Ja l’he vist! Ja he vist la polèmica pel·lícula “rodada” a Barcelona. Abans que seguiu llegint els que no heu anat encara a veure-la, us dic que diré bastantes coses relacionades amb el que passa, i no vull que després em recrimineu que he explicat coses que no volieu llegir, així que si la voleu veure sense influències, us recomano que us espereu al pròxim post per llegir alguna cosa meva, o també podeu fer passar el temps fent una de les meves exquisites receptes de postres 😉 .

Proseguim. Dura apoximadament una hora i mitja, i se m’ha fet llarga, bastant. La veritat és que ha estat una d’aquelles pel·lícules per marxar del cinema, si no hagués estat perquè volia veure com acabava per poder opinar i perquè el cine estava realment ple. L’he anat a veure en versió original subtitulada en espanyol. I s’ha de dir, que com a totes les pel·lícules subtitulades, el que hi havia escrit no era exactament el que deien a la realitat, però què i farem, sort en tinc de poder entendre-la sense llegir. A més, que escoltar la penélope parlar en anglès ha estat una experiència bastant…mmm… no sabria com descriure-la… tot i això, el Bardem es defensava força bé 😉 (sin ànimo de ofender… 😀 ) . Seguim amb els actors… tret d’una escena on l’actiu que interpreta el paper de Vicky (Rebecca Hall) l’ha deixat brodada, la resta d’actuacions… deixaven una mica que desitjar. La pe també ha fet una escena de ràbia bastant exagerada, i unes poses de modelo molt ben trobades, però poca cosa per resaltar en un paper d’actriu. Per la resta d’actors catalans… bé, ha sortit dos segons la Lloll, un petó de l’Abel Folk, un metge, i el pare del Bardem dels quals no recordo el nom, tots dos actors al cor de la ciutat (per si a algú li interessa).

Deixem de banda els actors i passem als escenaris… Comencem per l’arribada a l’aeroport i la direcció que prenen, que no és ben bé barcelona, realment m’agradaria saber a quina casa s’allotgen. Les imatges de la ciutat es centren en Gaudí i Gaudí, aah, i crec que Gaudí també i surt. La rambla sense ningú. Un carrer de prostitutes (evidentment no era el camp nou). Oviedo. Un viatge en avioneta. I bé, el que és Barcelona Barcelona… no n’estic segura de que surti tal i com és.

Passaré a l’excés de sexe de la pel·lícula, o potser excés tampoc, però penso que… nu sé, que no crec que la imatge de Barcelona sigui sexe i alcohol. Bé, la imatge dels turistes sí, i no oblidem que Woody Allen va dir que era la imatge que tenia ell de Barcelona.

Una altra cosa que m’ha tret de polleguera. La Vicky, és una noia que està fent un estudi sobre la identitat del català. I jo encara m’estic preguntant si durant tot l’estiu que s’ha quedat a Barcelona ha treballat sobre el tema. Les classes a les que anava eren d’espanyol, no català. Escoltava música espanyola, no catalana (bé, perdó, sona el noi de la mare de fons en un instant de la pel·lícula). No se sent parlar el català, ni una paraula.

En resum, que sort que he pagat només 3.50 euros per anar-la a veure, perquè sinó…

Si algú té alguna cosa a dir, que no es talli, no mataré a ningú per no tenir la mateixa opinió que jo… 😀