Avui faré una excepció, de fet, en faré dues… d’entrada faré un post sobre exactament un mateix tema (sí, sé que la neu pot ser un tema, però sempre intentava variar sobre el que parlava 😛 ), i per altra banda, per demanda ja de vària gent i proposició d’un dels meus estimats collocs, avui escriuré el post traduït en francès! 😉

Després de més d’un mes de l’última quedada de Instagramers de Montréal, avui hi havia programat un nou photowalk!! Això sí, a diferència de la última vegada avui erem moooolta més gent passejan amb un iPhone a les mans i fent el friqui fent fotos rares i estranyes… El hashtag de la sortida és #instameetmtl, per aquells que tingueu instagram si voleu li podeu fer una ullada 😉 , per sort o per desgràcia surto en algunes de les fotos ^^ . Després d’aguantar una mica el fred, tocava entrar en calor i buscar un lloc amb wifi per poder penjar totes les fotos 😛 . M’ha fet gràcia perquè hem anat al primer lloc que vaig anar a esmorzar quan vaig arribar a Montréal ja fa més de 6 mesos i a més d’això seguien tenint el mateix password per la wifi. I el millor de tot ha estat quan una de les noies que hi havia al cafè se’ns ha quedat mirant i ens ha dit: “Puc preguntar perquè esteu tots amb un iPhone a la mà?? És una flashmov??” xDDD bonissim, la cara de la probra noia era brutal, però he de reconèixer que la imatge de 10 persones amb un iPhone a la mà era vertaderament curiosa 😛 (i friqui no ho negaré xD )

I amb els que ens hem quedat al final hem anat a un restaurant etiopià, hem menjat amb els dits tots del mateix plat, una mica com a jordània, i bé, crec que a partir d’avui se m’ha quedat la broma de: “això pica??” Els que em coneixeu sabeu que no puc suportar el picant i que a la mica de pols de pebre ja m’agafa un atac… doncs bé, avui me n’he adonat que realment sóc jo la que dec tenir el problema 🙁 perquè era la única que ho trobava tot picant :'( però bé, espero que aquesta broma sigui només amb molt de carinyo 😉 .

Només dir moltes gràcies a tots als que estaven avui m’ho he passat realment molt bé 😉 !!!

(Traducció en francès a baix de tot… Traduction en français jusqu’au but de l’affiche… 😉 )

La millor manera per deixar aparcada una bici…

A contrasol – Rue Rachel / Saint Denis

Uoooo!!! això t’ho pots trobar a les taules de Montréal i ningú ho robarà!!! xD He de reconèixer que la gran dificultat ha estat mantenir-los tots amb la pantalla de bloqueig encesa…

Els instagramers d’avui

Simples estalactites…

Pel carrer…

Aujourd’hui je vais faire une exception, en fait je vais en faire deux… je vais répéter un affiche avec le même sujet complètement pareil a un autre (oui, je sais, je viens de parler de la neige comme plein jours, mais j’essayer toujours d’en parler des façons différents 😛 ), et à cause que j’ai déjà reçu cette demande plusieurs fois et que un de mes colloc m’a fait cette proposition pour aujourd’hui, je vais traduire cette affiche en français! 😉

Ça fait déjà un mois de le dernier rendez-vous d’Instagramers Montréal, et c’était programmé pour aujourd’hui un nouveau photowalk!! Mais à différence de la dernière fois aujourd’hui on était tellement monde qui se promenait avec un iPhone et en faisant des photos bizarres et freaks… Le hashtag de le photowalk c’est #instameedmtl, pour ceux qui ont instagram vous pouvez faire un coup d’œil 😉 , je sorte dans quelques photos ^^ . Après quelques heures de convivre avec le froid, il était déjà l’heure de trouver un endroit pour se réchauffer et avec wifi pour uploader tous les photos 😛 . Ce qui j’ai trouvée drôle c’était que on est allé dans la même endroit que j’suis aller pour prendre mon déjeuneur le premier jour que j’étais ici ça fait 6 mois, et en plus il avait encore le même mot de pas pour le wifi. En fait le vraiment plus drôle c’était qu’une fille qui nous regardait nous a demander: “Est-ce que je peux demander pourquoi vous avez tous un iPhone dans la main?? Est-ce que c’est ça une flashmov??” xDDD la face de la pauvre fille c’était tellement drôle, mais je dois reconnaitre que l’image de 10 personnes avec un iPhone c’était vraiment curieuse 😛 (et freak, j’accepte xD)

