Dilluns, 11 d’octubre de 2010.

Havia de ser un dia prometedor: llevar-se a les 7h del matí per estar a les 8 com un clau (o més ben dit dos) davant de l’oficina de turisme de Visby, agafar el transport fins a la illa de Faro i llogar una bicicleta, o almenys preguntar si era possible tot i estar tot tancat, si més no, que ens diguessin què era el que podiem visitar. La pregunta clau era saber si podiem arribar a veure uns monolitos de pedra, que com que no sabiem com es deien vem haver d’ensenyar una foto com a garrulos xd. La noia ens va dir que la millor manera de visitar-ho era en cotxe. Cotxe?? Però que no veia que anàvem tots dos carregats amb motxilles i amb pintes més de motxilleros que de tenir un cotxe esperant-nos a la porta?? I en bus? Ens diu que hi ha un bus que puja cap a l’illa, un ferri que passa cada mitja hora, i que allà podem llogar una bicicleta (i estava obert i tot!!).

El bus per sort o per desgràcia (després entendreu perquè) no sortia fins a les 10.30h, ja que el de les 8.30h l’haviem perdut. Anem a fer una volta aprofitant que el dia era mínimament assolellat. Mentre feiem la volta, el fet d’estar-nos 2h per un poble que ja teniem més que visitat i que ja haviem passat per tots i cadascun dels carrers mig medievals, no ens acabava de fer el pes, i allò que recordem que just a l’estació del ferri hi havia per llogar cotxes. Tornem a la tourist information amb la intenció de llogar un cotxe el més barat possible. Ens diu que hi ha una second hand agency just al costat del ferri. Anem fins allà, no trobem res, i preguntem. La super Agency era una caseta de fusta amb un telèfon anotat on havies de trucar per llogar. Truco i dic en plan directe: Vull llogar un cotxe ara mateix, és possible?? la dona dubitejant una mica em diu… bé, sí, en uns 25-30 minuts estic aquí. Però clar, eren les 10h, i si la dona trigava més del compte, no agafavem el bus, així que li pregunto si el puc llogar jo amb les meves condicions d’edat i carnet, preu, i cotxe. La resposta és un sí, 250kr, i un golf. En 25 minuts la dona estava allà amb una furgoneta, pago en efectiu (per si de cas), i ens porta a un pàrquing descampat amb tot de cotxes atrutinats i guarros. El nostre era aquest:

Amb techo solar, radio CD i CD inclosos!!

Hem agafat un mapa del garitu de la compentència, hem ficat benzina a la primera benzinera (evidentment tot en suec) i hem agafat la carretera direcció Fårösund, poble on haviem d’agafar el ferri per anar fins a l’illa de Fårö. Arribem a Fårösund, després de parar per fer algunes fotos i disfrutar del paissatge, i el millor de tot ha estat que arribem al ferri, a dos quarts, i l’horari de sortida era cada mitja hora. No hi ha ningú, no hi ha ferri… preguntem a una benzinera del costat i ens diuen que sí, que havia de passar, sinó que a les 12 surt un, i fins a la 1h no surt l’altre perquè a les 12.30h dinen, així que no treballen xd. Va ser just agafar el ferri que ens vem adonar que sort i molta sort vem tenir que el bus sortís a les 10.30h, ens fes pensar en llogar un cotxe i el lloguesim!! Fotia un fred de ca l’ample!!! Arribem a agafar una bici i acabem amb hipotèrmia els dos, com a dos cubitos congelats a la illa, que com que no hi havia turisme ni ningú per aquells paratges, no ens haguessin trobat fins l’any que ve xd.

Se’ns ha aguantat força el dia, la veritat és que ha fet un dia molt maco. El sol anava apareixent entre els núvols que hi havia, i del vent que feia al final s’ha acabat destapant del tot. Els monolitos eren bastant impresionants. El més interessant és que la platja és com un penya-segat però a nivell de mar, això vol dir que les onades trencaven just abans d’arribar a la costa, i creava com un efecte de piscina bastant curiós.

