Sento el meu retard de Pi/2 dies, petits problemes tècnics m’han impedit fer-ho abans. I veig que gràcies a aquest retard hem aconseguit més vots a favor de que la imatge torni al seu estat normal. I ho sento, però aquest blog té una democràcia una mica especial: jo dono el vot decisiu, així que… Aquí la teniu!! i aquest cop sense distorsió…
Imatge inèdita, ja ho vaig dir…
Aquest post està dedicat al Jordi i a mi! Avui hem acabat el mòdul 1!!! després de passar-nos més de quatre hores tancats en un laboratori, mirant un trastet que es diu oscil·loscopi i provant per la classe el que funcionés millor. Per després posar-nos altre cop al nostre lloc de treball i descobrir que funcionava des d’un principi :S… I us preguntareu…què és el mòdul 1? doncs aquí hi teniu una mostra! Un circuitet molt monu que hem dissenyat i que és un receptor de infraroigs, per aquells que no ho sapigueu, és el tipus de comunicació que s’utilitza en els telecomandaments de la tele, ràdio, etc… i això és el que rep la informació!
Pos això, no hi ha massa més a dir… només que si tot va bé, d’aquí a quatre setmanes hi haurà mòdul 2!!
PD: el que digui que no és interessant el que fem els telecos, que sàpiga que hi haurà conseqüències! (qui avisa no és traïdora)
Ostres!! He tingut problemes… el meu ordinador ha patit una entrada de trens de deltes amb retards temporals diferents i han creat una distorsió en la fotografia que havia posat… i no aconsegueixo arreglar-ho!! Necessitaria que algú em digués quin filtre haig de posar-hi per tal de recuperar el senyal d’entrada…
Sento que aquest post hagi estat tan friqui…després d’hores treballant amb el mateix, aquestes coses passen. Als que no ho entengueu, no us hi escarranseu, surt d’una ment telecos, cosa que mai podré amagar i que tampoc vull :p !
S’accepten tot tipus de comentaris, el més original farà tornar la foto! 🙂
Uooo! Algú pensarà, jo dos homes fregant, si que els havia vist…però els que els conegueu, sabreu que aquest imatge és inèdita! Tot s’ha de dir que jo havia fet el dinar, i que només hagués faltat que hagués hagut també de fregar els plats.
A més d’això aprofito per dir que el de l’esquerra ha fet 20 anys aquest dimarts passat i que tot i les peripècies que hi va haver: oblidar-me la càmera (llàstima), entrar tard al restaurant, sopar un munt (almenys jo) i acabar amb una carrera a les mitges monumental, de la qual no tinc la foto i sort!, va estar molt bé el sopar del divendres!!
Felicitats Albert!
Aquest migdia, ha arribat el Xavi a Barcelona, després d’unes 26 hores despert. Havia d’arribar a les 8.20, però per un munt de problemes tècnics ha arribat a les 14.59h!! Però bé, després de tot, s’ho ha passat molt bé per allà les terres ianquis: ha residit a Hardvard i ha fet un munt de coses, una d’elles, pensar en la seva estimada germaneta :p !! Me coneix tant que mireu què m’ha portat de Boston!!!
Sabeu què és? Un robotito!! Moníssim! Té un sensor acústic que a cada palmada fa que el robotet faci cas i canvïi de direcció! Unes antenetes que no el deixen quedar com un inútil quan es troba amb un obstacle! I és el germanet Charlie d’una gran família de sis robotets! Per si no us ho creieu, aneu a www.hexbug.com i clickeu a products. A que són monus!!!
Avui començaré amb una nova categoria: els restaurants. Com bé alguns coneixeu, la Marta i jo (no sempre soles, però sempre hi erem presents les dues) hem freqüentat de manera bastant notable un restaurant petit, acollidor, original, amb plats especials, decoració estrambòtica i espelmetes a sobre la taula, tot s’ha de dir que el labavo és una mica just, però està net, que de fet, això és el que importa. El lloc en qüestió es diu “Iposa”. Com deia, és petit, peró els plats són molt originals, especials més ben dit. Et pots trobar des d’uns raviolis de pera amb salsetes rares, tàrtar de salmó amb algues de no sé què, “pollo” amb patates al forn i salsa d’all, amanides variades i de tots els gustos, sopes i cremes, … i un seguit de plats que de moment cada cop que hi hem anat eren diferents. Tenen pocs plats per escollir, potser uns 10 o 15 màxim, postres (sobretot recomano el pastís de xocolata, que és un mousse de xocolata amb xarrup de maduixes o de gerds, que està bonissim! :p ). Això sí s’hi ha d’anar aviat, cap a les nou, quarts de deu perquè sinó, no es troba lloc, i a més a més, quan hi ha molta gent els pobres cambrers s’estressen…
Pos eso, us deixo l’adressa per si algun dia voleu provar-lo:
Iposa
Floristes de la Rambla, 14
Està baixant per la rambla, girant a ma dreta pel carrer del carme i és el primer carrer a l’esquerra, davant d’un parc infantil.
