Salamandreta

Vaig anar ahir a veure-la amb el Carlos, i sincerament ens va encantar, als dos. Ell no és molt amant de les pel·lícules d’animació, sempre sóc jo la que li proposo d’anar-hi. Però aquest cop va ser ell. A mi m’havien comentat que estava bé, però que esperaven que fes riure més, i només havia vist un sol cop el trailer.

Haig de dir que tota la història en si està molt ben portada. Hi ha escenes que et conmouen, realment et fiques dins el paper, sents molt de prop el que els passa als personatges. Tampoc vull explicar massa de què va la història perquè a vegades dic més del que s’ha de saber, però penso que tots els personatges estaven molt ben trobats. Caracterització. El doblatge que tot i veure-la en castellà em va agradar com estava fet. El dibuix està molt bén aconseguit. Els efectes, la música. Tot i que a mi em van sobrar tantes imatges de gossos, no se’m van fer pesades del tot. Et fa riure. Et fa plorar. Et fa posar la pell de gallina…

En fi, en la meva opinió, una pel·lícula molt recomanable !

Comèdia molt negra protagonitzada per Clint Eastwood. Walt Kowalski, un ex combatent de la guerra de Corea que odia els coreans, canvia de pensament quan coneix un jove Hmong que viu al costat de casa seva. S’ha de reconèixer que Clint Eastwood és un gran actor, i que el doblador encara segueix sent el mateix i ho fa de meravella. Els qui no ho fan tan bé són els dobladors de la resta dels actors, sobretot els coreans. Així que jo us recomano que la veieu en VO, no l’he vist, però segur que és millor que en castellà, no seria massa fàcil…

¿En que orden están los siguientes números?

5 – 4 – 2 – 9 – 8 – 6 – 7 – 3 – 1

Aquest enigma tan curiós és el que fa que quatre matemàtics es trobin sense conèixer-se en una reunió matemàtica per posar en comú les seves idees. Però el que havia de ser una convenció de luxe es converteix en el pitjor malson. Han d’aconseguir resoldre una sèrie d’enigmes en un temps límit o moriran…

No dic més, només que a qui li agradin els enigmes i la intriga, li recomano que miri aquesta pel·lícula. Fa molt de temps que va sortir al cinema, però fins ara no havia tingut la oportunitat de veure-la. I si només us agraden els enigmes sense pel·lícula us proposo que resolgueu el que he escrit a dalt. El dilluns que ve donaré la solució.

Un altre dijous de cine a meitat de preu i amb el Carlos . Aquest cop una d’acció! Leonardo DiCaprio i Russell Crowe com a protagonistes. És per majors de 18 anys, i la veritat és que hi ha moments que saps perquè. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de David Ignatius. Leo DiCaprio interpreta el paper del millor agent de camp que té la CIA on la vida d’una persona val igual que la informació que se’n pot aconseguir. En diverses operacions que el porten per tot el món, la vida de Ferris (Leo) depèn de la veu que escolta per la línia de telèfon segura, la de Ed Hoffman (Russell). Ed Hoffman segueix la pista d’un líder terrorrista emergent que ha organitzat una sèrie de bombardejos, evitant la més sofisticada xarxa d’intel·ligència. Per poder atrapar-lo, Ferris haurà de penetrar en el món del terrorrisme, però quan més s’acosti al seu objectiu, serà més conscient que la confiança és un bé perillós i a la vegada l’única cosa que el treurà viu d’allà.

La lluita entre dos grans actors en terres de l’orient mitjà et faràn estar les dues hores que dura la pel·lícula en tensió (almenys a mi) . Penso que és una pel·lícula recomanable, i sort que vaig anar amb el carlos, perquè pobre el vaig deixar amb la mà ben estrujada pels nervis que vaig passar … jejeje

George Clooney, John Malkovich, Brad Pitt, Frances McDormand i Tilda Swinton es troben en una comèdia escrita i dirigida pels germans Coen. Tots cinc grans actors i amb una llarga llista cinematogràfica. El George Clooney una mica ja granadet i amb el seu posat d’empanat i seductor, que es tira a la primera que passa. El John Malkovich acabat de retirar-se de la CIA per “voluntat pròpia” i a punt d’escriure les seves grans memòries, el pobre porta unes banyes… El Brad Pitt, com diu la Marta el típic tio caches que es passa el dia al gimnàs i amb unes pintes que perd tot el seu encant. La Frances McDormand, ja havent treballat en una película dels Coen, aquest cop la veiem en el paper d’una dona que farà el que sigui per aconseguir els diners per una operació d’estètica. I finalment la Tilda Swinton, amb el seu posat ferm que està a punt de divorciar-se (de John Malkovich) i que se’n val al llit amb el George Clooney.

