Deu ser evident que les coses han de ser diferents d’un país a un altre… una de les coses que pot ser ja esperava, però que m’han sorprès a la vegada és la gran quantita de gent jove que ja s’ha independitzat de casa. Com molt sabeu l’edat per poder portar un cotxe a nord-amèrica és els 16 anys, el qual no m’estranya ja que veient a on viuen segons qui…. bufff, als 16 ja tens necessitat de sortir del camp! A part de començar a conduir joves, també s’independitzen de ben joves… n’hi ha molts que als 18 anys ja viuen sols o en un pis compartit. Ja no sols aquells que viuen fora de les ciutats que marxen a viure a la ciutat per estudiar, sinó els propis que viuen amb els pares a la ciutat s’independitzen. Potser és també per la facilitat que hi ha de “fer diners” i a la vegada del baix preu dels apartaments en comparació al que tenim a Barcelona, lo qual és impossible! Jo no em veig podent independitzar-me a barcelona i poder pagar-me una habitació només estudiant! Pagar la universitat, pagar les despeses, el menjar… En canvi aquí ja als 18 anys els tens a quasi tots fora de casa! Clar que també n’hi ha que als 18 anys els hi planten la maleta a la porta i quasi no han marxat que ja no tenen ni llit per dormir a casa els pares… però això són altres casos. Igualment, quants joves de 18 anys s’han independitzat a catalunya?? aquí són més de la meitat… dubto que a catalunya arribem a aqueta xifra… 🙁

Bé, en tot cas, que tot i els preus cars de la resta de coses (bé, cars o iguals que a barcelona en molts aspectes), el preu del lloguer no és pas car, i el de la vivenda… ´bé, una mica més barat que a barcelona, posem que pots trobar un loft per el preu entre 260.000 i 350.000 dollars ben situat i totalment nou.

Fa una mica més d’una setmana va sortir la notícia que els cèntims de dollar deixarien de “fabricar-se”. Resulta que el cost per la fabricació de cada monedeta és de 1,6cèntims, el qual genera més que beneficis una gran quantitat de pèrdues (11 milions de dollars per any)! A part que sempre he pensat que els cèntims són la moneda més inútil de totes, ocupen espai, generen pes, en general són una molèstia, ja sigui pel propi que compra que sempre ha d’acabar buscant els cèntims per ajustar el preu si no vol carregar amb més cèntims al moneder. De fet fa temps que els propis ciutadans es desfan dels cèntims dins als pots de propina que la majoria d’establiments tenen just al costat de la caixa, és una bona manera de desempellegar-se’n.

El govern ha assegurat que això no generarà una inflació dels preus dels productes, ja que les empreses hauran de dur a terme un sistema d’arrodoniment el més equitable possible. Per exemple els preus de 1,02 dollars passaran a ser 1$ i els de 1,03, passaran a ser 1,05$. Aquí no tenen la “sort” de tenir les monedes de 2 cèntims que tenim a la comunitat de l’euro, la qual crec que s’acosta més a la inutilitat que la pròpia de 1cèntim xD.

Curiositats:

– la Monnaie Royal Canadienne produeix i distribueix a la vora de 7000 tones de monedes d’1 cèntim. (jo afegiria que potser la meitat d’aquesta quantitat està repartida pel terra dels carrers, almenys de Montréal!)

– “sous noir” és el nom que rep el cèntim à Québec, el qual prové del for color bronzejat que acaba obtenint la pròpia moneda pel desgast, la brutícia i el propi rovell del coure.

– antigament existia una moneda de 30 cèntims, després de la seva desaparició i de l’aparició d’una nova moneda de 25 cèntims, aquesta nova va rebre el nom de 30 sous. Se’n pot trobar una menció a una de les cançons de els Cowboys Fringants:

Quand ç’t’un pourri qui débarasse
C’est d’autres pourris qui prennent sa place
C’est comme quatre trente sous pour une piass’

la traducció seria que quan hi ha un polític dolent que marxa, d’altres també dolents es fiquen al seu lloc, per tant és el mateix que si canviessis 4 monedes de 30 sous (25 cèntims) per une piasse (1 dollar)

– piasse: és a com se li diu al dollar à québec. Prové de piastre que és la denominació d’una unitat monetària, originari d’itàlia.