Rauks, monolits de l’edat de gel, es troben a la reserva natural de Langhammar

Efecte dels penya-segats a nivell de mar, l’onada trenca abans d’arribar a la costa

Gotland és una illa de ramaders, on la majoria de cases són granges i s’uneixen per carreteres secundàries o camins de terra (lloc per on vaig acabar ficant el cotxe). Vem visitar la part oest i nord, i és un lloc totalment recomanable, fins i tot a l’octubre on els camins estan buits completament, no hi ha gent per les carreteres i la tranquilitat està per damunt de tot. Suposu que a l’estiu deu ser, com diu el Sergi, la Mallorca sueca.

Refugi per guardar les ovelles i pas per travessar les tanques de la reserva natural

Vem arribar amb el temps just per agafar el ferri, el tren de tornada i finalment només em quedava una cosa per visitar de Stockholm: les parades de metro de la línia blava decorades.  Les més importants són Kungsträdgården, Rådhuset, Fridhemsplan i Stadshagen. La de T-Centralen està actualment en obres.

Estació de Rådhuset

Diumenge, 10 d’octubre de 2010.

El despertador ha sonat a les 7.55h del matí. El dia no prometia massa, tot el cel encapotat d’un núvol negre amenaçador de pluja. Sortim sobre l’horari previst, abans i tot, el metro arriba just a l’instant que arribem a l’andana. Paguem els billets de tren a la T-Centralen que ens portaran a Nynäshamn, però a canvi de la primera estafa meva, jo crec l’home ens tima amb el preu, o això suposem, perquè el preu per internet i el que hem pagat tenien d’una diferència de gairebé el doble!! Agafem el tren a les 9.20h (abans del que teniem previst i tot) i nosaltres, tan tranquils, que de sobte per megafonia la dona parla més del cmpote, el Sergi fa el comentari, però com que la seva  cara de dormit tampoc era molt convincent no li faig massa cas… Baixa tothom del tren, i això ja comença a fer una mica de mala espina. Les portes es tanquen, ens aixequem de cop i el panell lluminós canvia per escriure: “Möt: Stockholm”. La nostra cara era de – “merda que tornem a Stockholm!!”. Una dona revisor que passa per allà ens diu que és l’altre tren, sortim corrent cap a l’altre i quasi se’ns tanquen les portes als nassos! Primera prova superada!

Arribada a Nynäshamn, primera pregunta: on és el moll del ferri? Després de fer una lleugera ullada i seguir als que van amb maleta, arribem una hora i mitja abans de l’hora de sortida, així que de mentres ens prenem un super cafè Nescafè de màquina per 170kr. Fem l’intent de fer una volta per allà, però el poble està massa lluny, així que comencem a pujar al ferry. Jo com una bona guiri que sóc, agafo el prospectes que evidentment estan en suec, i anem a seure al seient assignat, ja que haviem aconseguit treure per internet el preu del seient al mateix preu de l’economik (tothom tirat per les cadires del bar…). Com que encara no tinc un domini fluïd del suec, vaig a preguntar si per punyetera casualitat existeix la mateixa guia en anglès, però el diàleg de reply acaba sent aquest:
– No, no tenim res en anglès, tot és en suec (primera gota).
– I una pregunta, saps com va el tema de llogar les bicis?
– Seria millor que ho preguntessis a la tourist information quan arribis, però està tancada, de fet està tot tancat. (Segona gota)
– Però està tancat perquè és diumenge…
– No no, està tot tancat fins l’any que ve (Tercera gota)
Marxo en estat de xoc… què farem a l’illa si està tot tancat???  I ja per acabar-ho d’adobar comencem a mirar per la guia tots els anuncis i horaris d’obertura, la gran majoria: de principis juny a finals d’agost. Que no hi ha vida més enllà de l’agost???? Busquem l’hostal on se suposava que haviem de passar la nit: sorpresa!! No tinc l’adreça al pdf de la reserva!! ¬¬U Per sort havia guardat un altre mail on hi havia l’adreça, però el pitjor de tot és que deia que l’horari d’on haviem d’anar a buscar les claus era de 10 a 11h del matí :S No ens ho podiem creure, però va quedar tot constatat quan arribem a la porta de l’hotel i… estava tancada!!! Vaig tenir un petit pic d’estrés quan vem veure que no hi havia ningú dins la recepció i tots els llums encesos, i em veia ja dormint al carrer o sota d’algun pont amb el fred que fotia!