La veritat és que a mi no se’m va fer tampoc tan lenta… el principal problema que vaig tenir va ser el de la vergonya a riure. En una sala amb unes 30 persones, el Carlos i jo erem els únics que reiem . Jo no sé, suposu que me la vaig pendre tota molt en conya i les bromes, potser algunes massa fàcils, però d’altres molt ben trobades. No sé, però jo vaig sortir del cine amb un somriure a la cara! S’ha de dir que hi ha bastant d’humor negre i que pot ser que algú no s’hi senti a gust.

Jo la recomanaria, però després no em vingueu a dir que no us ha agradat eh! jejeje

Post curt, merament informatiu. Dijous passat vaig anar a veure amb el carlos a dos grans actors a la gran pantalla, Robert de Niro i Al Pacino. Tot i la seva gran trajectòria penso que aquesta pel·lícula no ha mostrat tot allò del que són capaços. Pel meu gust una mica lenta, li sobren tranquilament 30 minuts. I tret d’un gir inesperat, almenys per mi, perquè el carlos no pensa el mateix, la peli és bastant fluixeta.

Petita sinopsis: Dos agents de policia a punt de jubilar-se han de resoldre el cas d’una sèrie d’assessinats que estan relacionats.

Ja l’he vist! Ja he vist la polèmica pel·lícula “rodada” a Barcelona. Abans que seguiu llegint els que no heu anat encara a veure-la, us dic que diré bastantes coses relacionades amb el que passa, i no vull que després em recrimineu que he explicat coses que no volieu llegir, així que si la voleu veure sense influències, us recomano que us espereu al pròxim post per llegir alguna cosa meva, o també podeu fer passar el temps fent una de les meves exquisites receptes de postres .

Proseguim. Dura apoximadament una hora i mitja, i se m’ha fet llarga, bastant. La veritat és que ha estat una d’aquelles pel·lícules per marxar del cinema, si no hagués estat perquè volia veure com acabava per poder opinar i perquè el cine estava realment ple. L’he anat a veure en versió original subtitulada en espanyol. I s’ha de dir, que com a totes les pel·lícules subtitulades, el que hi havia escrit no era exactament el que deien a la realitat, però què i farem, sort en tinc de poder entendre-la sense llegir. A més, que escoltar la penélope parlar en anglès ha estat una experiència bastant…mmm… no sabria com descriure-la… tot i això, el Bardem es defensava força bé (sin ànimo de ofender… ) . Seguim amb els actors… tret d’una escena on l’actiu que interpreta el paper de Vicky (Rebecca Hall) l’ha deixat brodada, la resta d’actuacions… deixaven una mica que desitjar. La pe també ha fet una escena de ràbia bastant exagerada, i unes poses de modelo molt ben trobades, però poca cosa per resaltar en un paper d’actriu. Per la resta d’actors catalans… bé, ha sortit dos segons la Lloll, un petó de l’Abel Folk, un metge, i el pare del Bardem dels quals no recordo el nom, tots dos actors al cor de la ciutat (per si a algú li interessa).

Deixem de banda els actors i passem als escenaris… Comencem per l’arribada a l’aeroport i la direcció que prenen, que no és ben bé barcelona, realment m’agradaria saber a quina casa s’allotgen. Les imatges de la ciutat es centren en Gaudí i Gaudí, aah, i crec que Gaudí també i surt. La rambla sense ningú. Un carrer de prostitutes (evidentment no era el camp nou). Oviedo. Un viatge en avioneta. I bé, el que és Barcelona Barcelona… no n’estic segura de que surti tal i com és.

Passaré a l’excés de sexe de la pel·lícula, o potser excés tampoc, però penso que… nu sé, que no crec que la imatge de Barcelona sigui sexe i alcohol. Bé, la imatge dels turistes sí, i no oblidem que Woody Allen va dir que era la imatge que tenia ell de Barcelona.

Una altra cosa que m’ha tret de polleguera. La Vicky, és una noia que està fent un estudi sobre la identitat del català. I jo encara m’estic preguntant si durant tot l’estiu que s’ha quedat a Barcelona ha treballat sobre el tema. Les classes a les que anava eren d’espanyol, no català. Escoltava música espanyola, no catalana (bé, perdó, sona el noi de la mare de fons en un instant de la pel·lícula). No se sent parlar el català, ni una paraula.

En resum, que sort que he pagat només 3.50 euros per anar-la a veure, perquè sinó…

Si algú té alguna cosa a dir, que no es talli, no mataré a ningú per no tenir la mateixa opinió que jo…

Últimament només poso pel·lícules i jocs de PSP, ho sé, però és que últimament vaig una mica liada per pensar en aquells temes que em ronden el cap normalment, i prefereixo alliberar la ment en altres coses, preparatius pel viatge, PSP, i evidentment el cinema, un dels meus llocs preferits per estar-hi.