He de reconèixer que abans els cèntims d’euro em semblaven grans, però en comparació al que porto utilitzant des de fa més de 9 mesos, són enanos!!

Hi ha coses que no em deixaran de sorprendre d’aquesta ciutat, d’aquesta cultura i d’aquesta manera diferent de veure les coses. Recordo perfectament quan vaig arribar, era dia 1 de juliol, segons la wikipèdia era el Canadian Day, un dia molt assenyalat i dia també on possiblement no trobaries res obert perquè tothom feia festa. Recordo perfectament arribar, passejar-me tot el carrer de Sant Denis i trobar-ho tot obert, veure els bars oberts, gent al carrer, vaja, vida en general! Com si no passés res estrany, com si fos un divendres normal i corrent.

Avui és Diumenge de Pasqua, dia assenyalat per ser una festa cristiana, dia en que el Padri regala la mona al fillol, o en determinades cultures simplement dia en que la família es reuneix i mengen un pastís de pasqua, cunillets i ous de xocolata. Doncs, bé, jo pensava que sent una festa com qualsevol altra, els establiments estarien oberts sense excepció. Tota decidida he sortit de casa per anar al super a comprar-me una mica de car per dinar i alguna cosa més per omplir la nevera que tenia buida… Resulta que he arribat i m’he trobat que estava tancat!!! 🙁 A qui se li acut tancar un Métro???? (nom del super) Total que com que ja havia caminat prou per arribar fins al super m’he acabat comprant una barra de pa a una casa d’embotits i formatges que hi ha al carrer que deia amb un cartell ben gran que ells no tancaven per pasqua.

Realment m’ha fet gràcia veure com ignoraven el fet que el dia 1 de juliol fos la festa de canadà i executaven amb tota religiositat la festa de Diumenge de Pasqua. Algu m’ho explica?? bé, és senzill, seguim amb la idea de que són Quebecois i que el fet que sigui el dia de Canadà els la repamplimfa tant com a nosaltres que sigui el dia de la Hispanitat…

Seré sincera, quan viatjo una de les coses que més il·lusió em fa és poder conèixer la moneda del país on vaig! I és que això de poder pagar amb paperots o passar-se mitja hora buscant la moneda que toca, doncs, fa gràcia 😛 . Recordo els primers dies que tenia dificultats per saber quina moneda corresponia a cada valor, això de que la de 10 sigui més petita que la de 5 cèntims o que la de 25 sigui de la mateixa mida molt semblant a la de 5, em liava bastant. Ara ja crec que el que tinc és problemes per saber quins són els cèntims d’euro… Però com deia, el que fa molta gràcia és pagar amb els paperots, bitllets diferents que més o menys segueixen la mateixa estructura de 5, 10, 20, 50, 100… i podriem seguir pujant, però que tenen dibuixos i tamanys diferents.

Per exemple aquí a Canadà el tamany dels bitllets és tot el mateix, és a dir, que tan un bitllet de 5 dollars com un de 100 tenen la mateixa mida. A més d’això tenen la marca de braille per als cecs, el qual trobo que és bastant intel·ligent, sempre i quan el bitllet no acabi sent massa vell i que la marca acabi sent totalment llisa… com ja passa a alguns bitllets. Però el que realment em sorprèn és que en menys d’un any han canviat els bitllets i ja n’han tret de nous!! Però si els de 50 ja eren prou nous!!! De fet no recordo haver-me trobat amb gaires bitllets de 5 dollars trencats o de 20 massa gastats… I els de 50 sempre els tinc tot novets acabats de sortir del banc, calia tornar a fer bitllets de 50?? Però bé, no els criticaré, he de reconèixer que quan avui els he vist ha estat un… això és un real o me l’han donat de plàstic?? Té un tacte tot plasticós i com podeu veure a la foto és transparent!!! 😀 Té tota una banda transparent i una fulla de maple transparent a la part esquerra. Però el so que fan no és gens macu… 🙁 de fet trobo que tenen un tacte massa raro i no sonen a bitllets, quan els passes no sonen massa bé… però què hi farem, a veure el que duren!

