Category Archives: Fotos

9105 + 25 = 9130 dies = 25 anys

No és que sigui el meu aniversari, prou bé sabeu que jo tot just acabo de començar el camí de la dècada dels 20. Aquest cop és el Xavi el que fa anys, el meu estimat germanet! De germanet no en té res, perquè cada cop és una miqueta més vellet 😀 . Ja és tot un empresari, des de fa més d’un any, i tot i això no ha deixat de ser un germà que de tant en tant li surt el seu esperit protector de germà gran que mai trobaré a faltar (crec). Em podria passar línies escrivint sobre un munt de coses que el definissin i definissin també com n’estic d’ell, però crec que no val la pena repetir el que ja es veu dia a dia.

img_1834.JPG

potser m’ha quedat una mica cursi…però què hi farem,

felicitats Xavi!

Aigua amb sabó

Què hi ha més senzill que aigua amb sabó? Com una combinació tan simple pot arribar a formar tals meravelles per la vista? Cristall suspès en l’aire, simples bombolles de sabó, com les dels nens petits. Transparència…

aigua_sabo.jpg

Potser a algú li sonarà… Parc Güell… diumenge al matí… Sol radiant… i una molt agradable companyia (almenys per mi 😀 ) . Només em sobraven la infinitat de guiris que ens envoltaven… 🙁

Gota a gota

Què millor que una imatge d’aigua brollant d’un barranc? Pels temps que corren ara mateix, la sequera general, no plou, no hi ha aigua a catalunya, pentans secs, collites malparades… La meva pregunta és: amb tanta tecnologia que tenim, no podia ningú preveure aquest desastre? Ja fa temps que es preveu que no plou, i han tardat quasi un any a enviar-nos a casa un reductor d’aigua per les aixetes. I ara, que el problema és molt gros, només fem que dir, quin desastre, no hi ha aigua!

La foto és del barranc de Besiberri, baixa del llac de Besiberri (2.000m). Situat als pirineus centrals és un paratge realment bonic. Una cascada impressionant que es va veient durant quasi tot el camí de pujada forta i constant, i un xiuxiueix d’aigua acompanya l’ascens.

img_2116.JPG

Barranc de Besiberri – Ribagorça

IMG_0865

Feia massa que no posava una foto al meu blog, i de fet, el motiu del seu inici va ser el d’ensenyar el que a mi m’agrada fotografiar, el que queda fixat en un arxiu, l’instant del temps passat… avui mentre estava ordenant una mica, l’habitació, els documents, fent l’horari pel quatri que ve, he estat mirant també les fotos que he estat fent.

Tot xaferdejant he vist aquesta preciosa fotografia, a mi m’encanta. Trobo que es mostra en ella la impetuositat dels 2.880m que coronen el cim de Mauberme. El punt mig entre França i Catalunya, un punt geogràfic on la visibilitat en un dia clar meravella a tots aquells que han aconseguit arribar fins a dalt. Una excursió molt maca, passant per mines de ferro i el llac de Montoliu, una pujada on fins i tot a l’estiu hi ha alguna clapa de neu i gel i terra ennegrida i roja a causa de les mines.

També és una de les meves primeres fotos…només cal veure el número de l’arxiu, el 865, va ser feta el 15 d’abril de 2006, fa dos anys, i només feia dos mesos que tenia la càmera…

 

mauberme

Mauberme – 2.880m

L’abans i el després…

En vista de que la Marta ha anat més ràpid que jo, hauré d’espavilar-me a penjar el post… En tota fotografia sempre hi ha un abans i un després, al passat post ja ho veu veure 😀 ! Aquest cop faig una cosa semblant, però aquí surt l’artista (la mà de la marta) i la fotògrafa ( jo 😀 ) ! llàstima que no surt la que ens va fer la foto…això ja hagués estat la última! jeje

Aquí si que es pot dir que ens van pillar in fraganti ! jeje

L’abans…

infraganti

ma de la marta

… i el després.

avui hi ha poqueta cosa… però és que estic molt cansada i demà toca llevar-se aviat… 🙁

demà us explico la història de la poma vermella confitada…

Καλημέρα Δελφοί – Bon dia Delfos

Quina imatge millor que veure sortir el sol des d’un autocar?

sortida sol delfos

Això és, a les 7.30h del matí estavem a la guixeta de la terminal B d’autobusos d’Atenes a punt per agafar un autobús fins a Delfos. Sense haver esmorzat, sense seient i amb molta son 🙁 . Però bé, no ens podem queixar…vem practicar anglès tot el viatge! 😉 Amb uns ianquis que estaven d’erasmus a Atenes des del setembre.

Delfos va ser una de les decepcions que em vaig endur d’Atenes. M’imaginava un lloc espectacular. Un lloc on et sentissis com si estiguessis a l’antiga grècia, com si fossis un d’aquells grecs que anaven a consultar l’oracle perquè els digués coses que ja de ben segur sabien. El temple d’Apolo encara s’aguantava…però el que és el temple d’Atenea, eren un munt de predres a terra, plantes i amb un cartell que posava: Temple d’Atenea, no toqueu les pedres. I evidentment el corresponent home o dona a punt per donar-li al pitu. Suposu que les fotografies de la meva guia tenien els seus anys, i que la imatge de la gent passejant per sobre les pedres, avui en dia es fa verdaderament impossible.