Ah! I els preus per plat ronden els 8 euros, però amb un plat vas més que servit.
Bon profit!!
Ja que fa dies que no acutalitzo he aprofitat la ben entesa que hi ha un comentari que “demana” una visió més propera d’aquests contenidors tan superguais 😛 ! A veure, si entre tots podem aconseguir saber exactament de què és cada container. He fet una composició de tots cinc amb ampliació, a veure si això ens serveix!!
Això sí! no negaré que el lloc per posar-hi les llaunes i ampolles és ben petit, encara sort que el de paper hi cap alguna cosa més!
Anava a respondre amb un comentari, però he pensat que seria millor dedicar-hi un post sencer 🙂 ! I potser amb una mica de temps quan hagi classificat totes les ………. fotos (no direm el número per no escandalitzar al personal ^^), posaré alguna foto més de Cracòvia i del viatge!
Ja t’ho diré, Gossos, els Pets, Beth, Glaucs, Queen, Canto del loco, Mecano, Lax’n’busto, … i un munt de grans artistes han iluminat al compàs de focs d’artifici i d’aigua l’Avinguda de la Reina Maria Cristina . S’ha de reconèixer que ho han montat molt bé, hi havia moments que realment semblava que els focs anessin amb la música i les traques finals han estat ben aconseguides.
El més divertit de tot va ser la cara que van fer les dones del darrera nostre quan van veure que ens aixecavem del terra. Haviem arribat amb temps i ens vam seure al terra a esperar que comencessin els focs, amb això que es va anar omplint tot, i nosaltres asseguts al terra fent un buit enmig de la gentada. I clar, quan ens vem aixecar, amb el Pau i l’Albert, a les dones els va agafar de tot.
Us deixo amb dues fotos més del final de la Mercè 07. Altre cop, la qualitat no és massa bona, però us en podeu fer una idea. La segona és l’últim trò de la nit.
<- llit de bangales
esclat de llum -> 
Els que sigueu molt fans suposu que ja haureu viscut el concert que ahir va fer que tota la plaça Catalunya ressonés de forma espectacular amb tres actuacions: Andrea Corr (+ germana), Nena Daconte i per acabar El Sueño de Morfeo. Haig de reconèixer que jo no en sóc una gran fan, però realment m’ho vaig passar molt bé. Per poques cançons que conegués, en concret les que hagin sonat des de principis d’any a flaixbac i a 40principales, és a dir, les més famoses. Vaig acabar saltant i sense veu al final del concert.
De fet, no tinc més paraules, a part de, com a tots els concerts, criticar la magistral manera de la gent de colar-se inventant excuses poc originals. Així que us deixo amb dues fotos, amb mala qualitat a causa de la merdeta de càmera que té el meu mòbil. Què hi farem, no era plan de portar la meva super guais càmera…
<– Nena Daconte
El Sueño de Morfeo –> 
No crec que falti gaire perquè ben aviat trobem aquesta senyal a molts llocs de Barcelona. Es veu que ara s’ha posat de moda “putejar” als ciclistes. Primer es posa de moda agafar la bici, i que tothom surti al carrer en bici, que és el millor transport del món: lleuger, pràctic, fàcil d’aparcar, no contamina i a més a més, no cal que vagis al gimnàs, sobretot depèn d’on visquis ( no ho dic per mi eh… ¬¬ ). Portaven temps fomentant la bicicleta com un nou transport de Barcelona, fins i tot han tret això del Bicing que agafen tots els turistes per tal de substituir el lloguer de bicicletes, serà que és més barat. També veus a molts que per tal d’estalviar agafen dos persones una sola bici, un al davant sentadet, i l’altre padelant. Els que hem sortit també mal parats amb això del Bicing i de l’auge de les bicicletes som els que anem sovint en bicicleta, és bastant desesperant trobar-se ciclistes “passejant” pel carril bici de provença a 10 per hora mentre tu, de l’unica cosa que tens ganes, és d’arribar a casa perquè estàs tot suat. Doncs bé, l’ajuntament no en tenia prou, que ens imposa unes normes que converteixen a la bici en un transport igual o pitjor que el cotxe. M’explicaré.
Resulta que, un dels grans avantatges de la bici és que la pots deixar just davant del lloc on vagis. Potser sembla estúpid, però és molt pràctic. Doncs bé, amb aquesta nova norma que no es pot aparcar enlloc ens trobem que, no podem aparcar a (per ordre de pràctics):
Finalment, tenim el lloc al qual si que pots aparcar, els anomenats: “pàrquings de bicis”. Barres de ferro encimentades a terra, senyalitzades de tal manera que no els veus fins que no els tens a dos metres, i col·locats en mig de les voreres. Estan uns entre altres a molts metres de distància, i quan no hi ha bicis aparcades ocupen un espai desaprofitat.
Res, que qui vulgui aparcar la bici, que vigili, que es pot trobar que on l’ha deixat hi ha una pegatina com la de la grua, i que li costarà més car pagar la multa que comprar-se una bici nova.
– la foto és d’Amsterdam –