Salamandreta

Ara ja feia massa dies que no actualitzava i les visites ja havien baixat massa , així que aprofito la ben entesa que el dissabte per la tarda vaig anar al cinema amb el Vicenç per posar fi a aquests dies de silenci. A més, tampoc havia actualitzat perquè, entre que el dijous vaig sortir amb la marta i els ianquis, a una discoteca super pija (Ribelinos). El dia següent, per la tarda vaig acompanyar passejant pel Parc Güell a l’Steve, un dels nois de Utah que havien vingut la nit anterior.  S’ho va passar molt bé, fent fotos era pitjor que jo jeje (ara és quan llegeixen això ¬¬’ , bé, si ho llegeixen passat pel traductor, espero que posin algun comentari )

Bé, per tant de ressò que ha tingut aquesta pel·lícula, no he trobat que fos tant extremadament genial. És molt mona, això s’ha de dir. Però té alguns punts febles. Hi ha algunes situacions que no acaben de ser massa versemblants, però la interpretació de la noia crec que està bastant brodada. L’actriu de 21 anys Ellen Page caracteritza força bé a una noia de 16 anys que s’ha quedat embarassada. La noia que fa un intent d’abortar, i finalment decideix tenir el fill i donar-lo en adopció a algú que realment ho necessiti, a una parella jove que no pot tenir fills.

Després d’una setmana sense actualitzar, penso que ja tocava… he estat una setmana atrefegada i amb bastanta feina, però m’ha permès el dijous anar al cinema a veure Leones por Corderos, la última pel·lícula de Robert Redford, protagonitzada per ell mateix, en Tom Cruise i la Meryl Streep. És una pel·lícula, pels que no la coneixeu, que tracta sobre la guerra d’Afganistan, un polític que intenta dur a terme una de les seves “millors” estratègies de combat, una veterana periodista víctima d’aquestes confessions, un catedràtic amb forts ideals que intenta que un dels seus millors alumnes es replantegi el curs de la vida, i dos joves que per poder fer-se sentir i poder canviar les coses que els envolten, s’allisten a l’exèrcit.

És un filme recomanable, això sí, per anar a veure un dia que no s’estigui massa cansat. Parlen molt, i no és una pel·lícula que vagi passant, s’ha d’estar atent al que diuen. Podria explicar més de què va, i coses que passen, però penso que el millor és que l’aneu a veure. Fa obrir els ulls, i dóna una visió dels Estats Units que poques pel·lícules americanes mostren. Suposu que això és degut a que està dirigida pel Robert Redford i tampoc crec que volgués ser d’entrada una pel·lícula taquillera pels seus “afectes especials”, ni pel seu “alt” pressupost, sinó un reclam per adonar-nos del que ens envolta.

Una pel·lícula de la qual m’esperava una miqueta més. Per ser del Woody Allen era una mica fluixeta. Tenia trossos molt bons, això no ho negaré, però li faltava… Era lenteta i en algun moment una mica pesada. Però el que sí s’ha de felicitar és la interpretació dels dos actors principals, Colin Farrell i Ewan McGregor. Els canvis de registre, les mirades, expressions,… en fi, una gran actuació! Jo no la recomanaria per anar-la a veure al cinema, però si el que voleu és distreure la vista amb la visió de dues figures a la gran pantalla, us dic que hi aneu!