Finalment he anat a veure la pel·lícula!! I tot i que hi ha algú que no comparteix la mateixa opinió, a mi em va encantar!! :$  serà que sóc com una nena petita per aquestes coses tot i que segueixo pensant que hi ha coses que els nens petits no haguessin entès… però bé, això ja és opinió personal, i hi ha molt poca gent amb la que comparteixi la mateixa opinió… 🙁 Com deia, m’ha encantat, excepte la relació que han fet amb la gent humana i l’animació, la resta de la pel·lícula és molt mona! Et fa riure, et fa pensar… que monu! Sí, ho dic molt, ho sé, però és que era molt monu el robotito! Fa peneta i tot pobret… :$ En fi, una història d’amor sense paraules encantadora.

Com sempre, pixar ha seguit amb la seva bona fama de bons gràfics, uns efectes molt ben aconseguits, textures, moviments,… s’ha de dir que el guió no té molt de suc tampoc, però per mi no sempre és necessari un bon guió per tenir un bon regust de la peli. Suposu que dec ser una mica rara per buscar sempre coses diferents en una peli, però et fan saltar un somriure algunes de les imatges que veus: una terra envoltada d’infinits satel·lits, un sputnik perdut per allà al mig, la mítica música del planeta de los simios, el control dels ordinadors sobre els humans, el patriotisme americà reflexat amb la bandera, la estrella de la muerte de la guerra de las galaxias, … Segurament hi ha més semblances que se m’han passat per alt, però em pregunto: sóc la única que hi he trobat un sentit diferent?

La veritat és que ja fa dies que volia fer-ne un comentari d’aquesta pel·lícula, però encara no havia trobat el moment. I avui que he fet el meu primer dia de feina a l’estiu, haig de dir que tot i el cansament que tinc a sobre, m’ho he passat bé.  Vaig anar-hi la setmana passada amb el carlos, i el millor va ser la cara d’estranyat que va fer quan em va dir si la volia anar a veure i jo li vaig dir un sí ràpidament, s’ha de dir que feia dos dies havia vist el cartell amb l’anomenatinútil i m’havia fet gràcia anar-la a veure 😉 .

Abans d’anar-la a veure vaig llegir les crítiques… n’hi havia de tots colors, alguns la deixaven super bé, d’altre la deixaven pels terres. A mi la veritat és que em va agradar molt! 😀 M’encanten aquestes pel·lícules a mi, però si les vas a veure has de ser conscient que no és una obra mestra com a pel·lícula. Efectes especials. Un treball de la Charlize Theron impressionant. El Will Smith, en els seus moments còmics no semblava el típic estúpid, tenia una part de comèdia molt ben feta. Hi ha una escena entre el Will Smith i la Charlize Theron, que no explicaré, que broden el paper! De fet, tenia un munt de coses apuntades al cap per comentar, però ara mateix, després del cansament, només em queda en record una bona impressió de la pel·lícula, la qual recomano anar a veure si voleu passar una bona estona rient (almenys jo) i també recomanada per a tots aquells que les pelis de superherois us agradin. Ara, aviso, aquest superheroi és un xic especial, donat a la beguda, quan soluciona una cosa, sempre n’espatlla una altra de pitjor, vaja, un superheroi que d’entrada no és molt amic dels ciutadans, que pobre sempre acaben pagant els plats trencats!

Per cert… algú s’ha fixat que els cartells publicitaris de barcelona hi ha la sagrada família, o sóc la única?

Ara ja feia massa dies que no actualitzava i les visites ja havien baixat massa 🙁 , així que aprofito la ben entesa que el dissabte per la tarda vaig anar al cinema amb el Vicenç per posar fi a aquests dies de silenci. A més, tampoc havia actualitzat perquè, entre que el dijous vaig sortir amb la marta i els ianquis, a una discoteca super pija (Ribelinos). El dia següent, per la tarda vaig acompanyar passejant pel Parc Güell a l’Steve, un dels nois de Utah que havien vingut la nit anterior.  S’ho va passar molt bé, fent fotos era pitjor que jo 😀 jeje (ara és quan llegeixen això ¬¬’ , bé, si ho llegeixen passat pel traductor, espero que posin algun comentari 😉 )

Bé, per tant de ressò que ha tingut aquesta pel·lícula, no he trobat que fos tant extremadament genial. És molt mona, això s’ha de dir. Però té alguns punts febles. Hi ha algunes situacions que no acaben de ser massa versemblants, però la interpretació de la noia crec que està bastant brodada. L’actriu de 21 anys Ellen Page caracteritza força bé a una noia de 16 anys que s’ha quedat embarassada. La noia que fa un intent d’abortar, i finalment decideix tenir el fill i donar-lo en adopció a algú que realment ho necessiti, a una parella jove que no pot tenir fills.

Després d’una setmana sense actualitzar, penso que ja tocava… he estat una setmana atrefegada i amb bastanta feina, però m’ha permès el dijous anar al cinema a veure Leones por Corderos, la última pel·lícula de Robert Redford, protagonitzada per ell mateix, en Tom Cruise i la Meryl Streep. És una pel·lícula, pels que no la coneixeu, que tracta sobre la guerra d’Afganistan, un polític que intenta dur a terme una de les seves “millors” estratègies de combat, una veterana periodista víctima d’aquestes confessions, un catedràtic amb forts ideals que intenta que un dels seus millors alumnes es replantegi el curs de la vida, i dos joves que per poder fer-se sentir i poder canviar les coses que els envolten, s’allisten a l’exèrcit.

És un filme recomanable, això sí, per anar a veure un dia que no s’estigui massa cansat. Parlen molt, i no és una pel·lícula que vagi passant, s’ha d’estar atent al que diuen. Podria explicar més de què va, i coses que passen, però penso que el millor és que l’aneu a veure. Fa obrir els ulls, i dóna una visió dels Estats Units que poques pel·lícules americanes mostren. Suposu que això és degut a que està dirigida pel Robert Redford i tampoc crec que volgués ser d’entrada una pel·lícula taquillera pels seus “afectes especials”, ni pel seu “alt” pressupost, sinó un reclam per adonar-nos del que ens envolta.

Una pel·lícula de la qual m’esperava una miqueta més. Per ser del Woody Allen era una mica fluixeta. Tenia trossos molt bons, això no ho negaré, però li faltava… Era lenteta i en algun moment una mica pesada. Però el que sí s’ha de felicitar és la interpretació dels dos actors principals, Colin Farrell i Ewan McGregor. Els canvis de registre, les mirades, expressions,… en fi, una gran actuació! Jo no la recomanaria per anar-la a veure al cinema, però si el que voleu és distreure la vista amb la visió de dues figures a la gran pantalla, us dic que hi aneu! 😀