Et avec ces qui était a la fin on est allé manger dans un resto éthiopien, on a mangé avec les doigts, un p’tit peu comme à Jordanie, et bon, je crois que j’ai réussi à commencer un blague de: “c’est ça épicé??” Ceux qui me connait vous savez que je ne peux pas manger de la bouffe épicé, mais aujourd’hui j’ai vraiment réalisé que le problème c’était moi 🙁 parce que c’était juste moi qui trouvait tous épicé :'( mais c’est correct, j’espère ça va être juste une petit blague avec affection 😉 .

Je vais juste remercie à tout le monde qui est venus aujourd’hui, je me suis vraiment amusée beaucoup!! 😉

Désolée aussi pour toute mes fautes… j’ai fait un vrai effort ^^

Ja diuen que no te n’aniràs a dormir sense abans haver après alguna cosa nova… doncs bé, avui n’he après dues. Una d’elles és que em puc passar 3h fora al carrer només passejant i no congelar-me de fred, però que quan estàs dins de casa la mandra de sortir és exageradament enorme! xD I l’altra és la de com desenterrar un cotxe de la neu! Quan tornava cap a casa he vist a una noia que estava fent esforços per treure el cotxe i una altra que l’ajudava i com a bona persona m’he acostat i he ofert la meva ajuda 😉 . Doncs bé, els passos serien més o menys aquests:

1. Com a tota recepta calen uns ingredients, un d’ells és la pala, totalment útil! I l’altre és una mena de rasqueta especial per rascar la neu del vidre i no rallar-lo i un raspall. Els que com jo ja hagueu viscut escenes de neu amb anterioritat ja sabreu com van 😉 .

2. Normalment la pala és dins el cotxe així que el primer que cal és treure la neu de la porta o malater per poder agafar la pala i/o rasqueta. Amb la pala es treu la neu de tub d’escapament i es posa en marxa el cotxe, i també la calefacció. De manera que la pròpia calor del cotxe ajudi que la neu es vagi desfent. Tenint en compte que ens trobem a -18ºC l’efecte no és immediat…

3. Segons lo alt que sigui el cotxe no caldrà treure la neu del davant, només donant gas ja sortirà (i també depèn de la quantitat de neu). Però heu de pensar que els cotxes aquí tenen la obligació de portar els pneumàtics de neu des del desembre i que no és el mateix un pneumàtic normal que un de neu.

4. I si no surt a la primera, cosa que pel que he vist tots intenten abans de posar-se a treure tota la neu de sota el cotxe. Doncs la feina que queda té tela… sobretot si tens 50cm de neu per banda!

He comprovat que la dificultat que tenen per treure els cotxes de la neu no és ni de bon tros la que tenim nosaltres quan ens neven 20cm al pirineu… però suposo que el fet que cada setmana hagin de fer el mateix fa que per una banda n’acabin més que farts i per l’altra en siguin uns grans experts!

I com ja tenia mig comprovat durant l’estiu que la seva tècnica d’aparcar és clarament característica, durant l’hivern no deixa indiferent. Avui he entès perquè els carrers els trobava tant i tant amples tot i ser d’un sol sentit, bàsicament perquè a l’hivern puguin aparcar així:

Estan tots en bateria. Entren de cul i així poden sortir de cara directe sense girar les rodes 😉 tota una tècnica!

Rue Lanaudière / Avenue Mont Royal – La majoria de camins de les voreres fan zig-zag pels arbres que hi ha plantats. I com es pot veure a les boques d’aigua per als incendis tenen un pal groc per saber que estan allà sota…

Parc La Fontaine

Patinoire del Parc La Fontaine – Aquesta sí que és el llac directament que l’han deixat congelar i la zona de patinatge és immensa!!

