Bé, avui depsrés de buscar per uns quants llocs d’embotits i de formatges no he trobat el que és la vertadera sobrassada, així que he hagut de recórrer als colorants 😛

avui, festeta a casa i pa de sant jordi”!! 😀

Una de les primeres coses en les que em vaig fixar quan vaig arribar a Montréal va ser que la quantita de motos que circulen pel carrer és sumament inferior a la que circulen pels carrers de Barcelona. I avui que he anat a comprar el formatge i la sobrassada (després explicaré que m’ha passat… 🙁 ) me n’he adonat que al moment de travessar el carrer només havia d’estar alerta als cotxes que ja estaven aturats al semàfor. No havia de vigilar si m’apareixia alguna moto a tota pastilla per entre els cotxes fent ziga-zagues per ficar-se a la primera línia de foc per sortir tot esperitada! Només has de vigilar amb les bicicletes, però la velocitat d’una vici i la força que aquesta pot tenir és bastant inferior…

I com deia abans, he anat a comprar el formatge i la sobrassada per demà poder fer un intent de pa de sant Jordi… doncs resulta que fa dues setmanes vaig anar a consultar que a la formatgeria que tenia al costat de casa tinguessin sobrassada. I avui que hi he anat per comprar-la el tio m’ha dit tot convençut que sí que sí, que era sobrassada, i jo, és allò català que és així com tovet i vermellós, i m’ha dit que sí, que era allò. I o bé no m’ha entès o bé no té ni punyetera idea del que és la sobrassada!! Però clar com qu eno me’n podia vendre només un tros i tampoc me la podia obrir, doncs li he fet confiança… mal fet! perquè quan he arribat a casa tota feliç, he tocat allò dur, amb més pinta a llonganissa que altra cosa i ja només amb la olor i el tacte n’he tingut prou… 🙁 total que al tallar-la he vist realment que el que tenia a les mans era una llonganissa… molt bona aixo sí! però llonganissa al cap i a la fi… vaja, que demà em tocarà fer un tour pel parell de mercats que crec que en poden tenir per a veure si trobo sobrassada… i sinó doncs mira, farem alguna altra cosa. De moment he fet un intent de fer 4 barres amb només la part de formatge i l’intent ha estat nefast… de debò que no penso criticar mai més el preu d’un pa de sant jordi, perquè renoi, que és complicat això d’ajuntar les barres!! :S

(Post que s’hauria d’haver penjat quan tocava…i degut a no sé què no ha aparegut… 🙁 )

L’altre dia al vespre quan vem anar a fer unes cerveses, com que a partir de les 11h el bus passa cada 30-40 minuts i just al moment que vaig arribar a la parada el bus ja estava marxant (i per culpa del meu peu no vaig poder córrer per atrapar-lo 🙁 ) vaig decidir que esperar-me 40 minuts a la parada no era una opció molt vàlida tenint en compte que ja eren quasi les 12h de la nit. Així que per primera vegada des dels més de 9 mesos a Montréal, vaig decidir acagar un TAXI!! sí, jo agafant un taxi!! odio els taxis, em generen un gran estat de neguit quan pujo a un taxi, no em pregunteu perquè… potser serà des d’aquell cop que una nit que vaig sortir per la zona de razz (d’això en deu fer més de 5 anys), vaig agafar un taxi, i al pujar el conductor em va negar amb el cap els tres cops que li vaig dir la meva adreça, la plaça del costat arreu coneguda com Lesseps, i el carrer gran de gràcia o passeig de gràcia. Així que abans que engegués em vaig baixar del taxi per potes! .

Diumenge no vaig tenir aquesta mala sort, va ser anomenar la cruïlla i un trajecte de 10minuts a 10 dollars (amb propina inclosa) em va deixar a la porta de casa i fins i tot em va fer un 180 per tal que pogués baixar per la vorera de casa meva i no hagués de travessar 😉 . De pas li vaig preguntar per anar a l’aeroport, quan em podria costar i com estaria el transit… em va dir que el preu era fix, i que des de una certa zona de montréal que vindria a ser com una mena de rectangle, el cost és d’uns 30-40 dollars. A aquest cost li has de sumar el que et costi anar fins aquella zona (a preu de taxi). Això sí, em va dir que el transit, a les 5 de la tarda estaria impossible… :S així que hauré de sortir mínim 2 hores abans de l’hora d’arribar a l’aeroport…

Aquest és un altra dels passos per anar preparant la meva tornada cap a terres catalanes…

Bé, les de saint denis i les de la gran majoria de carrers!! Com ja he anat dient la caloreta comença a notar-se, i tot i pugui semblar que 10 graus és fred, aquí 10 graus és calor! És moment ja doncs per gaudir d’una cerveseta fresca en una terrassa d’una de les microbraseries que existeixen per Montréal. No em puc considerar una experta, però estic començant a conèixer les cerveses i a distingir-ne sabors dins una recepta 😛 . Diumenge vaig aprofitar que havia estat un dia productiu i que portava tot el cap de setmana tancada a casa per anar a fer una cervesa aprofitant la caloreta 🙂 Vaig repetir una de les microbraseries de Saint Denis, la de Saint Bock que està just al costat de la parada de metro de Berri-UCAM. La primera vegada que vaig anar-hi vaig tastar dues cerveses, una que em va encantar i l’altre que em va horroritzar, la qual em vaig apuntar ben apuntada per no tornar-la a demanar mai més! Ara que ja començo a conèixer les cerveses i els estils em fio bastant del meu instint, així que vaig demanar-me la primera de la llista.

