tota la nit.

Deuen ser ja pocs els que, si és certa, realment segueixin aquesta tradició. Però som molts els que cada any la nit del 31 d’octubre ens unim per atipar-nos de panallets, moniatos i castanyes i una mica de moscatell.

Jo per no fallar a les tradicions m’he disposat un any més a fer panallets (amb l’ajuda de ma mare). I per fer-vos una mica la boca aigua us deixo una imatge del resultat d’una tarda de feina. I amb això també obro una nova secció al meu blog!!

Bon profit!!

panallets

De NY a BCN

Jo pensava que aquest tipus de cotxes només es trovaben als Estats Units i a Canadà. Almenys això vaig creure quan hi vaig anar. Mai havia vist aquests cotxes fins que vaig arribar a Nova York i vaig veure tot un reguitzell de limousines de totes les mides que pogueu mai arribar a imaginar-vos. Doncs ahir per la nit vaig comprovar que la febre de grandesa dels Estats Units arribava a Barcelona amb aquesta imatge.

Hammer

Anàvem amb la Marta cap a casa després de sopar i a l’alçada de la Gran Via amb el carrer Bruc vam veure aquest monstre amb rodes. Un Hammer Limousine!! Com que he comprovat que la qualitat de la imatge és pèssima (cosa que era d’esperar amb una càmera de mòbil per la nit), he buscat una de molt millor.

Hammer Limousine

TELECOFARRA!

I aquesta nit….la telecofarra!!! Ahir vaig anar a buscar la meva entrada al despatx de gresca. Alguns pensareu…però si les entrades es van acabar el dimecres pel matí!! Si si, les entrades a la venda sí, però jo tinc entarda de matxaca!! 😛 Un matxaca, com diu la paraula, és una persona que es passa el dia de la telecogresca (11 de maig), o durant la setmana abans, ajudant a muntar, vendre entardes, penjar cartells, etc… Una feina que no és massa costosa i que a més, fa que tinguis entrada gratis a la gresca, a la farra i una samarreta!!! 😀

Jo ja vaig fer la meva feina i ara em recompensen amb això 😀 !!

La unió implica resultats

Sí senyors! La unió de dues persones donen resultats!! En aquest cas del Jordi (el meu estimat company de pràctiques) i jo. Avui després d’una bona estona pensant, escrivint i trobant errors, sempre en equip, hem aconseguit que un sistema seqüencial programat amb ABEL es comporti com un detector de seqüències de tres bits!! Aquí us deixo el cronograma que ha sortit:

 

cronograma detector seqüència

 

Només us deixo un dels cronogrames, però hem comprovat que detecta tot tipus de seqüències!!

Altre cop

Avui ja és la cinquena vegada que no tinc lloc per aparcar la bici! 🙁 Això ja sembla com quan vinc amb el cotxe, que si no vas abans de les 8h del matí no trobes lloc ni de conya. Doncs avui, igual, he arribat a les 11h del matí i res, que l’he hagut d’aparcar a la barana de les escales d’entrada. I quan he sortit hi havia dues bicicletes més aparcades al mateix lloc que jo. Veig que no sóc la única que no troba lloc pel matí!

Un fidel a l’estranger

El dia 10 d’octubre em vaig apuntar al google analytics per portar una mica de control de qui em visitava i si realment tenia visites… I he comprovat que sí!! (cosa que m’ha sorprès i tot). Tinc persones fidels que em visiten sovint i a part d’algún despistat vingut de Vitòria (Brasil) i d’un de Wadgassen (Alemanya), tinc un fidel que em visita des de…

Netherland

 

EINDHOVEN!!!

Gràcies Marc!! Gràcies a tu la meva web viatja una mica més enllà de Barcelona…

Petons des de les terres catalanes!

TDT en marxa!!

Dues setmanes després…

JA TINC TDT!!!

Per fi els del fòrum de Telecos s’han decicit a penjar la llista amb els “guanyadors” d’un receptor TDT USB!! Ahir per la nit el vaig instalar, i no funcionava massa bé… Però avui he optat per una solució, una mica “xapussera”, però funciona a la perfecció. He posat l’antena perpendicular al Pirulí. I clar, quina manera hi ha de posar una antena, que estigui al costat del portàtil i que a més estigui perpendicular al repetidor? Doncs enganxada a la pantalla del portàtil amb Blue-tack!!! Aquí en teniu la mostra per qui no s’ho cregui:

TDT

El pa de cada dia…

p-bicis.jpg

 

Al veure aquesta foto pensareu: pobres motos, que han d’aparcar just davant del pàrquing de bicis perquè no tenen lloc, tocant allò que no sona, i impedint dia rere dia que els que intentem no contaminar la ciutat, haguem de fer malabars per aparcar la bici o fer-la passar per l’espai estret que deixen entre les motos i les bicis. Doncs bé, això és també el que pensava jo quan cada dia que arribo amb la bici em trobo, o el pàrquing ple (cosa que ja m’ha passat tres cops) o si no ho està, amb la impossibilitat d’accedir-hi perquè hi ha tota una filera de motos que impedeix el pas. I pensava, pobres motos que no tenen lloc i han d’aparcar aquí.

 

Doncs NO! El problema no és el lloc, és la vagància!! Aquí teniu una foto feta al mateix dia a la mateixa hora i d’un pàrquing que està a 10m del pàrquing anterior. Són tan vagos els que venen amb moto que no poden ni caminar 10m 0 20m més per arribar a classe. Estic segura que es passegen més d’un cop per tot el campus des d’una punta a una altra per anar de classe de teoria al laboratori. I jo em pregunto: tant cansat és caminar 20m, que han de fastiguejar als pobres ciclistes??

p-motos.jpg

 

Doncs serà que sí…

Només espero que algú que vingui en moto ho llegeixi i ens entengui…

Just me