Parc La Fontaine – És curiós com la gent tot i els -18ºC de temperatura surten a passejar amb el cotxet i tot!

Cotxe colgat de neu – Rue Garnier

Per poc que pogués semblar-ho ahir, avui ha fet un dia espectacular!! 😀 Ja només a les 8 del matí ha començat a entrar una gran quantitat de llum a causa del reflex del sol a la neu. Avui la meva intenció era la d’estrenar els meus patins nous! (Pons, ho sento avui encara no hi ha ninot de neu! 🙁 ) Havia quedat amb dos amics per anar fins a dalt de tot de Mont Royal, al llac dels Castors, un lloc gratuït i a més que és quasi com si estiguessis patinant a un llac real! 😛

He de reconèixer que només he patinat dues vegades en tota la meva vida, amb aquesta d’avui han fet tres xD i segons m’han dit no semblava pas que fos el meu tercer cop! 😛 yuju!! Això sí, els meus primers passos eren més de pato que de patinadora artística xD I bé, perquè negar-ho al cap d’una hora quan ja semblava que tenia confiança en aquest parell de botes tallants que portava als peus, he intentat començar a millorar la meva tècnia i a semblar més pro i l’únic resultat que he obtingut ha estat una bona galeta contra el gel… 🙁 Però a part d’un cop al colze (actualment ja de color blau) i una bona petacada a l’espatlla i al cul (que suposo seguirá el mateix camí que el colze…) no m’he fet res més 🙂 . I seguint una mica la meva tònica de massoquisme he seguit patinant una horeta més 😛

I suposo que tots pensareu que un dia de Sol com aquest només pot aportar calor… doncs la resposta és totalment negativa! Els -15ºC hi eren i es sentien, sobretot a les galtes i al nas, ja que la resta del cos mentre estigui ben abrigada i mantinguis una mínima activitat, resta calent 😉 .

Rue Saint Joseph / Avenue Papineau

Avenue Mont Royal / Avenue Papineau

Parc Mont Royal

Jo patinant amb un super estil

Els meus acompanyants 😉 i sí, el que es veu a la dreta és un cotxet de nen petit! n’hi havia dos avui xD

Ho sento, però aquests dies potser hi haurà un monogràfic de tres lletres NEU xD . És la novetat i com a tal toca treure’n profit 😛 A part que no recordo que jo de petita hagués viscut tants dies seguits nevant i amb tanta intensitat! En alguns llocs hi ha fins a uns 50cm de neu. A la Val d’Aran he vist nevar molt i amb molta força, però tan seguit??? Avui a la tarda quan estava pel carrer he tingut la sensació que havia deixat de nevar, però crec que no han passat ni 5minuts que ja tornaven a caure les bolbes.

Aquest vespre a més s’hi ha sumat el vent… el pitjor de tot és que quan fa vent no sols neva des de dalt, sinó que neva en tots sentits i direccions!!! Vaja que acabes nevat per tot arreu ^^ .

Una de les coses que m’ha cridat l’atenció avui ha estat això…

Sí, són els mateixos cotxes que estaven a la venta durant l’estiu i la tardor que segueixen exposats però ara amb un pam de neu per sobre! Potser fins i tot et rebaixen el preu si te’l destapes tu xD . I tenir la sort de conèixer una noia que m’ha portat en cotxe aquests dies fa que hagi viscut ja quina gran murga és això de tenir cotxe a Montréal!!  Però això ho deixaré per un altre post 😛

Rue Chambord al costat del Parc Père-Marquette

Parc Père-Marquette

Rue Chambord, el millor de tot és quan et trobes un carrer així però sense possibilitat de sortir del carrilet ja fet…a no ser que fiquis el peu dins la neu cosa que acabo fent molt sovint 😛

Rue Chambord. Com més al nord i més aïllat és el carrer més neu hi ha. Als carrers principals la quantitat de neu és inferior.