I avui que el Laurent m’ha ensenyat el seu bitllet de 5 euros que va guardar quan va anar a Barcelona, m’he recordat del dia que vaig tornar per nadal i em van tornar per canvi dos bitllets de 5 euros, i se’m va escapar el pensament de que eren super petits. La cara del cambrer va ser de foto, i em va dir com mig ennutjat: com vols que siguin?? són de tamany normal… xD Però bé, perquè veieu el perquè de la meva sorpresa a veure un bitllet tan petit, veieu la diferència??

He hagut de fer la foto amb un de 50 perquè no tenia el de 5 dollars prou pla i a part aquí es veu com és transparent!! mola 😛

Fa temps que no vaig per Barcelona, però només amb les notícies o amb les imatges i comentaris que llegeixo per twitter en tinc prou per saber que la benzina està pujant cada dia més… cada dia és més car això d’omplir el dipòsit i cada cop fa més mal veure que el comptador d’euros puja molt més ràpid que no pas el de litres 🙁

Doncs per la vostra informació i per tots aquells que penseu que aquí la benzina és molt més barata prepareu-vos, perquè ara mateix la benzina ha passat de costar menys de 1.30$ el litre à costar-ne quasi 1.50$ en segons quines benzineres! I està previst que acabi pujant fins potser els 1.60$ el litre… això parlant amb números de casa són 1.22 euros al litre, més sumant-li les punyeteres taxes!

Realment recordo que abans de venir molta gent em deia, aaah, canadà és molt barat!! Doncs fins que no arribes aquí on te n’adones que els preus en el fons son els mateixos que els de Barcelona però amb una moneda diferent… perquè a la que li sumes les taxes tot puja, i cada dia més veus que les coses van pujant. Per exemple l’enciam que pot semblar una tonteria però fa 6 mesos valia 0.75$ o 0.99$ ara ja val 1.70$. Vaja, que fins i tot un dels països amb més bona qualitat de vida, a part de la qualitat també tenen un alt preu 🙁 .

Ja he comentat més d’una vegada que la cervesa quebecois no té res a embejar, i amb molts respectes, la cervesa catalana o espanyola. Jo vivia en el meu món de fantasia quan pensava que demanar una Moritz en un bar ja em satisfeia… però després de tastar la bona cervesa… ostres ara no sé jo si em conformaré amb una simple moritz o estrella 🙁 He tingut el gust de poder tastar una bona varietat de cerveses, ja siguin d’importació, d’ampolla, fetes a la mateixa microbraseria o les mateixes locals i habituals. El que s’estila molt aquí à Québec és que molts dels bars que hi ha à Montréal, el mateix bar és una microbraseria, ells mateixos fan la cervesa i tenen una pissarra amb un bon llistat de cerveses. Segons el tamany del bar o microbraseria la llista pot anar des de 7 o 10 opcions a triar, fins a més de 20 o 25!! Aquí la putada no és que no tinguin la cervesa que vulguis, sinó que tinguis 25 cerveses a escollir… i clar, com que un verre (got de cervesa) et surt per mínim 5 dollars i una pinta per 7, doncs acabes agafant una pinta, i bé, no seria plan d’agafar més de dues pintes, ja ho trobo una mica el tope.

