Aquí ve la gràcia de tot plegat, la contradicció en els estats d’ànims i les coses que et poden arribar a passar… I també allò que sempre s’ha dit, que l’home és l’únic animal que tropessa dues vegades amb la mateixa pedra, doncs crec que la dona (almenys jo) n’hi tropessa més de dues i més de tres també. Què és el que fa que no acabem aprenent dels errors?? És tan complicat? (no contesteu, són preguntes retòriques i no sé si prefereixo no saber-ho, almenys si m’equivoco puc posar d’excusa que no sabia perquè no aprenia dels meus propis errors) Tan se val, no sé com m’ho faig, però sempre l’acabo cagant al mateix lloc i situació… algun dia potser aprendré :$ . Demà serà un altre dia i ja que dic que renovo la meva vida, almenys hauria d’intentar viure-la 😀 !

apa, fins demà, crec que no entenc ni jo el sentit del post, però bé, el fet era simplement que l’havia cagat de nou.