Truquem a un telèfon que surt a la porta i resulta que és el telèfon d’emergències xd. Però per sort nostra, la noia era sueca i simpàtica, i tot i no ser feia seva ens va acabar trobant el lloc on haviem d’anar a buscar les claus: una caixa forta al costat d’una porta de fusta on s’havia de ficar un codi i a dins hi havia un sobre amb el meu nom i… les claus de l’hostel!!!! 😀 (I jo començava a dubtar si això era una gimcana o les 12 proves d’Asterix) Per sort l’hostal estava molt bé, tot net i estavem sols en una habitació de 4. Calenta tovalloles a les 3 dutxes, 2 lavabos i una cuina amb totes les facilities (rentavaixelles, nevera, cafetera, tetera, microones, forn, …) a compratir per les 20 possibles persones de l’hostal.

Després de la gran odissea, hem fet una caminada per tot la muralla medieval que rodejava Visby, hem vist el mar Bàltic i les ruines d’alguna esglèsia que encara s’aguanten dretes des del s. XII. Hem entrat a la catedral de santa Maria on estavem sols i finalment hem disfrutat d’una posta de sol amb un cel rogent que deixava ben embadalit. De camí cap a l’església hem ficat el nas a un restaurant on ens hem assegurat que encara seguiria obert després de passar per l’ICA (els súpers per excel·lència amb un horari sagrat: obertura de 8 a 22h cada dia). El sopar, un salmó i una cassoleta de salmó, una mena de lluç no soso, gambes i músclos bonissims que ens hem partit; una passejada sota el fred nòrdic amb un cel tot estrellat, i un kanelbuller sucat dins un got de batut de cacao suec ben calens, han fet que almenys el dia hagués estat tota una gran aventura amb final feliç 😉 .

Muralla medieval s. XII-XVI de Visborn

Mar Bàltic, costa de Visby

Ruina de la catedral de Santa Katerina

Posta de sol des del parc Kyrkberget (Visby)

Nota informativa:

– l’hostel és el Wisby Jernvägs-Hotell, es pot reservar al DestinationGotland, juntament amb el ferry que va de Nynäshamn a Visby. Ens va costar 35 euros la nit per dues persones en habitació de 4.

– En el tren de Stockholm a Nynäshamn es fa un canvi a Västerhaninge, així que s’ha d’estar atent a no ser que ja es tinguin coneixements de suec 😉 . Costa unes 60kr (preu de 18-25 anys).

– Gotland només té horaris d’obertura d’estiu de totes les activitats i museus. Les botigues estan obertes, en un principi.

– La tourist information obre a les 8 del matí, cada dia excepte diumenges que està tancat.

Esperem que sol i un dia prou preciós per poder visitar la illa de Gotland! Ahir va ser un dia molt i molt profitós, tan que no vaig poder escriure res en tot el dia… Ens vem llevar prou d’hora per aprofitar que no plovia, que només uns núvols mig negres cobrien tot el cel d’Stockholm. Primer de tot baixar a Gamla Stan, comprar una cistelleta de maduixes “típicament” sueques i passejar per més o menys els mateixos carres del dia anterior, però amb una mica més de llum i bon temps. Caminar per Stockolm és tot un espectacle, sobretot pel gran gust que tenen els suecs per vestir-se… ¬¬ que no saps ben bé si el que camina és un home o una dona, o per exemple, veus una “noia” rossa en bicicleta i quan la tens a 2 metres t’adones que realment era un home… El museu del dia, el Vasa Muset, un museu dedicat a una de les grans estrelles de la flota sueca. La història, molt curiosa, explica que el rei Gustav Adolph, un obsessionat per contruir el vaixell indestructible, l’any 1626 van començar la contrucció que va acabar dos anys més tard i amb massa presses. El dia que aquest va salpar a mar, va recórrer tan sols 100m fins que va començar a enfonsar-se i desaparèixer sota les aigües dels canals d’Stockholm. 333 anys més tard, era rescatat del fons del mar intacte. El problema sempre acaba sent l’ambició del més gran i indestructible… Encara no s’han adonat que quan intenten construir un vaixell indestructible aquest triga menys temps a enfonsar-se que a ser construït??

