Salamandreta

Awesome!! Després d’haver penjat el post anterior, m’he esperat a que nevés una mica més i m’he vestit amb roba tècnica (per no passar fred bàsicament i no haver d’anar com una ceba xd ) i he baixat amb el xavi a fer el friki amb la neu. Ell ho a estat una mica més, que jo, bàsicament perquè ha sortit de casa amb els esquís i les botes posats!

Imatges inèdites!!

Nevat així fa impressió.

En aquests moments és quan penses que viure a la muntanya no és tan dolent

Amb una baixada no n’hi havia prou…

Això és el Parc Güell?

La foto amb flash fa verdader yuyu

Hem arribat fins a les Tres Creus del Parc Güell!! (la foto ha quedat una mica borrosa, però és que feia molt de vent i era realment complicat fer una foto entre el fred, el vent i la poca llum que hi havia )Semblava que estiguessim al mig de ves a saber on, tots els arbres nevats i amb la llum que es reflexava dels fanals sobre la neu, era una imatge realment impresionant que era difícil de captar amb la càmera. Llàstima que no he agafat la bona perquè sinó les fotos haguéssin quedat potser millor. Tot i que amb aquesta càmera no em puc queixar.

I per acabar, una foto de Collserola tota nevada!

No m’ha quedat massa bé, però de moment la deixarem així…

Panoràmica de Barcelona

És un problema tenir tants canvis de llum, el pròxim cop la faré amb automàtic, potser em queda millor…

Feia massa temps que no anava a la carretera de les Aigües a fer una passejadeta, suposu que des de l’últim cop que hi vaig anar en bicicleta. Ahir em vaig llevar tard i el dia que feia era bastant espectacular, un sol de justícia després d’un dia de diluvi universal. Vaig pensar que podria estar bé anar a fer un volt i agafar la càmera per fer unes quantes fotos. Llàstima de la panoràmica, que encara no he aconseguit que em quedi ben lligada…

Ha estat una mica caòtic aconseguir fer que les fotos quedessin maques amb el sistema del lightbox, però no me n’he sortit, així que ho he deixat tal i com està…

Els meus ulls no feien cap aquest matí quan al mirar per l’escletxa del porticó entrava la llum reflexada per la neu que estava caient. Ja debia fer hores que nevava perquè el jardí que la nit anterior de neu poca n’hi havia, ara estava amb uns 10 cm de neu ben quallada. El campanar del poble es podia divisar, o almenys imaginar. I el poble es trobava en mig d’una boira i neu recén caiguda. El soroll de la neu acomulada a les teulades i que pel seu propi pes va caient de forma compactada. Et sents a mig del no res, el silenci i la tranquilitat.

Ahir vem treure el banc a la terrassa per sentar-nos i gaudir d’un Sol espatarrant. Aquest matí amb prou feines podiem sortir al balcó…

Algun nen deu haver estat cantant la cançó del sol solet durant tot un dia sencer, o realment els home del temps no aconsegueixem mai preveure el temps que farà a la Val d’Aran. Portem dos dies de sol i força calor. Ahir es va llevar un poc ennuvolat, però al cap d’un parell d’hores ja feia un sol que enlluernava. Picava tant que he acabat amb el nas vermell de cremat fins i tot posant-me crema . I avui que ens haviem dit que faria mal temps… res de res, ens hem llevat a les 9h i ja hi havia un cel completament blau. Amb el Xavi hem anat a caminar una mica, ell amb esquís de muntanya i jo amb les bambes a pelo. Haig de dir que jo m’he quedat asseguda en una pedra ben aviat i m’he posat a llegir. Això sí, no havia pogut resistir la temptació d’endur-me la càmera nova per si de cas veia alguna imatge per immortalitzar.

Aquí he intentat posar en pràctica els coneixements del curs de fotografia. Està feta amb flash, però no dominia la imatge, la llum del sol és la que marca l’ombra sobre el riu, i a la vegada no es veu tan fosca la part ombrejada.

Camí cap als Banys de Tredós

Responent al anomenatinútil: a que sí! a que és molt mona!