Parc Laurier

La novetat del dia… avui ha NEVAT i MOLT! de fet encara no ha parat! xDD

M’he llevat aquest matí per culpa del jet lag a les 6 tocades i de neu poca, bàsicament encara no havia sortit del tot el sol i com a molt es veia que hi havia núvol… i a les 9 quan m’he llevat de nou m’he trobat aquest panorama!! 😀

Total que s’ha passat tot el dia nevant sense parar ni un minut, i en el moment de sortir cap a spinning m’he trobat que lo bonica que era la neu caient des de la finestra, calentona dins de casa, a fora era un cromo! Els primers 5 minuts moooolt divertits 😛 el millor de tot ha estat quan intentant escriure un post a instagram per penjar una foto de la neu que queia he vist que o m’espavilava o acabaria per no veure la pantalla del telèfon… i mentra anava despistada escrivint el post i intentant no menjar-me més neu del compte, m’he trobat una llevaneu a 5 metres de mi :S vaja, que avui i una mica més i acabo atropellada per una llevaneu de l’estil…

I la veritat és que avui la temperatura semblava realment que fes calor (-5ºC)! En comparació a la fresqueta que feia ahir… o almenys la notava sobretot perquè tenia les cuixes congelades i les mans quan les treia dels guants era un suplici!!! :S Ahir vaig estrenar els super guants que em va regalar el meu germanet que són d’aquests de fibra de plata molts guais per poder utilitzar el iPhone. Sí, molt guais sempre i quan no estiguis a menys de -10ºC i els hagis suat (cosa fàcil en mi… ^^). Perquè què li passa a l’aigua quan es troba a menys de 0ºC?? Que es congela!!! per tant la suor es va començar a congelar i de retruc les meves mans ^^ Total que vaig haver de passar a utilitzar els guants bons per poder tornar a tenir sensibilitat a les mans 😉 . Avui per sort he pogut tornar a fer ús d’aquests guants, de moment la temperatura mínima a la qual els puc utilitzar és -5ºC 😛 .

Una altra cosa curiosa/divertida/(quan portes més de 10minuts caminant es comença a fer pesada…) és que només fan camí a alguna part de les voreres, i per tant has de seguir els caminets que hi hagi fets o fer un offroad amb les botes als peus. Si no ho fas amb botes altes la probabilitat que entri neu és mooolt elevada (20-30cm mínims de neu pols). Així que per exemple si et trobes algú davant teu com una parelleta molt enamorada tens dues opcions, o aguantes darrera a pas de tortuga o fas un “salto de rana” per sobre la neu pols xD

Nens jugant amb la neu

Carrer nevat davant del Parc Laurier, ni es distingeix el carrer…

Carrer nevat prop de parc Laurier

Vorera nevada amb una mica de camí fet…

Ja ha començat, ara sí! Ara sí que he sentit el que és passejar a -11ºC amb una sensació tèrmica de -20ºC! Aprofitant que avui ni nevava ni feia massa vent i que amb l’excusa del jetlag avui m’he donat encara un dia de fer el vago i de recol·locar-me, anar a comprar per omplir la nevera més que buida i posar-me al dia per demà començar a tutti plen, me n’he anat a fer una volta per MontRoyal! 😛 El Sol ja es pon una mica més tard així que fins les 4.30h tinc encara llum al carrer i també dins el parc, i la veritat és que la imatge del parc tot nevat i blanquet era molt maca, tot i que li faltava una mica de sol…

I ara comencen les curiositats! Primer de tot a l’entrada del parc hi ha una mega pendent ja preparada amb unes boles de palla al final per aquells que no han tingut la capacitat de frenar el seu artilugi de descens xD Les coses negres que veieu eren dos petats del cap que baixaven amb uns plàstics de cap a la pendent!

Després també podem trobar pel parc els que són una mica més pros i van amb esquís de fons per fer una mica d’exercici. També hi ha els que no es poden costejar els esquís i encara es pensen que estem a l’estiu i van a córrer pel parc!!! :S el més sorprenent de tot és que de les 4 persones que he vist corrent, 3 eren dones!!