Una altra cosa que m’encanta és que a les microbraseries la cervesa habitualment canvia segons l’estació. És a dir, que pots anar un dia, demanar una cervesa, tornar al cap de 3 mesos i el choix variarà lleugerament. N’hi ha que sí que són fixes o anuals, però d’altres pot ser que canviin cada més per exemple. També he après que per exemple, el nom d’una cervesa, com per exemple la route des épices (la qual no m’agrada gens :S ) serà el mateix estil o tipus independentment de la braseria on la demanis. Així que si aconsegueixes tenir bona memòria o algun lloc per anotar aprop, quan vas a prendre cervesa pots apuntar-te quines t’han agradat i quines no 😉 .

L’altre dia en una microbraseria vaig demanar una rousse, la Drak que em va encantar!! Però era de temporada així que possiblement quan hi torni algun dia en molt de temps potser ja no la tindran… 🙁 però bé, alguna altra tindran o podran aconsellar-te 😉 . Això també ho tenen, et quedes palplantat davant de la pissarra plena de noms estranys i percentatges d’alcohol, i quan el cambrer o cambrera et ve i et veu amb aquella cara de panoli intentant decidir-te et pregunta: quin tipus de cervesa t’agrada? Fas una petita descripció o explicació i normalment te l’encerten! 😉

No és que es pugui dir que dir paraulotes sigui un art, però dir-ne en quebecois (o bé, en qualsevol llengua) és tot un art! Siguem sincers, quan aprens una llengua a part d’aprendre a dir les coses bàsiques com: com em dic, o l’edat que tinc, o d’on vinc, o tinc gana, una cervesa si us plau :P, o demanar algun tipus d’indicacions, també fa gràcia aprendre els gros mots, paraulotes o renecs amb aquella llengua. També és interessant saber algun dels insults, per si algun dia te n’etziven un i no saps pas què t’han dit.

I amb el fet de viure plenament dins un entorn amb una llengua que no és la teva et fa adonar que el coneixement total d’una llengua no és sols la capacitat de poder construir frases, entendre què t’han dit o coneixe’n els renecs, també cal saber-los utilitzar i saber quan i on pots utilitzar-los. No sona molt bonic, però de la mateixa manera que sabem renegar en la nostra llengua, en el meu cas el català, i hem fet nostres segons quins renecs, ja siguin adoptats d’altres llengües o pròpiament catalans com renoi, alça Manela, Déu meu, caram, diantri, collons i uns quants més que anirien una mica més pujats de to; jo he acabat també fent meus segons quins renecs quebecois. El problema o la sort és que només aquí me’ls entendran… quan vagi cap a frança la cara de moniato que se’ls quedarà serà de foto xD .

Una altra cosa que me n’he adonat que no importa la llengua que utilitzis que la gran majoria de renecs provenen de l’esglèsia, per exemple en anglès també en trobem un bon grapat que venen de mots eclesiàtics. Jesus, Christ, OMG (Oh My God), … . I en quebecois el repertori és inmens:

Christ – no l’utilitzen de forma directa, de fet el que utilitzen és la pronunciació a l’estil crisse .

Hostie – seria el nostre òstia, però l’escriuen més aviat així: asti, esti, osti. I l’ús és una mica diferent.

Ciboire – (és el lloc on es guarden les òsties) L’utilitzen de forma directa, ciboire, o en versió modificada, simonac.

Tabernacle – (en català s’ecriu igual) La versió més coneguda i que acabo utilitzant més d’un cop és tabarnak, o tabarnac. També es pot dir tabarnouche, tabarouette, tabarnik, que és la versió més fina.

Calice – la versió escrita és câlisse.

Sacrement – la pronunciació és sacrament.

N’hi ha uns quants més, però aquests són els que he arribat a utilitzar i a sentir quan els dic… La gràcia de la gran majoria és que es poden conjugar, com si fossin verbs:

J’va t’en crisser une! J’va t’en câlisser une! (Et fotré una òstia)

Je m’en crisse. (Se me’n fot)

O simplement utilitzar-los al mig de les frasses ajudant a donar més significat a l’expressió:

J’deteste ce esti projet! (Odio aquest maleït projecte) – Esti il fait frette! (collons quin fret que fa! – collons quina rasca que fot!)

