La veritat és que ara per ara el meu blog, com ja he dit abans, està en fase de renovació, clar que no es pot dir que de moment me’n surti gaire, la fotografia del header no acaba de ficar-se on toca per més que ho intenti i que li canvii la mida i el format, no aconsegueixo que el sidebar sigui com a mi m’agrada, però bé, sempre es pot seguir intentant i al final ho acabaré aconseguint. Una mica com a la meva vida, per fi necessitava una mica d’alegria… feia temps que pel cap només em venien pensaments desastrosos, negatius i debastadors, no parava de pensar en la merda que em venia a sobre i que pensava que no aconseguiria treure’m mai del damunt. Aquesta setmana he tingut unes quantes bones notícies, de moment tinc la nota de 5 de les 6 assignatures que feia aquest quadrimestre, no sols les he aprovat sinó que per primer cop he aconseguit tenir bona nota i tot, això era una cosa realment complicada en el meu expedient acadèmic. No aconseguia rendir en un examen. Suposu que com tot has d’aconseguir trobar el teu camí, les coses que t’aporten una mica de felicitat a la vida. Necessitava deixar enrrere els estudis de telecos, portava massa temps encallada en una mateixa cosa…

Per si no fos poc, aquest cap de setmana m’he tret el gussanillo fent una cosa que potser no hauria d’explicar massa, però que molts que  ja em coneixeu ja sabeu. He fet molt poquet, però m’ha servit per veure que potser en un futur aconseguiré fer molt més i molt millor. Sempre hem d’intentar mirar el costat bo de les coses, intentar veure-les amb uns altres ulls… ja sé que és molt fàcil dir-ho, i de fet jo porto temps veient-ho tot amb mals ulls i menjant-me per dins… però les petites alegries m’han fet tornar a riure almenys per alguns moments.

Suposu que avui necessitava escriure això i deixar-ho sortir de dins…