Una de les “millors experiències” va ser veure ballar als ianquis, com diu la Sara era com estar dins la pel·lícula d’American Pie però a Grècia, amb uns, que si bé no eren uns sexsimbols…iankis ho eren! La millor part són les similituds: en primer lloc i sense competència tenim al nostre estimat “capitán pescanova”! (s’ha de dir que també em recordava a un profe de telecos: el “náufrago”). Un noi tot particular, amb xancletes lligades d’excursió i mitjons, un barret de pescador de color blau i uns cabells i unes barbes que millor no definiré… En segon lloc tenim al “Daniel” d’StarGate! Ulleres rodonetes metàl·liques, rosset i no faltava el seu posat interessant a l’hora d’explicar les coses. Jo crec que el tercer lloc de l’endú el Jay, segons la Neus i la Sara el “Bush” (una retirada la tenia). Aquest era el típic catxes, no massa alt i samarreta de màniga curta ajustada.

I per acabar…

 

Delfos les quatre

Altre cop les quatre!!

Σούνιον

Aquí ens teniu a les quatre!!

sunion totes

Imatge artística, com moltes que s’han acabat fent en aquest viatge 😀 . A Σούνιον (Sounion) va ser per mi una pràctica i una posada a prova de la meva estimada càmera de fotos que al febrer farà els seus dos anys, i amb la qual ja he fet quasi 5.300 disparos, i fotos…doncs de guardades en dec tenir unes 5.000 jeje

Aquí ens va passar una de les moltes altres experiències que ens han passat en aquest viatge. Aquest cop va ser una ficada de pota grossa grossa!! 🙁 Vem fer cas al senyor “simpàtic”de l’oficina de turisme, que jo crec que encara es deu estar rient del que ens va dir: “sí sí, visiteu un poblet molt macu que hi ha al costat de Sounion, un poblet que es diu Lavrio, típic poblet de costa grega…” Suposu que de dia, i amb Sol, aquest poblet deu ser molt bonic, no ho dubto, però a les 5 tocades, amb el sol post, aquest poble no tenia res, fins i tot un autòctona ens ho va corroborar!! I amb el fred que fotia sense el sol que ens calentés, ens vem quedar en aquell poble esperant el pròxim autobús que passava mitja hora més tard, wenu, va passar com tres quarts d’hora més tard, però… quina pressa hi ha?

 

sounion.JPG

Ναός Θεού Ποσειδώνος , Σούνιον

Temple del Déu Poseidó, Sounion

Algú vol aigua?

Després d’una “llarga” dormida ens decidim a buscar l’oficina de turisme, de camí ens trobem amb un camió carregant ampolles d’aigua i amb tot obert. Si vols una ampolla només has de córrer darrera i agafar-ne una! 😀 jeje (són grecs)

 

camió atenes

 

Tornant a l’oficina de turisme…. vem recórrer atenes de punta a punta per trobar-la, vem anar a la que estava marcada, allà una noia molt simpàtica, que per variar ens va preguntar d’on erem, ens va dir un carrer i un número, però no sabia on era, només sabia el carrer i el número. Ens patagem tot el carrer… arribem a un lloc on sembla un turisme, però no ho és! És una agència de ferris 🙁 . De moment, no hem trobat res. La noia d’allà ens indica un altre lloc, ens busca al mapa on és i ens diu com arribar-hi. Nem cap allà. Agafem el metro, ens equivoquem de sentit de línia perquè els dos finals de línia es diuen iguals, però diferents al final. Reculem. I per postres, al arribar allà ens costa trobar el carrer. Altre cop zona xunga… I per fi, després de quasi un parell d’hores, crec, trobem una oficina de turisme super nova, super guais i tot el que et puguis imaginar!! :O això sí! no hi havia ningú! no m’estranya, estava a la quinta punyeta del centre! :S jeje

I després d’aquí…. al Parthenon!!

parthenon sol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alta velocitat!

Ahir vam fer una altra escapada en bici amb l’Albert, vem anar fins a la font de la Budellera. I crec que no havia vist tants guiris catalans en un lloc perdut com aquell. Tranquilament 20 o 30 persones, vestides d’una forma molt peculiar: cal remarcar els bastonts d’excursionista expert, aquests típics s’escursen i que semblen pals d’esquí. Juntament amb aquest objecte tan pro, hi havia uns barrets d’expedició pel desert lligats al coll amb la cordeta i les ulleres de sol rodones (val a dir que de sol just allà no en feia). I no hi faltava la corresponent guia que explicava la història de la font. Llàstima que estavem massa lluny per sentir-la…

Després de menjar unes quantes galetes amb xocolata per recuperar forces, vem tornar a pujar fins a sant Pere Màrtir per agafar la baixada des d’allà, la qual és molt més espectacular que la del cantó que toca a casa meva! I bé, quan vem arribar a baix, l’Albert em va informar que la velocitat màxima de baixada havia estat: 58.28 km/h!!! No m’ho podia creure!!! Això sí, el millor de la baixada és la sensació de velocitat, la sensació de volar, mentre el vent acaricia les galtes i notes com la carretera va passant sota els peus, ben ajupit per minimitzar l’efecte de fricció de l’aire, la sensació de llibertat per uns moments…

A veure si la setmana que ve repetim… 😀

Barquetes

^ El dia era molt clar i ens va permetre veure el munt de barquetes que havien sortit a salpar pel saló nàutic.