Le gateau c’est bon en simonac! (el pastis està bonissim) – Ça c’est dégueulasse en simonac/ciboire! (això està fastigós) . Es pot utilitzar per intensificar quan una cosa està moooolt bona o quan és fastigós.

Je suis en tabarnak! – Je suis en crisse! (n’estic fins als ous/als collons/al cap damunt!)

Crisse! – Tabarnak! – Sacrament! – dit de forma fina: Merda! 😛

També es pot insultar, com l’insult que surt a Bon Cop, Bad Cop:

-Moi une fois un gars m’a traité de criss de pourri, mais c’est pas si pire parce qu’on peut aussi te traiter de câlisse de pourri de tabarnak. Mais quand t’es rendu à esti de crisse de câlisse de pourri de tabarnak, là t’es vraiment pourri!

La traducció en plan ràpid seria que a mida que vas afegint renecs com câlisse, tabarnak, crisse, esti a pourri (seria podrit) llavors ja la cosa està xunga xunga xD .

I finalment ja per acabar us deixo amb una de les frases que vindria a ser la traducció (de forma suau) de “ma cagun la mare del tano quan era gitano”

Esti de câlisse de tabarnak! (pausa) Sacrament!

He de reconèixer que alguna vegada se m’ha escapat… ^^ però jo sóc més de Crisse! Esti! C’est la marde! entren dins del vocabulari “fi” d’una noia 😛 (m’imagino els que fareu si si en plan irònic quan llegiu això últim xD)

Més que de sants parlo de parquímetres, però és que aquí a Montréal me n’he adonat que els guardies de les zones pagants son pitjors que els de barcelona! Aquí es desplacen amb un cotxe i de forma totalment electrònica controlent els parquímetres… i el pitjor de tot és que com no vigilis si passen 2 minuts pot ser que ja tinguis la multa i el guàrdia hagi marxat! Fa un temps vaig posar sobre escrit la tècnica per no pagar pàrquing à montréal, avui toca la de pagar 😛

Hi ha dos tipus de parquímetres, els electrònics i super moderns i els típics de tota la vida de les películes que fiques les monedetes. Els electrònics segons com pot ser més còmode ja que marques el número de la plaça (indicat amb un poste com el de la foto), vas ficant les monedes fins que surt el temps que t’interessa, i finalment treus el tiquet. Aquí és inútil que fiquis o no el tiquet al cotxe, de fet te’l pots endur si et fa ilusió per controlar fins a quina hora tenies l’estacionament pagat. I si quan tornes és massa d’hora i vols ser bona persona sempre el pots deixar enganxat al poste 😉 . La putada és que quan aparques has d’anar a buscar potser a prendre pel cul el lloc per pagar… però vaja, això ja entra dins la cultura de la zona blava xD A montréal aquest pot arribar a costar entre 1 i 3 dollars l’hora, segons la zona.

poste per pagar

indicació del número de plaça

pàrquing de bicis? bé, diguem que és el que primer et penses que són aquests postes abans de pensar que és la plaça del parquímetre xD

Com deia pots ser simpàtic i deixar el tiquet per al pròxim 😉 Amb lo car que és sempre és una bona obra 😛

L’altra tipus i més cutre és el parquímetre de les monedetes. Aquest és pràctic perquè pagues just només sortir del cotxe, i a més que si veus algú que marxa sempre pots tenir sort que hagi deixat alguns minuts al seu càrrec 😛 La putada d’aquest és que només accepta monedes grans com les de 25cnts o dollar. Si li fiques de 10 cèntims o de 5 el que et quedes és sense 🙁 però bé, això la cagues un parell de vegades fins que veus que no se les empassa xD

Aquest és el parquímetre de monedes.