També es pot trobar altres tipus de matats, però aquests ja entren dins de la categoria a la qual si pogués també m’hi apuntaria xD els que van en…

sí! ho heu vist bé! és un tio dalt d’una bici!!! I el millor de tot és que debia estar fent voltes perquè durant la meva passejadeta me l’he creuat 3 cops! A la tercera el tio ja m’ha somrigut quan li he fet la foto xD

I bé, per aquells que us penseu que aquí tot és neu natural… a vegades fins i tot necessiten fer neu! Estan posant en marxa la pista per tirar-se amb una mena de donuts inflables per la neu, així que toca posar una mica més de neu de la que ja hi ha!

I finalment trobem els que prefereixen posar en pràctica la duresa del cul i fer patinatge sobre gel 😉 (Jo encara no m’he estrenat però tranquils que quan vagi a patinar hi haurà foto segur d’alguna de les meves galetes 😛 )

Bé, i ja només faltava la foto típica des del Chalet de Mont Royal 😉

Ha estat una bona passejada i he aprofitat per estrenar la màquina de fotos 😉 així que a partir d’ara possiblement la qualitat de les fotos millorarà, bàsicament passarà de ser la de la càmera de l’iPhone, que deixa bastant que desitjar… per la d’una Canon compacta petitona 🙂

De fet va ser ahir que vaig fer el friqui, no pas avui, però ahir al vespre vem fer un sopar de despedida per la marta i tenia el cap massa poc clar com per escriure un post sobre el dia ^^ . Però val a dir que l’estufeta del carrer la vaig veure ahir 😛 .

Suposo que a molts us sonarà una aplicació per a iPhone que es diu Instagram. Una aplicació bàsicament per fanboys que vindria a ser, així explicat de forma senzilla, un twitter en imatges. Et passa alguna cosa, o fas alguna cosa especial, o menges alguna cosa, doncs hi fas la foto i la penges allà. Si vols hi pots posar hashtags perquè gent que no et segueix pugui veure les teves fotos i pugui seguir-te i tu seguir-lo a ell si t’interessa. Una xarxa social basada en la fotografia. Doncs resulta que gràcies a aquesta xarxa social, fa aproximadament una setmana em va comentar una de les meves fotos una noia, va deixar un comentari en català i jo, xaferdera, vaig mirar qui era. La meva sorpresa va ser quan vaig veure que era montrealesa, que tenia la majoria de coses en anglès i francès i m’havia comentat en català??? WTF?? Total que vem estar xerrant per comentaris i al final em va proposar d’apuntar-me a una sortida de instagramers de Montreal que feien aquest passat dissabte (ahir).

Doncs em vaig empassar la vergonya i vaig anar, sense conèixer ni quasi la cara de la noia a la parada de metro que haviem quedat. Va ser una experiència molt interessant. Conèixer un berlinès que portava 8 setmanes i un dia a Montreal fent només Couchsurfing i pretenia quedar-se fins a realitzar els 10 mesos o que se li acabessin els diners (un gran instagramer de Berlin). Una noia de Kansas k havia fet més d’una exposició a Montréal de les seves fotografies. Una noia de Seatle que portava més de dos anys a Montréal, que entenia el francès però amb massa vergonya per atrevir-se a dir alguna cosa. Un montreales que tenia contactes a les associacions de la Concordia i que em va dir on podia anar a calentar el microones sense haver de patejar-me 15min i sense haver de canviar d’edifici! Un parell més de montrealesos, un un friqui de la càmera, el qual va fer les fotos amb una reflex, va passar les fotos al iPad i des d’allà les va pujar al Instagram. I l’altre que només amb l’iPhone havia ja fet també vàries exposicions. I finalment la noia que havia conegut que entenia el català, parlava castellà i amb la qual vaig intentar practicar el meu bilingüisme anglès-francès. Una gent encantadora i amb la que em vaig sentir realment a gust 😉 .