Després de la visita turística i cultural, ens vem disposar a passejar per l’illa del mateix museu, DjurGarden, una illa molt tranquila amb tot un bosc on l’esport nacional és collir flors i fruita i hortalisses ecològiques by yourself, com un super però a l’aire lliure xd. Vem acabar menjant en una típica konditorei, ja que al típic koffeshop ens havien engegat per arribar mitja hora més tard de tancar el temps del preu barat (les 2.30h).

Una visita al StadHuset, lloc on es realitza l’entrega de premis Nobel, que per culpa de la pròxima entrega estava tancat i barrat… així que vem pensar que fer el guiri entrava dins els plans i vem fer cap fins al Absolut IceBar, un Bar fet exclusivament de gel, on la temperatura és de 5ºC sota zero, els gots són de gel, la barra del bar també i les parets incloses. Un fred que pela, però al cap d’una estona t’hi acabes aclimatant 😀 .

I ja per acabar, de camí de tornada cap a l’apartament del Sergi, comprem el sopar al super de sota, arribem a dalt i els companys de pis ens informen que en menys de mitja hora marxem de festa! Solució? Un sopar ràpid a base de köttbuller, arròs pilaf xungu que mai queda cuit, salsa de tomàquet solis, o l’equivalent d’aquí i ceba fregidet. De postre una kanelbullar. Una típica corridor party ens esperava al campus universitari de l’equivalent UB. Tot un espectacle digne de viure una vegada a la vida almenys xd.

El dia d’avui ha estat allò que se’n diu aquí un dia perfecte! Un sol radiant acariciava el color vermell de la típica totxana sueca. I la gent ha sortit com a bolets pel carrer a passejar i disfrutar del temps d’estiu. Hem passat pel primer pont d’acer més llarg del món, i hem disfrutat d’unes vistes des del Gondolen, un dels miradors d’Stockholm mentre esperavem que el sol deixés de brillar i deixés pas a una bonica nit estrellada.

Wasa, el vaixell “indestructible”

Posta de sol des del Gondolen

Ja no recordava la meravellositat del clima nòrdic… ¬¬U, primer dia, primeres hores i què fa??? PLOU!!!! es veu que portaven com un parell de setmanes o tres sense que caigués ni una sola gota, arribo jo i què porto?? La pluja!! Sí senyor! 😀

El meu primer contacte amb la civilització sueca ha estat amb una dona extramadament amable, sense ironies, que m’ha acompanyat fins a la parada del bus que havia d’agafar per anar a la T-Centrale, m’ha marcat ella les coses a la màquina per comprar el bitllet en modo estudiant i més barat i m’ha acompanyat fins on hi havia el bus per agafar. Tanta amabilitat m’ha aclaparat! M’he trobat amb el Sergi a l’estació cental de Stockholm, hem agafat el metro fins al seu apartament o he conegut a uns quants dels seus companys, he menjat una miqueta abans de fer camí cap al centre de nou.

El millor de tot ha estat quan he passat per una noia de menys de 20 anys, el qual m’ha permès estalviar-me més de 3 euros en dos bitllets de metro senzills xd. Crec que per primera vegada m’he sentit orgullosa de la meva cara de nena! 😀

El centre de Stockolm amb pluja i de nit té un aspecte força bucòlic, els carrers antics amb tot molt ben conservat, net i polit i la gent realment educada a l’hora d’entrar i sortir del metro han fet que tot i la pluja hagi estat una passejada molt agradable sota l’aigua i el fred de tardor suec. He fet algunes fotos de nit, he vist la guàrdia empapar-se sota la pluja, una noia corrent amb pantaló curt i un gorret, bicicletes que no frenen i t’atropellen com no vigilis, passos subterranis nets i sense pudor a pixum. Vaja, en general un país, de moment, força civilitzat!

I ja per acabar dir que just sortir del metro m’he comprat una cistelleta de maduixes petitones i molt bones en un arrebato de consumis-me i caprixositat :D. I el pitjor… TOT ÉS MOLT CAR!!!!!

Us deixo un parell de fotos…