Ahir per la nit vaig anar a veure Batman. Seré sincera, era la primera pel·lícula que veia de la saga de Batman… :$ Segurament no cal que us digui la cara que em va fer el Carlos quan molt inocentment li vaig preguntar si era necessari haver vist la primera part per veure la segona, suposu que seria la mateixa cara que em faria qualsevol coneixedor del superheroi alat. Però tret que li vaig fer alguna pregunta pel mig per aclarar alguna cosa que no entenia… (espero que no em mati un dia d’aquests…), em va encantar la pel·lícula!!! Va ser genial!! En serio, si heu vist la primera, no us podeu perdre la segona, i els que no hagueu vist la primera, us recomano que la busqueu, la mireu i aneu a veure la segona!! En aquesta segona entrega, tenim el meravellós i potser nominat a l’òscar treball de l’actor Heath Ledger, mort el 22 de gener d’aquest any. Heath Ledger interpreta el paper del Joker, un esquizofrènic amb desig de matar per plaer. La veritat és que ho feia molt bé, però no sé jo si per estar nominat a l’oscar… això ja és opinió personal. Seguidament tenim al protagonista, a Christian Bale, de molt bon veure i un gran actor. No pot faltar la noia, l’actriu Maggie Gyllenhaal, ni tampoc l’altre tio que lluiti per la noia, l’actor Aaron Eckhart interpretant el paper del fiscal del districte de la ciutat de Gotham. No sabria dir quin dels dos està millor… ! jeje També hi treballen grans actors com Michael Caine, Morgan Freeman i Gary Oldman.

En resum, són unes dues hores i mitja d’acció, efectes especials i bons actors. Al final vaig tenir la sensació que se’m feia una mica llarga, com si no acabés d’acabar, quan semblava que tot estava bé, tornaven a aparèixer els dolents… I sort en vaig tenir que em deixessin estrujar una mà aliena , no sé com m’ho faig que sempre acabu donant-me sustos per no res…

Finalment he anat a veure la pel·lícula!! I tot i que hi ha algú que no comparteix la mateixa opinió, a mi em va encantar!! :$  serà que sóc com una nena petita per aquestes coses tot i que segueixo pensant que hi ha coses que els nens petits no haguessin entès… però bé, això ja és opinió personal, i hi ha molt poca gent amb la que comparteixi la mateixa opinió… Com deia, m’ha encantat, excepte la relació que han fet amb la gent humana i l’animació, la resta de la pel·lícula és molt mona! Et fa riure, et fa pensar… que monu! Sí, ho dic molt, ho sé, però és que era molt monu el robotito! Fa peneta i tot pobret… :$ En fi, una història d’amor sense paraules encantadora.

Com sempre, pixar ha seguit amb la seva bona fama de bons gràfics, uns efectes molt ben aconseguits, textures, moviments,… s’ha de dir que el guió no té molt de suc tampoc, però per mi no sempre és necessari un bon guió per tenir un bon regust de la peli. Suposu que dec ser una mica rara per buscar sempre coses diferents en una peli, però et fan saltar un somriure algunes de les imatges que veus: una terra envoltada d’infinits satel·lits, un sputnik perdut per allà al mig, la mítica música del planeta de los simios, el control dels ordinadors sobre els humans, el patriotisme americà reflexat amb la bandera, la estrella de la muerte de la guerra de las galaxias, … Segurament hi ha més semblances que se m’han passat per alt, però em pregunto: sóc la única que hi he trobat un sentit diferent?

La veritat és que ja fa dies que volia fer-ne un comentari d’aquesta pel·lícula, però encara no havia trobat el moment. I avui que he fet el meu primer dia de feina a l’estiu, haig de dir que tot i el cansament que tinc a sobre, m’ho he passat bé.  Vaig anar-hi la setmana passada amb el carlos, i el millor va ser la cara d’estranyat que va fer quan em va dir si la volia anar a veure i jo li vaig dir un sí ràpidament, s’ha de dir que feia dos dies havia vist el cartell amb l’anomenatinútil i m’havia fet gràcia anar-la a veure .

Abans d’anar-la a veure vaig llegir les crítiques… n’hi havia de tots colors, alguns la deixaven super bé, d’altre la deixaven pels terres. A mi la veritat és que em va agradar molt! M’encanten aquestes pel·lícules a mi, però si les vas a veure has de ser conscient que no és una obra mestra com a pel·lícula. Efectes especials. Un treball de la Charlize Theron impressionant. El Will Smith, en els seus moments còmics no semblava el típic estúpid, tenia una part de comèdia molt ben feta. Hi ha una escena entre el Will Smith i la Charlize Theron, que no explicaré, que broden el paper! De fet, tenia un munt de coses apuntades al cap per comentar, però ara mateix, després del cansament, només em queda en record una bona impressió de la pel·lícula, la qual recomano anar a veure si voleu passar una bona estona rient (almenys jo) i també recomanada per a tots aquells que les pelis de superherois us agradin. Ara, aviso, aquest superheroi és un xic especial, donat a la beguda, quan soluciona una cosa, sempre n’espatlla una altra de pitjor, vaja, un superheroi que d’entrada no és molt amic dels ciutadans, que pobre sempre acaben pagant els plats trencats!

Per cert… algú s’ha fixat que els cartells publicitaris de barcelona hi ha la sagrada família, o sóc la única?