Una altra de les meves proves de la càmera. Per sort aquest cop sense fantasmes… Vaig posar en pràctica l’anomenada profunditat de camp, efecte que consisteix a remarcar un objecte i difuminar-ne l’entorn per tal de ressaltar-lo. Es produeix quan l’obertura de l’objectiu és molt gran (el valor de Av – Aperture value – tendeix a fer-se petit). Amb una càmera amb opcions manuals es pot fer amb els modes Av i M (completament manual) i variant l’obertura a valors petits. En aquest cas vaig configurar un valor d’obertura de 5,6 i un temps d’exposició de 5 segons.

No sé com ha pogut passar!! Però ha estat sorprenent!! Estava fent proves amb la càmera nova, la reflex que em van regalar pel meu aniversari. I després de fer una foto a la meva granoteta, l’he passat a l’ordinador per veure com quedava i m’he trobat amb això…

Mai havia vist el que he arribat a veure en aquests tres dies… aproximadament entre 20 i 50 cm d’aigua cobrien la majoria dels carrers de Venècia! Aquí en teniu una prova:

Vem marxar diumenge cap allà i hem estat fins avui passejant per carrers i carrerons estrets per on no hi passava ni el paraigua. Travessant carrers plens d’aigua i sense botes d’aigua. Passant ponts per dalt i per baix amb vaporetto. Descansant… I la veritat és que m’ha agradat més del que em pensava. Vaig anar-hi quan era mooolt i molt petiteta, només recordava el viatge en gondola (serà perquè em devia quedar gravat anar per carrers que eren canals amb un home dret controlant una barqueta estreta i allargada). Però no recordava la oloreta a peix que fan els carrers (que suposu que al cap d’unes hores t’acabes acostumant perquè ja no la vaig tornar a sentir). I el que segur que no recordava, perquè no ho havia vist, van ser les Marees altes, o com diuen allà Acqua Alta. A partir de les 8 del matí o així se sent una alarma com d’incendis per tota la ciutat i l’aigua del mar comença a pujar, i s’està així fins que a la 1h aprox ja comença a estar tot sec. La ciutat està molt preparada. Una mena de comportes a ras de terra i d’una alçada d’uns 50 cm cobreixen la part baixa de les portes de les cases. Passarel·les també bastant altes recorren la majoria de carrers turístics i sobretot la Piazza San Marco. I pels que viuen allà o pels que van més preparats, unes botes de goma poden ser de gran utilitat per atravessar carrers sense infraestructures contra inundacions. Realment al·lucinant!

Al final he fet cas. Aquesta tarda no podia més, estava dels nervis, m’havia llevat tard perquè m’havia adormit. Tot per culpa de tenir un mòbil nou! Com que no sabia quin era el botó d’apagar el despertador i quin el de snooze, doncs sense saber-ho he apretat el que apagava del tot el despertador, i he seguit dormint tan feliç… Portava ja un parell d’hores intentant concentrar-me, i el cap no parava de donar voltes, estava nerviosa, més aviat, activa. I al final m’he dit: doncs me’n vaig a la piscina! però ha resultat ser que quan he mirat a quina hora tancaven la piscina, doncs m’he quedat amb les ganes, perquè només mitja hora més tard hagués hagut de marxar de l’aigua. Total, que no em donava temps. Segon, me’n vaig a córrer! Ostres, però quina mandra m’ha entrat llavors, canviar-me buscar les bambes de córrer, que encara no sé si en tinc, a casa meva tot són pujades i baixades… Vaja, que tampoc he anat a córrer. Però al final he pensat: doncs me’n vaig a caminar! No m’haig de canviar de roba, em puc posar música i anar caminant fins que em cansi, de baixada, o en pla. I amb la tonteria he caminat una hora i mitja ! He arribat a casa al carlos (no per atzar) i he quedat una estoneta amb ell. Així que al menys m’he distret. A veure si demà puc posar-m’hi com déu mana!!

I ja que hi sóc aprofitaré la ben entesa: New OS, new desktop!

 Això és el que veig quan obro l’ordinador, llàstima que l’hagi de tapar quan em poso a treballar…