Estava realment molt bona i tenia un regust dolç al final. Per ser una cervesa del 10% la veritat és que no es notava gent que fos forta, tot al contrari, amb el regust suau de fons passava bastant sola 😉 . L’altra que vaig provar va ser la Offense. Es notava la diferència de graduació, sobretot en el gust, però seguia sent bona!

Una de les coses que he après és que normalment demanes un pixet a compartir, que és una gerra de cervesa. Surt molt més barat i en el fons és el mateix que si et prenguessis una pinta i una mica més. Però he descobert que si la cervesa té un percentatge major al 7% no se’ls està permès servir-lo. I per a cerveses de més del 10% només està permès servir un got, diuen que és massa forta… 🙁

I el que més m’agrada de les microbraseries és aquesta pissarreta, ja sigui tamany petit o sigui en tamany familiar, en aquest cas només té 19 opcions a escollir, però n’hi ha amb més de 25 i 30! Les bières de fût vol dir de tirador i fût es pronuncia “fus”.

Feia molt de temps que no patia un atac d’al·lèrgia com el que estic patint en aquests precisos instants! :S I és que a la ciutat de Montréal el Polen és un dels meus pitjors enemics! El fred?? No pas! La calor? bé, prou soportable… tot i que els 37ºC de l’estiu passat a dins de l’habitació van ser bastant insoportables xD. La neu? bé, sempre m’ha agradat la neu i encara no l’he avorrit 😛 La pluja? sempre ho ha estat, sigui aquí o sigui a la xina… Però el polen???? D’això no tinc manera d’escabullir-me’n! 🙁

He fet una ullada al report de polen de meteomedia.com per veure què deia i m’he trobat això:

Com es pot veure actualment el Bedoll predomina amb un bon risc! I el pollancre li va al darrera amb una bona quantitat… A part que segurament els més de 20 graus actuals a quasi la 1 de la matinada tampoc deuen ser normals (doblant actualment la temperatura de barcelona), el vent que fa tampoc ajuda… 🙁

I és que per molt que sembli mentida els arbres han començat a florir, els cotxes han començat a deixar les capotes a casa, i les noies a treure les faldilles i pantalons curts de l’armari! Tot i que poc duraran perquè a finals de setmana tornarem a rossar els 0ºC 🙂 Ho havia dit que m’encanta el temps de Montréal?? xD

Ja es diu que l’esperança és l’última cosa que es perd en aquesta vida… jo he passat moments de la meva vida on l’esperança era realment la única cosa que em quedava, a part del meu sac de la paciència inmens com una mala cosa, però dia a dia t’adones que realment si tens esperança, si desitges una cosa, al final aconsegueixes per tenir-la, aconsegueixes que sigui teva… les coses no sempre són com voldriem o desitgem, sempre hi ha coses que ens fan pensar que som poc afortunats, però si hi penses t’adones que realment ets tu qui has fet que les coses fossin com son i que ets tu qui realment ha decidit com volies que fossin…

ho sento avui estic com en un estat de desig que les coses s’acabin i que tinc ganes que les coses surtin bé i tinc ganes que les coses surtin com desitjo finalment… però com dic l’esperança és la última cosa que es perd i no podem deixar de pensar que sempre hi haurà alguna cosa que ens farà sentir millor i que ens farà sentir més feliços, sigui el que sigui…

Les coses avancen, les coses sembla que potser veuran la llum al final del camí i que potser si que ho acabaré quan toca…qui sap… queda una setmana i encara hi ha massa coses indefinides… però sempre hi ha esperança 😉

Aquesta nit, ara fa 100 anys, el Titanic un dels vaixells més grans i luxosos de l’època es va enfonsar després de xocar contra un iceberg. Com que no cal que segueixi la història o explicació perquè de ben segur que la gran majoria o tots heu vist la película, ja sigui l’antiga o ja sigui la “nova” de l’any 1997, faré un petit resum del que és la super gresca que tinc ara mateix a casa meva…

La intenció era la de escenificar algunes de les escenes de la película de l’any 97, hi ha noies realment molt vestides i peripuestas, de fet quan les he vist fins i tot m’he sentit malament d’anar en texans i samarreta… una de les escenes que han fet, la de la partida de pòcker del principi, l’he gravada 😛  no espereu veure la millor de les escenes mai fetes xD

vídeo escena pocker

També he grabat l’escena del capità quan diu a tota màquina, aquí hi ha els meus dos companys de pis i la germana, la germana sí que estudia teatre (noia amb el vestit verd)

vídeo presentació escena capità

vídeo escena capità

No sé si arriben a ser les 40 persones suposades a venir, però una trentena crec que sí…

He trobat per twitter que n’hi havia un compte que retransmitien el naufragi cada un cert temps, prou interessant @TitanicRealTime 

Quina seria la primera paraula que us vindria al cap si veieu això a la vostra habitació??

TABARNAK!!!

Com segur ja sabeu aquest any és l’any del centenari del Titanic, i com a vertaders fans que són els meus collocs, han decidit fer una festa de celebració i conmemoració del vaixell. Què vol dir això?? doncs bàsicament que demà tindré com unes 40 persones a l’apartament i com que jo m’he negat a deixar oberta la meva habitació han buidat les seves i han ficat tot el seu stock dins la meva… :S Clar, que prefereixo dormir un parell de nits així que tenir gent entrant i sortint de la meva habitació… ^^ La festa es tracta de fer certes escenes del titanic, música ballar, i la condició per poder ser acceptat és la de venir vestit d’època.

Apa, per avui vaig a dormir i demà serà un altre dia… a veure si puc dormir amb la festa que tinc montada a baix… 🙁