En resum, un dia en el que vaig fer el friqui, vaig fer fotos, vaig congelar-me la mà dreta perquè amb els meus super guants abrigats, abriguen molt, però per manegar l’iPhone són totalment inútils, vaig viure per primer cop l’experiència d’estar 8 persones (4 nois i 4 noies), tots amb un iPhone a la mà i tots amb un iPhone sobre la taula (moment d’escalfament dins d’un cafè, els -8 graus costen d’aguantar massa hores…) i vaig aprendre coses tant d’aplicacions d’edició de fotografia com que podia ser capaç de mantenir una conversa totalment bilingüe amb dues llengües que no són la meva.

I us deixo algunes fotos de les que vaig fer, la resta estan al meu perfil de Instagram 😉 .

N’hi ha que pujaven dalt de les fonts d’aigua per tenir millor vista! xD

Atenció amb el gel que cau!

ET mi casa… aquest ET estava a una botiga de disfresses del carrer Saint Sulpice on hi havia de tot!

Patriotisme canadenc.

Nota: per fi he afegit el plugin per poder seguir per notificacions si hi ha comentaris nous al post! Igual ningú ho utilitza… però ja tocava tenir-ho 😉

Amb els 4 mesos que fa que estic aquí i encara no “havia tingut temps” d’anar al Parc Jean Drapeau. És un parc que es troba a l’illa de Sainte Helene per on s’hi accedeix pel Pont Jacques Cartier, el qual ara ja puc dir que hi he passat en cotxe, a peu i en bici 😛 . Avui tenia ganes d’aprofitar que el sol seguia brillant per sobre de Montréal i que la temperatura era prou suportable (uns 10ºC) per anar a fer una volta. Semblava realment un dia d’estiu, amb la lleugera diferència que anava vestida amb abric, bufanda, guants i gorro! Així que me n’he anat caminant des de casa fins al parc, i amb la tonteria he acabat fent 10km! 😀

I com que m’he endut la càmera no he pogut resistir la temptació d’aprofitar aquest bon solet que feia per començar a escalfar el meu dit per NY, i l’he escalfat massa potser… perquè he fet 81 fotos només amb un matí ^^ . No les posaré totes però algunes de les que més m’han agradat…

Parc de Lafontaine

Boulevard René Lévesque

Pont Jacques Cartier

Parc Jean Drapeau

La Biosphère. Va ser el pavelló dels EUA durant la fira internacional del 67, construïda per Richard Buckminster Fuller.

L’efecte des de dins és força impresionant… l’obra d’un visionari

Això tenia pinta a cigonya…

Llac dels cignes – Parc Jean Drapeau

Joc de colors al Parc Jean Drapeau

Escultura feta de titani al Parc Jean Drapeau (l’escultura del darrera no jo 😛 )

No és que sigui la meva activitat de risc preferida, però passejar tota sola de nit per MontRoyal pot arribar a ser-ho xD . Ja no dic per la gent rara que puguis trobar-te, sinó pel fet que no veus absolutament res i la probabilitat de perdre’s és mooooolt elevada. Tot i això, no ha estat pas per gust que hi he anat ^^ . Avui després d’un dia més o menys desastrós, 1h per arribar a la universitat per culpa dels ralentisments els quals ja són el pa de cada dia, veure passar 3 metros i no poder agafar cap, que plogués, equivocar-se de parada de bus a la tornada… ¬¬ vaja, una miqueta de tot 😛 doncs, després d’aquest super dia, he decidit que necessitava anar a córrer una estona. Sí, sé que fa un parell de dies que dic que el fred ha tornat i ja per quedar-se definitivament fins que marxi d’aquesta ciutat, però això no m’ha impedit ficar-me les malles tèrmiques, una samarreta tèrmica, gorro i un polar prim per aguantar la baixa temperatura del vespre. El que no havia comptat és que es faria de nit tan ràpid!!! 🙁 vaja, que m’he trobat que quan era a dalt de Mont Royal el cel ja estava així de fosc…

I evidentment el parc no estava massa més clar. Així que he fet una bona correguda fins a sortir del parc però una mica més i em passo el trencall per anar encara més ràpid perquè no l’he vist 🙁 . Però com podeu veure gaire gaire no m’he perdut perquè torno a ser a casa calentona i amb un caldet casolà a la panxa 😛